(Ferreries / Ciutadella, Menorca)
Plana (50-70 m alt) de sa Mitjania, estesa al sud-oest de les serres de s’Enclusa i de Santa Àgueda, al sud de les garrigues de Binissuès i al sud-est de l’extens bosc de la Vall, al límit dels termes de Ferreries (sector drenat pel barranc d’Aljandar) i Ciutadella (drenat pel barranc de sa Fontsanta o de la Vall), travessada de sud-est a nord-oest per la carretera de Maó a Ciutadella.
És zona mitja de conreus farratgers (en part de regadiu) i de cereals.
(Palma de Mallorca, segle XVIII – 1790)
Advocat. Fou un dels qui fundaren el col·legi d’advocats de Palma.
És autor de diverses obres de caràcter jurídic.
(Pollença, Mallorca Tramuntana)
Sector de la costa de Tramuntana, prop del límit amb el terme d’Escorca.
(València, 17 gener 1900 – 4 setembre 1934)
Pintor i dibuixant. Cursà els estudis de belles arts a l’Acadèmia de Sant Carles, en la qual obtingué el premi Roig (1925 i 1926).
Destacà sobretot com a caricaturista, i col·laborà a nombrosos periòdics valencians: “Las Provincias”, “El Cuento del Dumenche”, “El Pardalero”, “Pensat i Fet” i d’altres.
(Alzira, Ribera Alta, 25 novembre 1453 – Roma, Itàlia, 4 maig 1507)
Cardenal. Doctor en dret, passà al servei de Roderic de Borja a Roma, on fou preceptor de Cèsar de Borja, i després, vicari seu a València. El 1500 Alexandre VI el nomenà arquebisbe de Salern, cardenal i legat prop dels reis de Catalunya-Aragó, Castella, Portugal, França i Anglaterra per promoure-hi la croada.
A la mort d’Alexandre, corregué la veu que Cèsar volia que 11 cardenals el nomenessin papa. Juli II, el 1505, el nomenà bisbe de Lleó; Ferran II el Catòlic ho acceptà, perquè curés dels seus afers a Roma, però Felip el Bell de Castella, s’hi oposà decididament. És sebullit a l’església romana de Sant’Agostino.
Partida del municipi, dins el terme de Benimaclet, centrada en el santuari de Vera (la Puríssima Concepció) i el molí de Vera, alimentat per la sèquia de Vera, derivada de la de Mestalla, la gola de la qual, en arribar a la mar, constitueix el límit septentrional del terme de València.
(l’Alcúdia de Veo, Plana Baixa)
(o Beo) Poble, a l’esquerra del riu de Veo (o riu de Sonella), aigua avall del cap del municipi, al vessant septentrional de la serra d’Espadà (que en aquest indret és accessible a través del coll de Veo, de 546 m alt, per on passa el camí vers Aín). La seva església parroquial (Santa Maria) depèn de l’Alcúdia.
Antic lloc de moriscs (tenia 41 focs el 1602), es despoblà amb l’expulsió del 1609, i és habitat des del segle XVII per gent de llengua castellana; forma, així, un enclavament entre pobles de llengua catalana.
(Porreres, Mallorca, 13 juny 1925 – Palma de Mallorca, 17 març 2007)
Arqueòleg. Blauet de Lluc (1934-40) i religiós dels Sagrats Cors, s’ordenà de sacerdot el 1949. Llicenciat en filosofia i lletres per la Universitat de Madrid el 1960, s’hi doctorà el 1965.
És autor dels importants llibres Corpus de las inscripciones baleáricas hasta la dominación árabe (1965), Las cuevas sepulcrales del bronce antiguo de Mallorca (1968), Aportación a la romanización de Mallorca según las fuentes epigráficas (1971), La necrópolis protohistórica de Cales Coves (1982) i d’altres monografies.
Ensenyà prehistòria a la Universitat de Madrid, ha efectuat nombroses excavacions i exploracions submarines a les Illes Balears i ha publicat estudis al “Boletín de la Sociedad Arqueológica Luliana”, l'”Archivo Español de Arqueología”, el “Noticiario Arqueológico Hispánico”, “Iberia”, “Classical Folia”, “Randa”, etc. Fou director de la revista “Lluc” que, el 1968 convertí en publicació exclusivament catalana.
Nomenat director de l’Instituto Español de Prehistoria de Madrid i de la revista “Trabajos de Prehistoria” el 1981, fou també col·laborador en diverses comissaries d’excavacions, i ha participat en congressos d’arqueologia a l’estat espanyol i l’estranger. Jubilat el 1990, residí a Lluc (Mallorca), on dirigí el museu del santuari.
(Illes Balears, segle XVII – Sardenya, Itàlia, segle XVII)
Jurista. Fou fiscal oïdor de l’Audiència sarda.
És autor d’un cert nombre d’escrits jurídics, alguns d’ells publicats.
(Felanitx, Mallorca, segle XVIII – Palma de Mallorca, 1789)
Frare carmelità. Era catedràtic de filosofia lul·liana a l’Estudi General de Mallorca. Fou provincial del seu orde en tres ocasions. Tingué fama com a orador sagrat.
És autor de diversos escrits.
