(Barcelona, 1888 – 1980)
Pintor. Fill de l’escriptor Josep Maria Valls i Vicens. Deixeble d’Emili Casals i Camps, continuà la seva acadèmia de dibuix i pintura de Barcelona, després convertida en Acadèmia Valls (1926).
Hi estudiaren, entre altres Josep Oriol Jansana, Joan Moncada, Modest Cuixart i Antoni Tàpies.
Com a creador, conreà tots els gèneres amb precisió acadèmica i féu diverses exposicions des del 1917.
(Rupià, Baix Empordà, 16 setembre 1741 – Barcelona, 1818)
Erudit. Doctor en teologia, fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, catedràtic del seminari i beneficiat de la seu de Girona (1793).
Publicà diverses obres religioses en castellà (El ilustre obispo y mártir san Narciso, modelo de santa vida, 1792); entre el 1802 i el 1817 escriví una Col·lecció de poesies catalanes i treballs històrics que han restat inèdits (Dissertació demarcant els pobles de Catalunya anomenats ilergetes, cossetanys i suessetans, Notícia de les guerres en quines van distingir-se els prínceps de Catalunya).
(Barcelona, 1798 – 1877)
Mestre d’obres. Titulat a l’Academia de San Fernando de Madrid (1832).
Realitzà diverses obres al nucli antic de Barcelona (entre les quals l’enderrocament del convent de l’Ensenyança, el 1846) i al passeig de Gràcia.
És l’autor de les cases de la cruïlla dels carrers de Llúria i del Consell de Cent, les primeres que es construïren a l’Eixample de Barcelona (1863), les quals, pel fet d’haver estat encarregades per un cert Josep Cerdà i Soler, hom havia cregut construïdes per Ildefons Cerdà i Sunyer.
(Barcelona, 1665 – 2 febrer 1747)
Compositor. Després d’haver actuat com a mestre de capella de l’església de Mataró, fou nomenat pel mateix càrrec a la seu de Girona (1688-96).
Aquest darrer any dirigí la capella de Santa Maria del Mar de Barcelona i poc després obtingué com a titular el mateix càrrec a la catedral de Barcelona (1709-41).
És autor de les misses Regalis, Tu es Petrus, Cantemus Domino i Scala Aretina, a més d’una missa de difunts, d’una missa de dos tiples, de dues misses de triple i tenor, de dues misses Sine Nomine.
Escriví l’obra Mapa armónico práctico.
(Sabadell, Vallès Occidental, 20 febrer 1869 – Barcelona, 7 novembre 1935)
Músic. Es formà musicalment a Barcelona, on estudià el contrabaix amb Casimir Viñas.
Després d’una estada a Buenos Aires, durant la qual fou deixeble de Jaume Xarau, s’instal·là a Barcelona, on començà la seva carrera com a solista i a partir del 1892 es dedicà a l’ensenyament.
És autor d’obres instrumentals, de dues sardanes i d’un mètode per a contrabaix.
(Reus, Baix Camp, 24 gener 1814 – Barcelona, 23 juny 1888)
Escriptor. Advocat, col·laborà a la premsa del moment.
Publicà Dictamen sobre el nuevo ensanche de Barcelona (1855), Biografía de don Pedro Vieta (1857), Biografía de don Antonio de Capmany y de Montpalau (1857) i Apuntes históricos sobre la antigüedad y prerrogativas de la iglesia… de los Santos Justo y Pastor de Barcelona (1860).
(Igualada, Anoia, 12 febrer 1840 – Madrid, 30 agost 1885)
Escenògraf. Estudià a la Llotja de Barcelona i, des del 1860, amb Fèlix Cagé, amb qui treballà cinc anys al Liceu.
Treballà a Lleida (1865), on fou escenògraf del Teatre dels Camps Elisis. A Igualada pintà el retaule figurat (destruït el 1936) de la Mare de Déu de la Cinta a l’església del Roser.
Amplià estudis a Madrid (1868), on fou escenògraf del Teatro Príncipe Alfonso (Satanella, Ellionor) i s’hi instal·là. Treballà després al Teatro Real (Il re di Lahore, 1880).
Des d’allà féu decoracions per al Teatre de l’Ateneu d’Igualada (1881) i per a diferents teatres de València, Sevilla, Còrdova, Bilbao, etc.
El seu renom fou tal, que li fou concedida la creu de Carles III.
(Castellar del Vallès, Vallès Occidental, 26 juny 1927 – 24 agost 2007)
Pintor. Format a Sabadell amb Màrius Vilatobà i a l’Acadèmia Baixas de Barcelona.
Exposà individualment per primer cop a l’Acadèmia de Belles Arts de Sabadell (1952), i el 1958 ho féu a Barcelona, on ha exposat sovint.
Ha participat en diverses exposicions col·lectives, la més destacada a Chicago el 1960, i ha obtingut premis a diversos concursos catalans.
(París, França, 1 juliol 1654 – Vinaròs, Baix Maestrat, 11 juny 1712)
Militar i noble, duc de Vendôme.
El 1695 va estar al capdavant de l’exèrcit de Catalunya, va derrotar al príncep de Darmstadt i el virrei de Catalunya, comte de la Corzana, i va prendre Barcelona (1697).
Durant la guerra de Successió, fou cridat (1710) per Felip V de Borbó, on va obtenir les victòries de Brihuega i Villaviciosa.
(Catalunya, segle XIX)
Dirigent obrer. Signant, com a delegat d’uns dels sindicats de Barcelona, de la crida als obrers de Catalunya del desembre de 1868, participà en el congrés d’aquell any.
D’ideari inicialment federalista, evolucionà cap a posicions sindicalistes; fou membre de la Direcció Central de les Societats Obreres de Barcelona, delegat al congrés de Saragossa (1872) i directiu de Les Tres Classes de Vapor i, més tard, de la Unió Manufacturera.
