(Alacant, 16 maig 1891 – Burjassot, Horta, 14 setembre 1970)
Cantatriu. El seu nom veritable era Maria Assumpta Aguilar i Ros. Aconseguí èxits remarcables.
És retirà encara jove, en casar-se amb el tenor italià Giacomo Lauri-Volpi.
(Sagunt, Camp de Morvedre, 26 gener 1778 – València, 12 juny 1812)
Guerriller. Fill d’un banquer, creà a Sagunt una junta contra la intervenció francesa (1808) i formà una partida molt nombrosa anomenada Cos de Granaders Saguntins que recorregué el País Valencià.
Prengué part en accions contra el mariscal Suchet a Novelda, Cabdet, Ibi, Cocentaina, Ontinyent, Alcoi, Albaida, Saix, etc, i contra Jacomart a Bunyol, Dosaigües i altres punts.
Pres a Sot de Xera, fou jutjat i penjat.
(València, segle XVIII – segle XIX)
Eclesiàstic. Era doctor en teologia. Ensenyà al seminari de Múrcia. El 1824 era paborde de la seu valenciana.
És autor de les obres De latinitate linguae traendae praeclara et optima ratione (1780), De philosophicis disciplinis generosae juventuti publicorum munerum cupidae, maxime accomodatis (1781), De Phisicae experimentalis proestantia et utilitate (1782) i De sacrae oratoriae dignitate adserenda (1783), així com d’alguns sermons notables.
(Prada, Conflent, 24 agost 1854 – 5 març 1933)
Escriptor i polític. Fou veguer d’Andorra (1886). Era cavaller de la Legió d’Honor.
És autor de poesies i de treballs monogràfics sobre temes andorrans.
(Dolores, Baix Segura, 1906 – País Valencià, segle XX)
Escriptor. Ha estat periodista molt actiu i director de diversos diaris de ciutats petites. És autor de poesies, obres teatrals i narracions.
En la seva producció destaquen la comèdia Don Martín de Paracelso (1945) i el recull de contes A media voz (1954).
(Sedaví, Horta, 1867 – València, 1920)
Pintor. Sobresortí com a restaurador i com a autor d’obres d’inspiració religiosa.
(Albacete, Castella, 1953 – )
Geògraf i escriptor. Es llicencià a la Universitat de València el 1976, i s’hi doctorà el 1982. Professor a la facultat de geografia i història d’aquesta Universitat des del 1976, en fou catedràtic des del 1988. S’ha interessat per la geografia de la població i per la geografia econòmica.
Ha publicat diverses obres: La despoblación de la Mancha (1980); Propiedad agraria y sociedad rural en la España mediterránea. Los casos valenciano y castellano en los siglos XIX y XX (1983, tesi doctoral); Pobreza y desigualdad en los países desarrollados (1992) i Geografía de la pobreza y la desigualdad en los países en desarrollo (1992).
(València, 25 març 1807 – 1 maig 1872)
Comerciant i financer. Dedicat a la indústria de la seda, fou membre del Col·legi de l’Art Major de la Seda i formà part de la junta de l’hospital Provincial de València. Finançà la plaça de toros de València (1850-60). Fundà l’asil de Sant Joan Baptista.
Fou prior i cònsol del Tribunal de Comerç de València i per iniciativa seva es féu el Jardí de Monforte. Diputat a corts pels districtes de Gandia i Sant Vicent (València), més tard fou nomenat senador vitalici del Regne i marquès de Sant Joan.
(València, 1756 – segle XIX)
Pintor. Fou pintor de la Real Casa y Fábrica de los Cinco Gremios de Madrid. Des del 1783 participà als concursos de la sala de flors de l’Acadèmia de Sant Carles i en guanyà diversos. Fou un dels principals pintors de flors valencians del seu temps. Treballà per a la fàbrica de ceràmica del Buen Retiro (1800-02).
Hi ha obres seves al Museu de València, a l’Academia de San Fernando de Madrid, al palau de Riofrío i a altres col·leccions.
Dades dels Països Catalans 