(Vic, Osona, 2 febrer 1882 – Barcelona, 22 maig 1955)
Cirurgià. Estudià a Barcelona i fou deixeble i ajudant de Valentí Carulla i de Cardenal. Pensionat per la Junta, viatjà per Europa i pels EUA.
Fou un dels fundadors de la revista “Therapia” (1909) de terapèutica física i farmacològica.
Es dedicà especialment a problemes ortopèdics i publicà nombrosos treballs de cirurgia experimental i general.
(Molins de Rei, Baix Llobregat, 3 octubre 1755 – Barcelona, 2 maig 1833)
Cirurgià. Fou professor del Col·legi de Cirurgia de Barcelona, i, per les seves idees liberals, fou separat del càrrec l’any 1824.
Escriví nombroses obres entre les quals destaca un Tratado elemental de efectos externos y operaciones de cirugía (1822), que fou utilitzat com a llibre de text durant molts anys.
El 1813 fou primer cirurgià del primer exèrcit antinapoleònic.
(Barcelona, 1932 – Cadaqués, Alt Empordà, 25 agost 2007)
Veterinari. Especialista en patologia aviària, ha ocupat càrrecs a l’Institut de Biologia Animal (1969) i a l’Institut d’Investigacions Agràries (1972).
Ha realitzat estudis d’investigació histològica de malalties contagioses de l’aviram; ha publicat Explotación de aves de puesta en baterías i Patología de la incubación y del pollito recién nacido.
(Saragossa, Aragó, 12 juny 1959 – )
“Epi” Jugador de basquetbol.
Procedent de l’Helios de Saragossa, va incorporar-se el 1974 a la disciplina del F.C. Barcelona, equip amb el qual aconseguí set lligues.
Declarat millor jugador europeu de la dècada del 1980, va ser 223 vegades internacional amb la selecció espanyola i guanyà amb ella la medalla d’argent dels Jocs Olímpics de Los Angeles 1984.
Als Jocs Olímpics de Barcelona 1992 realitzà el darrer relleu de la torxa olímpica.
Es retirà el 1995.
(Gràcia, Barcelona, 3 febrer 1834 – Madrid, 14 desembre 1908)
Escultor. Estudià a Llotja i treballà a Barcelona fins al 1878, i s’establí a Madrid quan fou nomenat professor de l’Escuela Especial de Pintura y Escultura, y des del 1899 acadèmic de San Fernando.
La seva obra se centra en imatges religioses per a esglésies, i es caracteritza per un monumentalisme inspirat en l’escola natzarena; l’escultura de la Verge Mare (1878), que guanyà primera medalla a l’Exposició Nacional, n’és un exemple típic.
(Girona, segle XV – 1462)
Ciutadà. Era un dels homes més rics de Girona i posseïa un palau al carrer de Ciutadans. No fruïa de gaires simpaties. Representà a Corts la seva ciutat.
Fou ambaixador a França del príncep Carles de Viana. El 1460 era un dels ambaixadors de la Generalitat a Lleida per negociar la llibertat del príncep, llavors empresonat per Joan II. El 1462 fou guanyat a la causa reialista per l’habilitat de la reina Joana Enríquez.
El 6 de juny de 1462, a l’arribada pacífica de les tropes de la Generalitat que manava el comte Hug Roger III de Pallars, decidí lluir-se aprofitant que només tenia al davant el comte amb l’avantguarda i que el gros de les forces encara no havia comparegut. Féu una sortida per sorpresa, però la retirà en veure la rapidesa de l’alarma.
Aleshores insultà des de la muralla els homes del comte. Aquests, exasperats, forçaren l’entrada a la ciutat i l’ocuparen fàcilment, amb el beneplàcit de la població. Sampsó i els seus seguidors hagueren de fugir a la Força, on passaria el setge sofert per la reina i pel príncep hereu Ferran.
Dirigint els treballs de destrucció d’unes cases massa properes a la muralla, morí d’una sageta al cap.
(Barcelona, 24 gener 1947 – )
Actriu.
Es donà a conèixer a El crimen de Cuenca (1980) i Gary Cooper, que estás en los cielos (1981), de Pilar Miró, directora amb qui també va fer Hablamos esta noche (1982), Werther (1986) i El pájaro de la felicidad (1993).
Altres films: Estoy en crisis (1982), Extramuros (1985), Lluvia de otoño (1988), La herida luminosa (1997) i Cuando vuelvas a mi lado (1998).
Ha destacat també a la televisió.
(Barcelona, 28 desembre 1928 – 26 maig 2018)
Poeta. Ha publicat L’home i el límit (1968), premi Carles Riba. Llibre de les inauguracions (1986, premi Miquel de Palol), Demiúrgia (premi Institució de les Lletres Catalanes de poesia 1998), etc.
La seva poesia parteix d’una estètica de la quotidianitat, per evolucionar cap a reflexions més profundes, cap a tonalitats més interiors i líriques. Mestre en gai saber.
Ha escrit també contes i narracions. Exponent del realisme social a Catalunya.
(Barcelona, 1878 – 1950)
Pianista. Estudià amb el mestre Vidiella.
Aconseguí premis importants. Sovintejà les seves actuacions com a concertista.
Fou professora al Conservatori del Liceu de Barcelona.
(Canet de Berenguer, Camp de Morvedre, 28 gener 1934 – Santander, Cantàbria, 19 gener 2019)
Futbolista. Jugà en diversos equips, entre els quals el Levante, el F.C. Barcelona, el Condal i el Mallorca.
Fou l’autor del famós únic gol que donà la Copa d’Espanya al Barça (1957) en la final jugada contra l’Espanyol a l’estadi de Montjuïc.
Fou tres vegades internacional (1956, 1957 i 1960).
