Veure> Tribunal de les Aigües de València (organisme).
Tribunal col·legiat. Constituït pels dos veguers, episcopal i francès, i el jutge d’apel·lacions, que actuen de magistrats, acompanyats de dos representants del consell general, anomenats raonadors, dels dos batlles, dels dos escrivans o notaris i del nunci.
Òrgan suprem de la justícia penal a les valls d’Andorra, amb jurisdicció sobre tot el territori andorrà, les sentències per ell pronunciades sobre causes civils i criminals, conegudes en primera i única instància, tenen caràcter definitiu i no admeten recurs. Des de l’any 1965 les seves sessions són públiques.
Darrerament hi han estat introduïdes modificacions importants que afecten l’ordenament processal (1972), la institució del ministeri fiscal i la intervenció dels advocats (1975) i el procediment (1976), per mitjà de decrets promulgats conjuntament pels veguers dels coprínceps.
(Alaior, Menorca, 1948 – )
Polític i empresari. Com a empresari, el 1977 fundà l’associació empresarial de la petita i mitjana empresa (PIMEM) de Menorca, de la qual fou president entre el 1989 i el 1991.
Començà la seva activitat política durant els anys 1960 quan ingressà a l’Agrupació Democràtica Menorquina. El 1979 fou elegit batlle d’Alaior i nomenat conseller d’indústria del Consell Insular de Mallorca.
El 1991 ingressà al Partido Popular i fou nomenat conseller de comerç i indústria del Govern de les Illes Balears, càrrec que ostentà fins el 1995, any en què assolí la presidència del Consell Insular de Mallorca, que mantingué fins el 1999.
(Palma de Mallorca, 1790 – 1875)
Polític. Advocat, fou el principal organitzador del partit progressista a les Illes i governador civil en 1840-43 i en 1854-56. Diputat a corts en 1846-50, aconseguí d’ésser molt respectat per les diferents tendències progressistes illenques i pels membres del partit democràtic.
Fou nomenat president honorari de la Junta Provincial Revolucionària de l’octubre de 1868. Després, es resistí, sense èxit, a acceptar el comandament peninsular de Ruiz Zorrilla, i intentà el manteniment d’una conciliació liberal enfront del partit radical.
(Esporles, Mallorca, 1759 – 1829)
Botànic. Instal·là un jardí botànic a la seva possessió d’es Coll. També conreà la pintura.
És autor d’un Diccionario de los vegetales de Mallorca, de las semillas sembradas y de sus usos descubiertos hasta el presente año 1800.
Cim (2.731 m alt) del massís del Canigó, al sud de la pica, que separa les valls de Cadí, de la Comalada i del riu Ferrer.
És el cim més enlairat de la serra de Rocnegre.
(País Valencià / Illes Balears, segle XVI)
Junta revolucionària agermanada. Era formada per tretze persones (una de les quals el dirigent o instador) que als regnes de València i de Mallorca es constituí com a òrgan suprem de govern, amb plenes atribucions, enfront de l’autoritat del lloctinent o governador i amb domini efectiu —en l’elecció i en el govern— sobre la generalitat, el Gran i General Consell i els consells municipals respectius.
Els Tretze de València foren elegits el 1520 pels caps dels oficis; tenien la seva residència a la ciutat de València. A imitació de la junta central, a les poblacions importants se’n constituïren, també amb el nom dels Tretze, de locals: els membres d’aquestes juraven fidelitat i ajuda mútua en presència d’almenys un dels Tretze de València; jeràrquicament estaven sota l’obediència directa dels Tretze de la capital.
Aquestes juntes foren renovades anualment i les persones eren elegides entre els menestrals en nombre proporcional a la importància dels oficis. Els Tretze tingueren cura de l’orde públic i del règim econòmic dels consells municipals, així com de la direcció de la guerra contra l’exèrcit reialista. Hi hagué en total tres eleccions dels Tretze.
A Mallorca, l’organització dels Tretze hi fou imitada el 1521 a la ciutat de Mallorca i als pobles de l’illa, però hi durà només uns quants mesos, puix que en fer-se càrrec de les Germanies la fracció més extremista de Joanot Colom, aquest hi instaurà un règim personal i dictatorial.
Els cronistes, des de Viciana, atribuïren el nombre de tretze al nombre dels apòstols que seguien el Crist. Sembla que el tipus de govern fou inspirat en el d’algunes repúbliques italianes que els agermanats citaren sovint com a model.
Veure> Sant Nicolau del Tretzè (capella).
(Agde, Llenguadoc, 6 abril 1858 – Perpinyà, gener 1942)
Escriptor. Fill de pares catalans, estudià a Perpinyà i es llicencià en dret el 1833. Encara que escriví en francès, es relacionà amb els escriptors catalans de la seva època.
El 1908 assistí als jocs florals de Barcelona com a delegat de l’Acadèmia de Tolosa, fou corresponsal de “La Veu de Catalunya” i de “La Ilustració Catalana” i presidí la Unió Catalana del Rosselló.
Publicà, entre altres obres, A Ninon (1894), Les poèmes de Chevrefeuille (1901) i L’àme catalane (1910).
Despoblat (1.064 m alt), fins el 1965 del terme de Cornudella de Valira, als contraforts meridionals de la serra del Cis, a l’esquerra de la capçalera del barranc de Tresserra o de Colls, afluent, per la dreta, de la Noguera Ribagorçana (i límit, en el seu curs baix, entre els termes d’Areny de Noguera i del Pont de Montanyana).
Una mica separada de l’antic poble hi ha l’antiga església de Sant Vicenç.
