(Sallent de Llobregat, Bages, 1819 – Barcelona, 1888)
Advocat i escriptor. Visqué amb el seu besoncle Fèlix Torres i Amat a Barcelona, Madrid i Astorga i n’escriví una biografia panegírica.
És autor de Memoria sobre Manresa y en especial sobre su Seo (1857) i de La torre del Breny y el castillo de Balsareny (1872). Traduí del francès una obra sobre els trobadors catalans antics. Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres.
El seu fill fou l’arquitecte Josep Torres i Argullol.
(Barcelona, 1889 – vers 1973)
Escriptor. Fou nomenat cronista del carrer de Petritxol de Barcelona.
De la seva poesia, popular i floralesca, cal destacar Sonatines (1916), De la meva ciutat comtal (1960) i Cançons i recordances (1968).
(Barcelona, 19 setembre 1850 – 22 gener 1925)
Poeta. Cal remarcar la seva obra d’artesà en serralleria artística.
Fou un dels fundadors de La Jove Catalunya, col·laborà a “La Renaixensa” i, poeta característic dels Jocs Florals, fou proclamat mestre en gai saber (1890). La seva obra s’aplegà a Poesies (1926).
Fou el pare de Ramir Torres i Vilaró (Barcelona, 1877 – Begues, Baix Llobregat, vers 1938) Poeta i dibuixant. S’especialitzà en dibuix a la ploma i el retrat. Com a poeta participà sovint als jocs florals de Barcelona, on fou premiat el 1920 i el 1921 (De la costa brava), i publicà el volum Llevantines (1923). Traduí al català diverses obres d’escriptors anglesos.
(Barcelona, segle XIX – segle XX)
Polític. Organitzador i president de la Lliga de Defensa Comercial i Industrial, a través de la qual arribà a l’actuació política el 1898.
Després de signar el manifest de la Junta Regional d’Adhesions al Programa del General Polavieja i el missatge posterior a la Reina Regent al novembre de 1898, encapçalà el moviment del Tancament de Caixes contra la llei de Fernández Villaverde del juny de 1899.
Posteriorment participà en les reunions fundacionals de la Lliga Regionalista del 1901 i fou un dels components de la candidatura dels quatre presidents que triomfà a Barcelona.
(Sallent de Llobregat, Bages, 1674 – Roma, Itàlia, 16 octubre 1754)
Eclesiàstic i escriptor. Amic d’Antoni de Bastero, anà amb ell a París.
El 1717 s’establí a Roma i fou preceptor i secretari a casa del conestable Colonna. Fou també secretari de Llorenç Tomàs i Costa, agent de Carles d’Àustria a Roma.
Publicà Observaciones sobre la Crusca Provençala (Roma 1724) i deixà inèdites biografies també en català de Benet XIII i sant Víctor i La vida i peregrinació de D. Francisco Bru, fill de Berga.
(Girona, 7 novembre 1922 – Salt, Gironès, 30 gener 2015)
Escultor. Estudià a l’Escola d’Arts i Oficis de Girona i treballà amb l’escultor Monjo. Fundà el grup Postectura.
Tanmateix el seu art ha evolucionat vers l’abstracció i ha assolit una sòlida expressivitat, a més d’introduir nous materials (polièster, resines sintètiques) i el color.
Ha exposat repetidament a Girona, a Barcelona i en altres ciutats de la Península. Li han estat atorgats el premi Juli González (1959) i el primer premi d’escultura a la III Biennal d’Alexandria.
Periodista i escriptora catalana, més coneguda per Maruja Torres (1943- ).
(Tarragona, 1844 – les Masies, Conca de Barberà, 3 octubre 1901)
Polític. Figurà des de jove en el partit liberal i poc abans d’esclatar la Revolució de setembre de 1868 intentà marxar a França, però fou detingut a la frontera i deportat a Canàries.
Havent triomfat la revolució, la seva amistat amb Prim i Sagasta féu que fos designat governador de Girona i posteriorment de Màlaga, Granada i València. Ocupà altres càrrecs, com el de secretari del govern general de Cuba, i fou diputat a corts per alguns districtes de Catalunya i alcalde de Tarragona.
Dedicat al periodisme polític, fundà a Tarragona els diaris “La Prensa” i “La Opinión”.
De la seva producció dramàtica destaquen: La clau de la casa, El full de paper, La Verge de la vora, La llàntia de plata i Lo Mas de l’abella. És autor també de l’obra històrica Lo combat de Trafalgar.
(Barcelona, 1948 – )
Artista plàstic. Inicià l’activitat artística a París, junt amb l’escultor Piotr Kowalski.
Establert a Nova York des del 1974, s’interessà per qüestions relacionades amb el comportament de l’individu enfront d’estímuls procedents del context social.
Ha realitzat escultures, accions, instal·lacions i videoinstal·lacions, i és un dels artistes catalans més compromesos des d’un punt de vista social i polític.
D’entre les seves exposicions poden destacar-se: Dinosaures (1988), L’esperit de la utopia (1988) i Endstation Portbou. Hommage für Walter Benjamin (1991).
(Barcelona, 7 juliol 1906 – Empúries, Alt Empordà, 5 març 1937)
Aviador. Format a l’Escola d’Aviació El Progrés, del Prat de Llobregat, obtingué el títol de pilot el 1934.
El mateix any féu un vol en solitari, per les costes d’Àfrica, d’11.160 km, que li valgué el trofeu del 1934 de la Federació Aeronàutica Internacional.
L’any 1936, juntament amb Carles Coll, baté el rècord d’Espanya per a avionetes, amb el vol Barcelona-Agadir.
Morí d’accident a la Costa Brava.
