Torres i Eiximeno, Josep Vicent

(Benissa, Marina Alta, 1663 – Viena, Àustria, 13 maig 1733)

Cavaller i militar. Fou gran defensor de la causa de Carles d’Àustria. Rebé el nomenament de secretari per València al Consell d’Aragó. El 1707 s’establí a Barcelona.

El 1713 fou signant del document pel qual els valencians que vivien a Barcelona s’oferien a defensar la ciutat contra Felip V, els quals constituïren el nou regiment d’infanteria regular de la Mare de Déu dels Desemparats, i en fou elegit coronel. Fou una de les gran figures de la defensa de Barcelona durant el setge franco-espanyol.

El 25 d’agost de 1713 reforçà el convent de Santa Madrona i contraatacà sobre les avançades enemigues. El 19 d’octubre prengué part al contraatac i gran combat subsegüent pel sector de Can Navarro. Assistí als principals consells de guerra de la defensa.

Pel maig de 1714 actuà repetidament en la bateria de la Creu de Sant Francesc. El 14 d’agost lluità als contraatacs per l’exterior del baluard de Santa Clara i després esclafà per sorpresa les forces enemigues que es mantenien pel vall al peu de la bretxa, acció en la qual resultà malferit i no pogué participar a la batalla final de l’11 de setembre de 1714.

Després de la capitulació de la ciutat, fou detingut i empresonat amb engany. De primer el conduïren a Alacant i després, a peu, fins al castell de Pamplona (27 novembre 1714). El 1719 fou traslladat a l’alcàsser de Segòvia.

Restà lliure el 1725, arran de la pau entre Espanya i l’Imperi.

Respondre

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s