Arxiu de la categoria: Biografies

Támaro i Fabricias, Eduard

(Barcelona, 1845 – 2 març 1889)

Historiador i advocat. Conegut com a conferenciant i col·laborador de diverses publicacions periòdiques, presidí l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques (1878-79) i col·laborà, entre altres publicacions, a “La Renaixença”, “Lo Gay Saber” i “La Ilustració Catalana”.

Participà en la redacció de l’Àlbum pintoresc monumental de Catalunya i va escriure Guía histórico-descriptiva de la catedral de Barcelona (1882), Monografía de la seo de Manresa (1883), Ressenya històrica de l’erecció de la sede episcopal de Barcelona… (1887) i Les imatges de Sant Jordi.

Publicà a “La Dinastía” de Barcelona part de la traducció catalana del Quixot.

Tamarit i de Vilanova, Salvador de

(Barcelona, 6 març 1674 – Rodonyà, Alt Camp, 3 juliol 1744)

Noble. Marquès de Tamarit des del 1707. Capità de la Coronela de Barcelona el 1697, durant el setge posat pel mariscal Vendôme, participà des d’un bon principi en la guerra de Successió, a favor de la causa austriacista. Comandà cossos de milícies per diverses localitats catalanes: al Camp de Tarragona, a Vilafranca i a Sant Boi de Llobregat, entre d’altres.

El 1713 fou un dels dotze del Braç Militar designats per formar part de les noves juntes incorporades al govern provisional català. Igualment en el mateix any entrà a formar part del Consell de Cent.

Després de la capitulació de l’onze de setembre, combat en el qual lluità fins a l’últim moment, li foren confiscats els béns, i l’any següent, el 1715, fou desterrat a Valladolid.

Tamarit, Pere

(Catalunya, segle XIII)

Notari.

El 1272, en unió del seu col·lega anomenat Pere Egidi, féu un treball preparatori sobre els costums jurídics tortosins, utilitzat cinc anys després per la comissió redactora del Llibre dels Costums de Tortosa.

Antoni Tallander

Tallander, Antoni

(Barcelona, vers 1358 – Càpua, Itàlia, 1446)

“Mossèn Borra“  Personatge destacat de la cort reial. Era mestre d’albardans o bufons d’Alfons IV el Magnànim.

Malgrat el caràcter estrafolari de les seves funcions, fou home de talent i distinció remarcables, amb una influència evident prop del monarca. Aquest li confià algunes missions diplomàtiques.

Gaudí de bona posició econòmica i realitzà préstecs a persones de relleu. Fou molt apreciat pels qui el coneixien.

Trobant-se ja moribund, li fou dedicada per Ausiàs March, bon amic seu, la notable poesia Oh, tant és foll. Després de la seva mort, les seves restes foren dutes a Barcelona i enterrades al claustre de la catedral. Hi és ben conservada la làpida de bronze que en perpetua la memòria.

Tallaferro -bandolers-

(Catalunya, segle XVI – Alt Penedès ?, 1616)

Nom de dos germans bandolers, vinculats a la facció dels nyerros, que actuaven per les rodalies de Vilafranca del Penedès els anys 1614-16.

Morts en una batuda, llur banda actuà encara uns quants anys.

Talladell, Pere de

(Catalunya, s XII – Poblet, Conca de Barberà, 1187)

VIII abat perpetu de Poblet (1185-87). Fou elegit a la mort d’Esteve Droc.

Durant el seu abadiat foren seguides les obres de l’església major i del claustre, entre d’altres. Fou succeït per l’abat Esteve.

Tallada i Romeu, Antoni

(Ulldecona, Montsià, 1799 – Chinchilla, Albacete, Castella, 13 març 1838)

Militar carlí. Lluità contra el govern constitucional en diverses partides reialistes (1821-23). Ascendit (1824) a capità, fou destinat a Alacant.

El 1833 s’uní als carlins de Morella; participà en l’Expedició Reial (1837) i en la d’Andalusia (1838); però, capturat pels isabelins, fou afusellat.

Fou el pare de Francesc Tallada i Forcadell.

Tallada i Móra, Francesc

(Tamarit de Llitera, Llitera, 1762 – el Bruc, Anoia, 1822)

Eclesiàstic i escriptor. Canonge de la col·legiata de Manresa, col·laborà al “Diario de Manresa” i “El Argos Manresano” durant la guerra del Francès.

Publicà un tractat de normes per a la construcció de rellotges de sol (1822) i deixà inèdites unes Memorias para la historia eclesiástica de Manresa.

Tallada i Forcadell, Francesc

(Alacant, 13 novembre 1824 – Margalef, Priorat, 8 març 1873)

Militar carlí. Fill d’Antoni Tallada i Romeu. A dotze anys ja lluità al costat del seu pare i, mort aquest, s’uní a Cabrera, amb el qual s’exilià (1840).

Lluità també a la segona guerra Carlina; ferit, es retirà a Tortosa. Tornà a alçar-se en armes el 1872; assolí el grau de general i morí en combat.

Talaverón i Solà, Joaquim

(la Seu d’Urgell, Alt Urgell, 1905 – Manresa, Bages, 1980)

Pintor i dibuixant. Residí a Manresa. Estudià amb Vicenç Borràs i Enric Galwey. Exposà individualment a Barcelona el 1933.

Féu pintures murals a la basílica de Sant Joan de Laterà de Roma. Aquests treballs li valgueren la creu de l’orde pontifici de Sant Joan de Leterà.

Ha destacat com a paisatgista. Conreà el dibuix a la ploma i al carbó.