Arxiu de la categoria: Biografies

Trilla i Arrufat, Josep

Deixa un comentari

(Tàrrega, Urgell, 24 juny 1936 – )

Geòleg. Llicenciat i doctor en ciències (geologia) per la Universitat de Barcelona, amplià els seus estudis a França.

Es féu càrrec de l’assignatura d’hidrogeologia quan aquesta fou introduïda en la llicenciatura de geologia de la Universitat de Barcelona. Posteriorment fou cridat per la Universitat Autònoma, en el temps de la seva constitució, per organitzar-hi la geologia aplicada.

Ha estat vicedegà i vicerector d’investigació d’aquesta universitat, on creà el primer centre de l’estat espanyol per a la detecció del triti en treballs d’hidrogeologia, el qual esdevingué més tard el Servei de Datació de Triti i Carboni 14.

Fou elegit primer president del Grupo Español de Trabajo de Geología Ambiental y Ordenación del Territorio. Després fou catedràtic de geodinàmica externa i hidrogeologia de la Universitat Autònoma de Barcelona.

En fundar-se la Comunitat d’Universitats del Mediterrani, fou elegit vicepresident del primer consell el 1984 en l’assemblea de Bari i reelegit el 1988 en l’assemblea de Malta.

Trilla i Alcover, Agustí

Deixa un comentari

(Cervera, Segarra, 2 novembre 1851 – Barcelona, 27 novembre 1919)

Escriptor. Advocat, participà en la creació de La Jove Catalunya (1870).

Col·laborà a “La Gramalla” i fou redactor de “La Independencia” i “La Gaceta de Cataluña”; juntament amb Rossend Arús, fundà la revista taurina i de varietats “Pepe-Hillo” (1874), que incloïa texts en català.

Del partit republicà federal, ocupà diversos càrrecs públics.

El 1886 publicà La llibertat de testar i la institució d’hereu segons les lleis catalanes, aparegut primer a “La Renaixença” (1885) i traduït al francès el mateix any.

Trilla, Simó

1 Resposta

(Castellserà, Urgell, vers 1552 – Poblet, Conca de Barberà, 10 maig 1623)

Abat perpetu de Poblet (1602-23). LIV i darrer abat abans de l’exclaustració. Professà com a monjo cistercenc a Poblet el 1570 i exercí diferents càrrecs (síndic i cambrer) al monestir abans de ser elegit abat el 1603, succeint a Joan Tarròs.

Fou vicari general de l’abat del Císter per a tota la península Ibèrica entre el 1604 i el 1617 i lluità per defensar el dret de Poblet sobre les seves filials i contra la formació de la congregació cistercenca de la província d’Aragó que decretà el papa Pau V el 1616, Poblet féu recurs a Roma i perdé el plet el 1623, quan ja havia mort l’abat Trilla, lloat per la seva làpida sepulcral com un nou Hèctor.

Prosseguint les gestions de l’abat Tarrós, aconseguí que fossin lliurades a Poblet relíquies majors de l’ex-monjo sant Bernat d’Alzira i de les seves dues germanes màrtirs (1603).

Triginer i Fernández, Josep Maria

1 Resposta

(Agramunt, Urgell, 11 juny 1943 – )

Polític. Dirigent socialista, es convertí en el primer secretari (1976) de la Federació Catalana del PSOE i dirigent (juliol 1978) del nou Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE).

Elegit diputat al Congrés (1977, 1979, 1982, 1986), fou conseller sense cartera (1977-80) en el govern de Tarradellas.

Trias i Travesa, Josep

Deixa un comentari

(l’Escala, Alt Empordà, 22 març 1826 – Barcelona, 16 febrer 1886)

Industrial. Estudià magisteri, i amplià estudis de química i agricultura.

Inventà un procediment d’envasament i conservació de vegetals premiat amb medalla d’or a l’Exposició Internacional de Viena del 1873.

El 1872 muntà al Masnou (Maresme) una indústria conservera, que traslladà més tard a Barcelona, amb el nom de La Productiva Catalana.

Trias i Tastàs, Josep Antoni

Deixa un comentari

(Barcelona, 1854 – 31 juliol 1918)

Escriptor. Pintor, fou professor de dibuix i pintura.

Dirigí “El Barcelonès” (1890) i publicà drames en castellà, sarsueles en català: Les arts, De balcó a balcó, Lo ball de la Candelera, etc, algunes peces còmiques i el llibre Fàbules morals (1904).

Fou regidor (1894) i tinent d’alcalde de l’ajuntament de Barcelona.

Trias i Samaranch, Pau

Deixa un comentari

(Terrassa, Vallès Occidental, 7 agost 1830 – Camagüey, Cuba, 1906)

Religiós escolapi. Fou rector del col·legi de Sant Francesc, de Camagüey.

Durant la guerra per la independència cubana es destacà per la seva abnegació constant a favor dels pobres, els desvalguts i els perseguits, sense tenir en compte el compromís que aquesta actitud podia representar des d’un punt de vista polític.

L’esmentada ciutat cubana li alçà un monument.

Trias i Planas, Frederic

2 Respostes

(Igualada, Anoia, 1822 – Barcelona, 1880)

Pintor. Estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona. Temps a venir en fou professor de dibuix, càrrec que tingué també al Seminari Conciliar.

Sobresortí com a paisatgista i retratista. Té obres al Museu de Girona i al d’Art Modern de Barcelona.

Fou el pare de Joan de Déu Trias i Giró.

Trias i Giró, Joan de Déu

4 Respostes

(Barcelona, 28 abril 1859 – 29 novembre 1914)

Jurista. Fill de Frederic Trias i Planas.

Catedràtic de dret internacional a la Universitat de Barcelona, fou delegat de Barcelona a les assemblees catalanistes de Manresa (1892) i de Reus (1893).

Intervingué en la defensa del dret català i publicà obres sobre aquesta qüestió.

Fou el pare de Josep Maria, Lluís, Joan de Déu i Frederic Trias de Bes i Giró.

Trias i Fàbregas, Joan

Deixa un comentari

(Sabadell, Vallès Occidental, 1883 – 1955)

Escriptor.

És autor de llibres de poemes, com Del meu voltant (1932), Les hores quietes (1931) i Dolor (1937), i d’obres teatrals: Laura, la forastera (1934), L’amor inútil (1936). L’any 1942 publicà Entre chopos y castaños.