(Artà, Mallorca, gener 1922 – desembre 1928)
Publicació mensual en català d’etnografia, mitologia i folklore de les Balears. Publicada i redactada en gran part per Andreu Ferrer i Ginard. Hi col·laboraren també Joan Amades, R. Serra i Pagès, entre altres.
A més d’estudis sobre diversos temes, publicà una gran quantitat de material folklòric de primera mà que la converteixen en una de les publicacions més interessants d’aquesta matèria.
Veure> Santa Eugènia de Tresmals (antic lloc).
(el Pinós de Monòver, Vinalopó Mitjà)
Caseria, al sud-est de la vila, vora la rambla de Tresfonts, afluent de capçalera de la rambla de Favanella.
(Baix Maestrat / Montsià / Matarranya)
Veure> tossal del Rei (cim dels ports de Beseit).
(València, 1968 – )
(3i4) Llibreria i editorial. Creada per Eliseu Climent. Dedicada íntegrament al llibre català, consta de diverses col·leccions que integren els camps més variats de la llengua i la literatura.
També edita les revistes “Treballs de Sociolingüística Catalana” (anual) i “L’Espill” (trimestral.
Des del 1973 organitza els premis Octubre.
Enllaç web: 3 i 4 Edicions
(Conflent)
Contrafort (2.099 m alt) occidental del massís del Canigó, termenal dels municipis de Saorra, Escaró, Nyer i Pi de Conflent.
Caseria, al sud de la ciutat.
Hi ha una important estació megalítica, en la qual destaca la taula de Trepucó, amb una pedra de suport de 4,2 m d’altura.
Veure> Santa Llúcia de Trenteres (caseria).
(València, 6 abril 1864 – Madrid, 21 març 1913)
Polític. Primer marquès del Túria. Fill de Tomàs Trènor i Buccelli. Estudià a l’Academia de Artilleria i assolí el grau de tinent coronel (1910). Conservador, fou diputat a corts; president de l’Ateneu Mercantil de València (1909), projectà i dirigí l’organització de l’Exposició Regional (1909) i de la Nacional (1910) de València.
Traslladat a Madrid, constituí (1910) la Sociedad Hispano-Africana de Crédito y Fomento, dedicada a la compra de terrenys al Marroc, a l’edificació, a la fundació de factories comercials i organització de l’exportació i a l’establiment d’una companyia de navegació.
Era germà de Leopold i pare de Xavier Trènor i Azcárraga.
(Madrid, 21 novembre 1870 – València, 23 juliol 1937)
Enginyer i escriptor. Fill de Tomàs Trènor i Buccelli, i germà de Tomàs. De jove, estudiant la carrera a l’estranger, començà a escriure poesies en català. Guanyà la Flor Natural dels Jocs Florals de Lo Rat Penat el 1893. Més tard hi guanyaria d’altres premis. En presidí la festa l’any 1909.
Publicà els reculls Ramellet de versos i Flors de paper. També és autor dels estudis Juan de Yepes, medio fraile y doctor de la Iglesia, ¿Qué pasa en Limpias? (1920) i d’altres de professionals com el titulat Accidentes eléctricos: efectos patológicos.
