Arxiu de la categoria: Biografies

Veciana i Civit, Pere Màrtir

2 Respostes

(les Piles, Conca de Barberà, 1705 – Madrid, 1763)

Segon comandant de mossos d’esquadra. Fill de Pere Anton Veciana i Rabassa, el qual fou ferit, juntament amb ell, en la defensa de Valls contra el guerriller Pere Joan Barceló (el Carrasclet).

El 1736 succeí el seu pare en el comandament dels mossos d’esquadra, cos que sota el seu mandat esdevingué més nombrós, i es dedicà a la lluita contra els delinqüents comuns.

Ciutadà honrat de Barcelona (1741), fou capità d’infanteria des del 1742, i comissionat reial per a la persecució de delinqüents. També fou batlle de Valls i administrador del dret de bolla a la ciutat, càrrec en el qual cometé alguns abusos.

Casat diverses vegades, tingué només descendència del primer matrimoni (1729), amb Francesca Dosset i Gassol; foren pares de Felip Veciana i Dosset.

Foren germans de Pere Màrtir:

Josep Veciana i Civit  (Valls, Alt Camp, 1715 – Màlaga, Andalusia, 1787)  Mariscal de camp. Cavaller de Sant Jaume (1763). Organitzà el segon regiment d’infanteria lleugera de Catalunya, a més de diverses companyies per a Amèrica, Castella i Extremadura, i una companyia de fusellers per als boscs reials; es destacà en el setge de Gibraltar, i fou governador de la Costa de Granada.

Joan Francesc Veciana i Civit  (Valls ?, Alt Camp, 1718 – Piasenza, Itàlia, 1746)  Militar. Morí a la batalla de Piacenza.

Veciana -família-

2 Respostes

(Sarral, Conca de Barberà, segle XVII – Catalunya, segle XIX)

Família de polítics i militars.

Instal·lada a Valls (Alt Camp) des de la fi del segle XVII, es destacà el segle XVIII pel fet de donar als mossos d’esquadra els seus cinc primers comandants en cap.

El cap de la família fou Josep Veciana i Moles (Sarral, Conca de Barberà, 27 desembre 1654 – Valls, Alt Camp, 1710)  Batlle de Valls i fundador dels mossos esquadra. Filipista durant la guerra de Successió. Fou succeït pel seu fill i hereu Pere Anton Veciana i Rabassa.

Vázquez i Pibernat, Josep Maria

Deixa un comentari

(Barcelona, 1877 – Buenos Aires, Argentina, segle XX)

Músic. Estudià a Barcelona amb Joan Lamote de Grignon i Antoni Nicolau.

S’instal·là a Buenos Aires a partir de l’any 1910, on es dedicà a la direcció d’orquestra.

És autor de dues sarsueles i nombroses obres didàctiques.

Vázquez, Marià R. *

Deixa un comentari

Nom amb que és coneixia el dirigent anarco-sindicalista català Marià Rodríguez i Vázquez (1909-39).

Vayreda i Trullol, Maria dels Àngels

2 Respostes

(Lledó d’Empordà, Alt Empordà, 18 juliol 1910 – Figueres, Alt Empordà, 25 maig 1977)

Escriptora. Néta d’Estanislau Vayreda i Vila, i germana de Lluís i de Montserrat. El 1950 s’establí a Figueres.

Publicà els volums poètics El testament d’Amèlia (1964) i La boira als ulls (1977), les novel·les Encara no sé com sóc (1970, premi Fastenrath) i Els defraudats (1980, premi Pous i Pagès), i el recull de proses poètiques La meva masia (1978).

Vayreda i Olivas, Pere

3 Respostes

(Beuda, Garrotxa, 1877 – Lledó d’Empordà, Alt Empordà, 1944)

Historiador. Fill d’Estanislau Vayreda i Vila.

Publicà estudis d’etnografia i d’història local: El priorat de Lledó i les seves filials (1930), Santa Maria del Mont (1931) i Supervivència de festes agrícoles primitives (1931).

Vayreda i Casabó, Francesc

3 Respostes

(Olot, Garrotxa, 19 maig 1888 – 7 febrer 1929)

Pintor. Fill de Joaquim Vayreda i Vila, amb qui s’inicià en el camp de l’expressió plàstica, i germà de l’escriptor Ramon. Assistí després a les classes de l’Escola de Belles Arts d’Olot, dirigida per Josep Berga i Boada. Més tard es traslladà a Barcelona, on fou alumne de l’acadèmia Galí. El 1911 anà a París a completar la seva formació copiant els renaixentistes italians i els impressionistes. De retorn a Barcelona, palesà la influència de Cézanne.

Aplicà el color directament a la tela cercant de donar les formes. La seva primera etapa es caracteritzà per la cruesa de línies, rigidesa de gest i un color dur. Els paisatges i les figures constitueixen la seva temàtica preferent.

Després la seva pinzellada esdevingué més fina, més segura, lleugera i poc insistent, tot reflectint les qualitats de les coses.

Exposà amb freqüència a la Sala Parés de Barcelona. Col·laborà en el saló de Les Arts i els Artistes, moviment que inicià el noucentisme.

Vayreda -família-

1 Resposta

(Catalunya, segle XIX – segle XX)

Família d’artistes i intel·lectuals. Té la seva casa pairal a Olot (Garrotxa), i els seus membres tenien el privilegi de ciutadans honrats de Barcelona.

Els primers membres foren els germans Joaquim, Estanislau i Marià Vayreda i Vila.

Vaulter, Raulí

Deixa un comentari

(Lorena ?, França, segle XV – Girona ?, segle XV)

Mestre d’obres. La seva activitat coneguda es desenvolupà a Perpinyà, on entre el 1410 i el 1430 féu diverses obres d’escassa importància i col·laborà amb Guillem Sagrera.

També és documentat a Girona, on ocupà el càrrec de mestre major de la seu entre els anys 1427 i 1430.

Vasconcel, Robert Chauveau

Deixa un comentari

(Bordeus, França, 1886 – Barcelona, 1965)

Escultor. Establert a Barcelona, es naturalitzà espanyol.

Participà a l’Exposició de Primavera de Barcelona del 1936, amb L’esforç i Cap de vell, i a la Nacional barcelonina del 1942, amb Marató i Meditació, que a la seva mort fou instal·lada al parc de Montjuïc com a monument als promotors de l’Exposició Internacional del 1929.