Arxiu de la categoria: Biografies

Tristany i Parera, Rafael

15 Respostes

(Ardèvol, Solsonès, 16 maig 1814 – Lorda, Gascunya, 17 juny 1899)

Guerriller carlí. Havent-se començat a distingir a la darreria de la guerra dels Set Anys, a la guerra dels Matiners va posar-se, juntament amb el seu oncle Mossèn Benet, al capdavant d’una partida a la muntanya catalana, fins que l’any 1849 hagué de traspassar la frontera; aquest mateix any, amb la mort del baró d’Alella, el seu nom va començar a obtenir una certa celebritat.

Durant l’última lluita carlina (1872-75) formà part de la legió de guerrillers catalans que, en proclamar-se l’alçament del 1872, es revoltaren contra la República.

La seva actuació autònoma i la manca de submissió a les directrius de l’alt comandament, exercit per l’infant Alfons, va restar eficàcia a la seva col·laboració amb la resta de les forces carlines.

Al final de la guerra (novembre 1875) fou nomenat capità general de les forces carlines a Catalunya, però no va poder impedir el triomf dels liberals. L’any següent emigrà a França. Va morir a l’exili.

Tristany, Bonaventura de

1 Resposta

(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)

Militar. Probablement nebot de Bonaventura Tristany-Bofill i Benac.

Lluità contra els borbònics a la guerra de Successió. Fou capità del regiment de la Diputació.

Defensà Barcelona durant el setge de 1713-14. El 13 de juliol de 1714, durant l’atac català a la primera paral·lela dels atrinxeraments d’aproximació a la plaça, resultà malferit.

Tristany, Benet

3 Respostes

(Ardèvol, Solsonès, 6 març 1794 – Solsona, Solsonès, 17 maig 1847)

Canonge i guerriller carlí. Assolí el grau de mariscal de camp i fou conegut generalment per Mossèn Benet. Obtingué celebritat per primera vegada arran de l’aixecament reialista català del 1822, designat també amb el nom de guerra dels Malcontents.

A la mort de Ferran VII (1833) es revoltà contra el govern liberal. Apoderant-se de Solsona (abril 1837), permeté a la Junta Superior Governativa de Catalunya d’instal·lar-se per primera vegada en una ciutat. Després de la retirada de Cabrera, va voler continuar la lluita de guerrilles, però hagué d’emigrar a França (1840).

A la primavera del 1847 prengué part en l’alçament conegut amb el nom de guerra dels Matiners. Després d’aconseguir alguns èxits, com l’entrada a Cervera, fou fet presoner i afusellat per les tropes del general Pavía, capità general de Catalunya.

La seva execució, unida a la d’altres guerrillers importants, contribuí al desenllaç de la guerra favorable als isabelins.

Fou germà seu Miquel Tristany  (Catalunya, segle XIX – Lloberola, Segarra, 1834)  Guerriller carlí. Ajudà al seu germà a les operacions inicials de la primera guerra Carlina. El 1833, al front de quaranta homes, hostilitzava les forces del general Llauder. La seva partida passaria a ser comandada aleshores pel seu germà.

Trio Bartók

1 Resposta

(Barcelona, 1973 – )

Conjunt de cambra. Integrat per M.C. Poch, piano, M. Gaspà, clarinet, i P. Serra, violí-viola, és una formació cambrística única a Europa com a grup formal de caràcter estable.

Ha actuat arreu de l’estat espanyol i a diversos països europeus. Ha estrenat nombroses obres de compositors catalans escrites expressament per al grup.

L’any 1979, sobre la base del Trio però amplificant la plantilla de manera flexible, formà el Grup Bartók, que dirigeix habitualment J.Ll. Moraleda.

Trinxeria, Josep de la

5 Respostes

(Prats de Molló, Vallespir, 1630 – Barcelona, després 1689)

Guerriller. Es féu cèlebre en 1667-68, quan va ésser cap d’una partida de guerrillers que actuaven contra l’ocupació francesa del Rosselló, anomenats Els angelets.

Més tard ingressà a l’exèrcit espanyol per tal de continuar aquesta lluita d’una manera més regular, actuant a les ordres del futur general Josep Bonau (1675).

Trinxeria, Blai

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)

Militar. Fou capità de miquelets del Maresme a les lluites contra França del temps de Carles II.

Quan el Principat, a les Corts de 1702, concedí a Felip V un terç català per a la campanya d’Itàlia, Trinxeria en fou nomenat mestre de camp.

En tornar d’Itàlia, seria dut a Ceuta. Hi dirigí una victòria important sobre els àrabs el 1703.

Trilles, Desideri

Deixa un comentari

(Porrera, Priorat, segle XIX – Barcelona, 31 juliol 1936)

Militant obrer. Inicialment cenetista, i dirigent del Sindicat del Transport de Barcelona durant la vaga del 1923, evolucionà després cap al sindicalisme revolucionari, formant part del Grup de “La Batalla”, i passà finalment al socialisme.

Tingué un paper molt actiu en les activitats revolucionàries dels anys 1930-31. Dirigent de la UGT catalana, col·laborà en el seu setmanari “La Internacional” (1931); ocupà la presidència del Sindicat d’Estibadors del port de Barcelona, fou membre del comitè regional del PSOE (1934), que s’integrà, el 1936, en el Partit Socialista Unificat de Catalunya.

Fou assassinat per desconeguts durant les primeres setmanes de la guerra civil.

Trillas i Ruiz, Enric

Deixa un comentari

(Barcelona, 29 març 1940 – )

Matemàtic. Catedràtic de matemàtiques a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona.

Introduí els espais mètrics generalitzats, teoria que unifica els conceptes mètrics de Fréchet, Menger i Riesz.

President del CSIC entre els anys 1984 i 1988.

Trillas i Ràfols, Florià

Deixa un comentari

(Barcelona, 28 febrer 1909 – Ciutat de Mèxic, Mèxic, segle XX)

Llibreter i editor.

S’establí a Mèxic en 1921. Hi fundà, el 1959, una editorial de gran importància, especialitzada en obres de caràcter pedagògic. També ha establert tres llibreries a la capital mexicana.

Trilla i Rostoll, Marçal

2 Respostes

(Mataró, Maresme, 1887 – 1967)

Escriptor i polític. Dirigí el “Diari de Mataró” (1923-36).

Fou fundador d’Unió Democràtica de Catalunya.

Publicà novel·les, de caire psicològic, com ara La miserable passió (1926), Excelsior (1927), La llàntia meravellosa d’Aladí (1930) i Basar màgic (1968).