(Barcelona, segle XX)
Cantatriu. Durant els anys 1949-53 interpretà a París La violetera, gairebé sense interrupcions.
Després es dedicà a la música clàssica. Fou excel·lent intèrpret de Mozart.
Valls, Lina
Deixa un comentari
Arxiu de la categoria: Biografies
Valls, Josep
(Barcelona ?, segle XVIII)
Mestre vidrier. Agremiat i instal·lat a Barcelona el 1741. Esdevingué acadèmic de Ciències i Arts de Barcelona el 1789.
Sota la direcció de Salvà i Campillo, féu els primers termòmetres Fahrenheit i Réaumur que es construiren a Barcelona (1789), així com un termòmetre (1789) i un baròmetre (1792) portàtils.
Valls, Jaume
(Catalunya, segle XVI – Santes Creus, Alt Camp, 23 desembre 1560)
Eclesiàstic i polític. Abat de Santes Creus (1535-60). Fou dues vegades diputat eclesiàstic de la Generalitat (1535-40 i 1543-54). en virtut del seu càrrec presidí les corts catalanes de Montsó diverses vegades.
Gaudí de l’amistat del rei Carles I de Catalunya, que l’autoritzà a obtenir cabals de la generalitat per a fer diverses obres a Santes Creus, com la galeria superior del palau reial i la decoració policromada del palau, la conclusió del claustre major del monestir i la construcció del pont de pedra sobre el Gaià.
El 1554 es retirà de la política.
Valls, Ignasi
(Barcelona ?, segle XVIII)
Gravador i argenter. Gravador de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, fou un dels més actius de la ciutat i un dels pocs a treballar també la fusta. Col·laborà en la il·lustració de la quasi totalitat d’obres d’ensenyament editades per ordes religiosos barcelonins.
Entre les moltes làmines que gravà hi ha la de la Proclamació de Ferran VI (1746), amb dibuix de Manuel Vinyals, altres sobre dibuixos de Joan Pau Canals i Martí (1759), i diverses per als germans Francesc (El príncep de Viana, 1756; túmul de les exèquies de la reina Amàlia, 1761, etc) i Manuel Tremulles (entre les quals l’acció de la Junta de Comerç).
Com a argenter féu una custòdia (1761) per a la confraria de Sant Nicolau de Bari, del convent barceloní de Sant Francesc d’Assís.
Valls, Domènec
(Tortosa, Baix Ebre, segle XIV)
Pintor gòtic. El 1366 pintà un retaule per a la confraria de pagesos de Tortosa. El 1373 era pintor del Consell d’aquesta vila i de la Casa Reial.
Aquell mateix any realitzà un retaule per a la parròquia d’Albocàsser. El 1387 restaurà i pintà la imatge de Santa Maria del Portal de l’Olivar.
Se li atribueix un retaule dedicat a Sant Pere Màrtir per al convent de Predicadors de Tortosa i un altre per al de Trinitaris.
Valls, Benet
(Sabadell, Vallès Occidental, 1714 – Montserrat, Bages, 1782)
Organista. Format a l’Escolania de Montserrat, exercí durant la seva vida com a organista del monestir.
Segurament fou el mestre d’orgue de Narcís Casanoves.
Valls, Antoni
(Catalunya, segle XIV – segle XV)
Mestre d’obres.
Entre els anys 1388 i 1400 fou un dels constructors del claustre gòtic de la catedral de Vic, i entre el 1401 i el 1402 treballà en l’ampliació i modificació del transsepte de la mateixa catedral.
Valls, Agustí
(Tortosa, Baix Ebre, segle XVI – Benifassà, Baix Maestrat, 1652)
Eclesiàstic. Es féu monjo cistercenc de Benifassà i féu tres cursos de teologia a València. Fou elegit abat de Benifassà el quadrienni de 1624-28 i el de 1640-44.
Fou amic i partidari del rei Felip III i participà en la cort de Montsó del 1626. El 1640, amb motiu de la rebel·lió de Catalunya contra el rei, prengué part en el capítol general del Cister d’Ulldecona, que s’havia de celebrar a Poblet, i a continuació acollí a Benifassà els germans Miravall, expulsats de Tortosa.
Durant la guerra contra Felip III el seu monestir fou atacat i robat diverses vegades pels soldats i per partides de bandolers.
Vallribera i Moliné, Pere
(Sallent de Llobregat, Bages, 27 gener 1903 – Barcelona, 7 març 1990)
Pianista i compositor. Des del 1940 fou director i catedràtic de piano del Conservatori Superior de Música del Liceu de Barcelona.
Ha actuat com a solista i com a col·laborador de grans intèrprets, especialment en el camp vocal.
És autor d’obres corals, cançons, goigs i sardanes.
Vallosera, Joaquim
(Barcelona, segle XVIII)
Eclesiàstic.
És autor de la memòria Suputació de les monedes romanes reduïdes a la catalana, segons que una o altra correpon a la tornesa. Fou llegida a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.
Sembla que l’autor redactà aquest treball a la presó, sense llibres de consulta ni mitjans normals per a escriure.
