(o Eixortà) Alineació muntanyosa que travessa els termes de Beniardà, Benimantell, Guadalest i Callosa d’En Sarrià i empalma la Serrella, a l’oest, amb la serra d’Almèdia, a l’est.
El buc de la serra, constituït de materials de predomini eocènic i amb tectònica pre-bètica, és fallat al nord i al sud per les falles de Bolulla i Guadalest. Alzinars petits s’intercalen a la garriga i als conreus sobre bancals. Culmina al Morro Blau (1.126 m) i al tossal dels Parats (1.218 m).
Cova natural, situada en un penya-segat, amb grans finestrals naturals oberts damunt la costa meridional de l’illa, a l’est de cala en Porter.
És explotada per al turisme.
(la Pobla de Lillet, Berguedà)
Veure> Santa Magdalena de Soriguera (antiga església).
Platja allargada de sorra fina, a la costa meridional, a llevant del cap d’Artrutx. A prop hi havia la llacuna de son Xoriguer, actualment dessecada.
A més dels llocs de son Xoriguer Vell i de son Xoriguer Nou, hi ha una urbanització.
Sèquia de l’horta de Gandia, que rega la marjal de Xeresa.
(Albalat dels Tarongers / Gilet, Camp de Morvedre)
Cim (437 m alt) de la serra de la Calderona, termenal dels dos municipis, contrafort oriental de la serra que domina, per la dreta, el Palància.
(País Valencià)
Veure> governació d’Oriola (antiga demarcació, 1304-1707).
(País Valencià, 1707 – 1833)
Antiga demarcació administrativa. Creada pel govern borbònic. Fou anomenada també govern, partit o corregiment de Xixona.
Comprenia les foies de Xixona i de Castalla, la vall de Biar, el terme de l’Alforí i, separats per la governació d’Alacant, els termes d’Elx, i de les Salines d’Elda.
Fou suprimida definitivament amb la divisió provincial.
Caseria, a 1 km de la ciutat. Era una antiga alqueria d’època musulmana que Jaume I el Conqueridor donà el 1242 a Rodrigo d’Aranda i el 1249 a Sanç d’Orenga.
(Alcalà de Xivert, Baix Maestrat)
Despoblat, a l’est de la vila, al peu de les restes del castell de Xivert, aturonat a 381 m alt, damunt la serra d’Irta.
Aquest castell fou donat, ja abans de la conquesta, per Alfons I de Catalunya als templers. El 1233 els templers el reclamaren a Jaume I, i el conqueriren després d’un llarg setge; el 1234 donaren carta de poblament al lloc de Xivert. La jurisdicció del castell s’estenia damunt els llocs d’Alcalà i de Xivert i de diverses alqueries (la Valldàngel i Alcossebre, entre altres).
Xivert era un lloc de moriscs (52 focs el 1609) que després de l’expulsió, el 1616, fou repoblat amb 16 famílies cristianes, que l’abandonaren el 1632, i el lloc fou agregat a Alcalà de Xivert.
Dades dels Països Catalans 