Arxiu de la categoria: Biografies

Torres i Eiximeno, Josep Vicent

Deixa un comentari

(Benissa, Marina Alta, 1663 – Viena, Àustria, 13 maig 1733)

Cavaller i militar. Fou gran defensor de la causa de Carles d’Àustria. Rebé el nomenament de secretari per València al Consell d’Aragó. El 1707 s’establí a Barcelona.

El 1713 fou signant del document pel qual els valencians que vivien a Barcelona s’oferien a defensar la ciutat contra Felip V, els quals constituïren el nou regiment d’infanteria regular de la Mare de Déu dels Desemparats, i en fou elegit coronel. Fou una de les gran figures de la defensa de Barcelona durant el setge franco-espanyol.

El 25 d’agost de 1713 reforçà el convent de Santa Madrona i contraatacà sobre les avançades enemigues. El 19 d’octubre prengué part al contraatac i gran combat subsegüent pel sector de Can Navarro. Assistí als principals consells de guerra de la defensa.

Pel maig de 1714 actuà repetidament en la bateria de la Creu de Sant Francesc. El 14 d’agost lluità als contraatacs per l’exterior del baluard de Santa Clara i després esclafà per sorpresa les forces enemigues que es mantenien pel vall al peu de la bretxa, acció en la qual resultà malferit i no pogué participar a la batalla final de l’11 de setembre de 1714.

Després de la capitulació de la ciutat, fou detingut i empresonat amb engany. De primer el conduïren a Alacant i després, a peu, fins al castell de Pamplona (27 novembre 1714). El 1719 fou traslladat a l’alcàsser de Segòvia.

Restà lliure el 1725, arran de la pau entre Espanya i l’Imperi.

Torres i de Bages, Ignasi

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)

Militar. Combaté a la guerra de Successió i es destacà especialment durant la lluita contra Felip V (1713-14). Fou aleshores capità del regiment de cavalleria de la Fe.

Sortí de Barcelona amb l’expedició del diputat militar Berenguer. L’11 d’agost de 1713 manà les sis companyies de genets que obtingueren el triomf de Caldes d’Estrac sobre la cavalleria francesa.

El 5 d’octubre de 1713 es trobà aïllat a Alella, però aconseguí d’arribar a Cardona travessant terreny enemic. Participà activament a la lluita exterior dirigida per Antoni Desvalls.

Pel maig de 1714 entrà a Barcelona duent les conclusions del consell de guerra de les forces exteriors celebrat a Olesa de Montserrat.

Torres i Dalmau, Pacià

Deixa un comentari

(Girona, segle XIX – 1877)

Impressor. S’establí a Girona amb l’impressor Tomàs Carreras i Roca (1842).

Des del 1843 tingué impremta pròpia. Tingué molts anys l’exclusiva d’impressió del Calendario para el Principado de Cataluña.

El seu fill fou Pacià Torres i Estrada (Girona, segle XIX – vers 1888)  Impressor. Continuà la impremta paterna, que a la seva mort fou adquirida per Rafael Masó i Pagès.

Torres i Clavé, Raimon

3 Respostes

(Barcelona, 10 maig 1912 – 9 abril 1987)

Baríton. Germà de Josep. Estudià a Barcelona, on fou deixeble d’Anna Milich i es perfeccionà a París.

Debutà al Liceu de Barcelona la temporada 1942-43, on aviat es destacà en obres de Wagner i en Boris Godunov, de Mussorgskij. Actuà a la Scala de Milà i en altres teatres europeus i americans.

Estrenà Cardillac, de Hindemith, a Barcelona i participà en la primera audició europea d’El pessebre, de Pau Casals, a Assís, Itàlia (1962), en la reexhumació d’Héliogabale, de D. de Séverac (Ceret 1972) i realitzà nombrosos enregistraments d’òperes, sobretot catalanes.

També conreà el dibuix i féu exposicions, com la de Barcelona, el 1972.

Torres i Casanovas, Ramon

Deixa un comentari

(Barcelona, 20 març 1877 – 11 abril 1922)

Cirurgià. Es llicencià a Barcelona (1900) i es doctorà a Madrid (1901).

A la facultat de Barcelona fou professor auxiliar i, a partir del 1912, catedràtic de patologia quirúrgica. Fou un mestre clínic extraordinari. Realitzà algunes de les primeres toracoplàsties practicades a Espanya.

Fou vice-president del Primer Congrés Internacional de la Tuberculosi (Barcelona) i president de l’Institut Mèdico-farmacèutic (1910-12).

Participà en l’elaboració del projecte d’estatut del Segon Congrés Universitari català.

Torres i Carreras, Ramon

Deixa un comentari

(Veciana, Anoia, 1878 – Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 3 setembre 1951)

Metge radiòleg. Es llicencià a Barcelona (1902) i amplià estudis a París, Bordeus i Berlín. Fou un dels fundadors de la Sociedad Española de Electrología y Radiología (1916).

L’any 1918 publicà Semiología röntgenológica del aparato respiratorio intratorácico, reeditada l’any 1931 dins la col·lecció de “Monografies Mèdiques”.

Formà part del comitè de publicació de “Medicina Física”, portaveu de la Societat de Radiologia i Electrologia de Catalunya.

Torres i Bernades, Miquel

Deixa un comentari

(Sabadell, Vallès Occidental, 24 gener 1946 – )

Nedador. Fou un dels representants del gran moment de la natació catalana de la dècada del 1960.

Olímpic als Jocs de Roma (14 anys), Tòquio i Mèxic, assolí el subcampionat europeu dels 1.500 m a Leipzig el 1962. Especialista en proves lliures de mig fons i fons, assolí un total de 29 rècords espanyols en les especialitats de 200, 400, 800 i 1.500 m lliures, 400 m estils i 4 x 200 m lliures.

Es retirà el 1969 de la competició, després de dues temporades com a jugador de waterpolo, i es dedicà a tasques d’entrenador.

Torres i Barberà, Humbert

9 Respostes

(Mont-roig de Segarra, Segarra, 28 agost 1879 – Barcelona, 10 febrer 1955)

Metge i polític.

Fou batlle de Lleida i diputat a la Mancomunitat. Membre de l’Esquerra Republicana de Catalunya, fou diputat a les corts (1931) i al Parlament de Catalunya.

Col·laborador a “La Terra” (1921-36), “Lleida” (1921-30), “L’Opinió”, “La Humanitat”, etc.

Com a metge, dirigí la revista “Informació Mèdica”, que es publicava a Lleida i s’interessà per la metapsicologia, la sexualitat i les malalties de transmissió sexual.

Fou el pare de Màrius i Víctor Torres i Perenya.

Josep Torres i Argullol

Torres i Argullol, Josep

1 Resposta

(Sallent de Llobregat, Bages, 1850 ? – Montevideo, Uruguai, 1909)

Arquitecte. Fill de Manuel Torres i Torrens. Estudià arquitectura a l’Escola Superior d’Arquitectura de Barcelona, on es graduà el 1875.

Projectà les esglésies de la Mare de Déu de Valldaura de Manresa (1877), aquesta en col·laboració amb Antoni Calvet, la de la Colònia Ponç de Puig-reig i el nou temple parroquial de Sallent, les obres del qual s’iniciaren pels volts de 1885, d’estil neogòtic. D’un estil més modern, cal esmentar les oficines del diari “Noticiero Universal”.

Fou president de l’Associació d’Arquitectes de Catalunya (1895) i vicepresident de l’Ateneu Barcelonès.

Pels volts del 1890 emigrà a Amèrica i s’establí a l’Uruguai, a Montevideo, on exercí la professió fins la seva mort.

És autor d’una Monografia de la iglesia de Ntra. Sra. de la Aurora -Seo de Manresa- (1899).

Torres i Amat de Palou, Ignasi

5 Respostes

(Sallent, Bages, 12 març 1768 – 26 maig 1811)

Eclesiàstic i erudit. Germà de Fèlix. Era deixeble i nebot de l’arquebisbe Fèlix Amat.

Fou catedràtic de filosofia i teologia i director de la biblioteca pública diocesana de Barcelona. Succeí en aquest càrrec al seu oncle. Reuní a l’esmentada biblioteca un gran fons d’autors catalans, que resultaren utilíssims per als estudis del seu germà Fèlix. Ell mateix hi col·laborà com a redactor.

El 1803 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres. Hi féu alguns treballs, el de major interès és el titulat ¿Qué autores o documentos catalanes existen que puedan servir de modelos para arreglar la ortografía catalana?.

El 1807 fou nomenat degà de Girona, d’on hagué de fugir en arribar-hi les tropes franceses durant la guerra del Francès. En aquesta avinentesa perdé els seus llibres i papers, amb gran part del material que havia reunit per a un diccionari d’autors catalans. El seu germà seria el que duria endavant el valuós projecte.