Arxiu de la categoria: Biografies

Talarn i Ribot, Domènec

1 Resposta

(Barcelona, 11 novembre 1812 – 4 juny 1902)

Escultor imatger. Estudià a l’Escola de Llotja de Barcelona, i fou deixeble de Damià Campeny, amb qui col·laborà afaiçonant alguns dels relleus dels Porxos d’En Xifré, a Barcelona.

La seva obra personal fou molt sol·licitada tant a Barcelona com a la resta de la península i a Amèrica. Escultor d’inspiració neoclàssica, la seva obra evolucionà vers el naturalisme, especialment en els treballs per a figuretes de pessebre i de calvaris.

Com a obra important conservada, cal esmentar el Grup del Calvari, a la catedral de Barcelona.

Fou el pare de:

  • Josep Talarn i Anglès  (Barcelona, segle XIX – segle XX)  Escultor. Tingué una certa anomenada local.
  • Pelegrí Talarn i Anglès  (Barcelona, segle XIX – segle XX)  Pintor. Tingué una certa anomenada local.

Talarn, Jaume de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIV)

Senyor de Talarn. Estigué al servei del rei Alfons III el Benigne.

Fou un dels convocats per aquest a la croada que havia de realitzar-se contra el regne de Granada, i que fou suspesa per l’aliança d’Alfons XI de Castella amb els granadins (1331).

El seu hereu fou Acard de Talarn (Catalunya, segle XIV)  Cavaller. El 1352 anà a Aragó amb els reforços catalans que hi passaren quan fou donada l’alerta per infiltracions des de Castella de gent armada de l’infant Ferran, germanastre de Pere III, exiliat al reialme veí des dels conflictes de la Unió. El 1363 era novament a Aragó, en plena guerra amb Castella, formant part dels grans reforços duts de Catalunya per contenir l’ofensiva de Pere el Cruel, que havia pres Carinyena.

Talarn, Guillem

2 Respostes

(Barcelona, vers 1427 – abans 1491)

Pintor gòtic. Apareix documentat des del 1434.

El 1436, conjuntament amb Bernat Mates, contractà amb els prohoms del castell de Vacarisses i els parroquians de Sant Feliu un retaule dedicat als sants Pere i Feliu. El 1442 féu un retaule per a la parròquia de Sant Cebrià de Folgars.

L’any 1449 col·laborà amb Thierry de Metz en la realització d’una vidriera de colors per a la Casa consistorial de Barcelona. També és autor del retaule de Sant Miquel de Terrassa, influït per l’estil de Bernat Martorell.

Talamanca, Gaspar de -cavaller-

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XV)

Cavaller. Serví a Nàpols amb Alfons IV el Magnànim. Hi restà amb el rei Ferran, fill natural i hereu d’Alfons.

El 1462 fou ambaixador del monarca a la generalitat de Catalunya, quan aquesta es trobava ja en guerra oberta amb Joan II.

Tagell, Francesc

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVIII)

Poeta. El 1720 ja era sacerdot i el 1752 canonge.

El 1720 escriví un Poema anafòric que consta de dotze descripcions de saraus celebrats en un palau del carrer de Montcada de Barcelona per les festes de Carnestoltes d’aquest any; cada part té un metre diferent, el llenguatge és correcte i la versificació fàcil.

El 1740 era a Roma al servei del cardenal Colonna i escriví un extens poema, també de caràcter festiu, i a vegades obertament satíric, sobre la mort del papa Climent XII i l’elecció de Benet XIV. Tanmateix, el final constitueix un cant d’exaltació patriòtica d’un gran interès. Fou publicat el 1971.

Miró de Tagamanent

Tagamanent, Miró de

Deixa un comentari

(Tagamanent, Vallès Oriental, 1113 – Sant Joan de les Abadesses, Ripollès, 12 setembre 1161)

Canonge agustinià i beat. Era fill de Ramon Berenguer de Tagamanent i d’Ermessenda i fou lliurat pels seus pares a la canònica de Sant Joan el 25 de juny de 1127. Allà habità, amb fama de santedat, fins el 12 de setembre de 1161.

A causa de la veneració que hom li professà tot seguit el 1345 hi fou construït un sepulcre d’alabastre amb una estàtua jacent i una inscripció que recorda la seva vida. Aquest sepulcre fou profanat pels francesos el 1794 i destruït en part el 1936, però ha estat recompost i es guarda a l’església del monestir de Sant Joan. També hi ha una vida llatina anònima (segle XIV) que recorda la seva santedat.

El seu culte, amb caire privat, s’estengué a altres indrets de la diòcesi de Vic.

Tagamanent, Bernat de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIV – 1412)

Cavaller i castellà de Tagamanent. Serví Pere III.

Féu la guerra contra Castella. Manava part dels grans reforços catalans duts a Aragó, després de perdre’s Carinyena, per contenir l’ofensiva de Pere el Cruel (1363).

Fill seu era Jaume de Tagamanent  (Catalunya, segle XIV – segle XV)  Cavaller. En 1410, com a procurador de Violant de Bar, la vídua de Joan I, assistia a les Corts de Barcelona. Fou un dels parlamentaris que s’adreçaren al rei Martí I l’Humà, el 15 d’abril de 1410, demanant-li que nomenés un successor per al cas de morir sense fills. En 1430 fou un dels membres del consell especial que es reuní a Tortosa per tractar del cas de Frederic de Luna.

Tabescà, Josep

1 Resposta

(Molins de Rei, Baix Llobregat, 1806 – Barcelona, 5 juny 1833)

“el Tei“  Guerriller. Formà part d’una partida de malcontents, però, arran del viatge de Ferran VII al Principat, s’acollí al seu indult (octubre 1827).

El 1833 era voluntari reialista i s’alçà en armes a Sant Vicenç dels Horts (2 març) contra la imminent liberalització de la monarquia. Fracassat l’intent, fugí a Rubí on el repetí. Detingut, fou executat poc després.

Sutrà i Vinyes, Joan

Deixa un comentari

(Figueres, Alt Empordà, 19 setembre 1898 – 7 abril 1981)

Decorador i pintor.

Ha destacat com a restaurador, especialitat que començà a practicar devers el 1930 i que ha exercit a París i a Roma. Ha restaurat a Catalunya un nombre important de pintures antigues.

El 1934 obtingué el Premi de Museus atorgat per l’IEC amb l’estudi El retaule de la Mare de Déu de la Catedral Metropolitana i Primada de Tarragona.

Susanna i Nadal, Àlex

1 Resposta

(Barcelona, 12 setembre 1957 – Gelida, Alt Penedès, 27 juliol 2024)

Poeta, traductor i editor. La seva poesia té una caire intimista, com per exemple: Les anelles dels anys (1991, premi Carles Riba). En prosa ha publicat, entre altres, Quadern venecià (1989, premi Josep Pla).

Important crític literari i traductor, ha estat director de l’editorial Columna, de la qual fou un dels fundadors el 1985. Ha estat també fundador i director del Festival Internacional de Poesia de Barcelona des del 1985.