(València, segle XVI – segle XVII)
Poetessa en castellà. Concursà amb èxit -rebé diversos premis- en els certàmens poètics celebrats a València els anys 1592, 1602, 1606, 1608 i 1619.
Fou elogiada per Gaspar Aguilar.
Veure> Francesc Romaguera i Balle (jurista català, 1648?-1694).
(Sencelles, Mallorca, segle XVI)
Escriptor. Sacerdot. Doctor en teologia. El 1535 regia una escola de gramàtica. És autor de dues llargues composicions en vers, en llatí, dedicades a Carles I amb motiu de la seva visita a Mallorca el 1541, incloses en la relació de les festes feta per Joan Gomis.
Escriví una comèdia, Nova tragicomoedia Gastrimargus appellata, representada públicament a Palma de Mallorca el 1562 davant el bisbe, el governador, jurats i altres autoritats i un total de 8.000 persones de tots els estaments socials. Exercici d’adaptació de la comèdia clàssica, particularment de Terenci, però de tema bíblic -el del ric Epuló i el pobre Llàtzer- seguint els misteris medievals i en un llenguatge sovint cru i llicenciós, s’adscriu plenament en el teatre humanístic en llatí amb finalitat pedagògica propi de l’època.
(País Valencià, segle XIV – València, 1348)
Noble. El 1343 participà a la primera campanya del Rosselló per desposseir Jaume III de Mallorca. Quatre anys després figurava entre els unionistes valencians més actius.
Batuts aquests el 1348, caigué presoner dels reialistes. Fou un dels condemnats a mort per la intervenció en aquell moviment i morí executat, els darrers dies del 1348.
(País Valencià, segle XVI)
Traductor i poeta. El 1539 publicà la primera versió castellana de les obres d’Ausiàs Marc.
(Elx, Baix Vinalopó, segle XVII – País Valencià, 1722)
Militar, comissari general del terç d’infanteria d’Oriola (d’on eren originaris els Caro, que foren ennoblits el 1604).
Féu un préstec de 40.000 pesos a Felip V de Borbó i guanyà en plet les baronies de Novelda i Moixent, per la qual cosa uní al seu cognom el de Maça de Liçana.
Fou el pare de Josep Caro-Maça de Liçana i Roca.
(País Valencià, segle XVII – 1741)
Militar. Fill de Carles Caro-Maça de Liçana i Roís. Baró de Moixent i Novelda, clavari i comanador major de l’orde de Montesa, coronel del regiment de dragons de Cartagena, que ell havia format el 1719.
Filipista, intervingué en la guerra de Successió, al Principat i al País Valencià, i fou també coronel de regiment de Tarragona. El 1739 fou nomenat marquès de la Romana.
(Vila d’Eivissa, Eivissa, 5 agost 1887 – 22 octubre 1939)
Arqueòleg. Fill de Joan Roman i Calbet. Intervingué de molt jove en les activitats de descoberta de l’Eivissa púnica que patrocinava el seu pare. Ingressà en el Cos d’Arxius i Museus (1908) i el 1912 fou nomenat director del Museu Arqueològic d’Eivissa, càrrec que ocupà fins a la seva mort.
Excavà molts anys, primerament necròpolis rurals (1917-29); en publicà cada any una memòria amb els resultats. Escriví també Antigüedades ebusitanas (1913).
(Vila d’Eivissa, Eivissa, 16 febrer 1849 – Madrid, 4 gener 1910)
Arqueòleg. S’inicià en l’arqueologia com a afeccionat. Fou el capdavanter de la descoberta dels grans jaciments púnics d’Eivissa, a l’inici del segle XX. Presidí la Societat Arqueològica Ebusitana, fundada el 1903.
Publicà el primer llibre important sobre l’Eivissa cartaginesa: Los nombres e importancia arqueológica de las Islas Pithyusas (1906).
Fou el pare de Carles Roman i Ferrer.
(Baells, Llitera, segle XVI – València, segle XVII)
Frare dominicà, convertit al protestantisme. Sembla que fou procurador del seu ordre a Roma, visitador i vicari del provincial de Tolosa (Llenguadoc). Residí molt de temps a Occitània, en diversos convents.
El 1600 abjurà públicament el catolicisme a l’església de Brageirac (Bergerac), es casà i, probablement, acabà els seus dies a València, des d’on escriví una carta a la seva muller, refugiada a Anglaterra, carta que, traduïda del francès, fou publicada a Londres el 1603.
