(València, 2 febrer 1923 – 18 octubre 1971)
Escriptor. Advocat, estigué lligat al grup literari de l’Editorial Torre.
Publicà els volums d’assaig literari Els clàssics, la terra i jo (1954), evocació d’escriptors catalans medievals, Grecs en la meua tinta (1958), sobre figures de l’antiguitat grega, i Viatge a Àusias March (1961).
Parròquia, al nord del terme, entre els termes d’Agost i de Sant Vicent del Raspeig.
La parròquia (la Trinitat) fou erigida el 1952.
(València, 23 juliol 1876 – 29 març 1954)
Pintor i gravador. Fou acadèmic de Sant Carles, on fou professor. Són notables els seus aiguaforts. Es dedicà de preferència al paisatge i al retrat.
Destaquen alguns autoretrats que féu.
(País Valencià, segle XV)
Escriptor i notari. Participà a certàmens de poesia religiosa com el celebrat a València el 1474 en honor de la Mare de Déu.
Sostingué un debat amb Bernat Fenollar, Joan Vidal i Pere Vilaspinosa.
(Palma de Mallorca, 6 març 1895 – 7 març 1966)
Escriptor. Era professor de llengües a l’Institut Ramon Llull i a l’Escola de Comerç de Palma. Publicà mètodes per a l’aprenentatge de l’anglès i francès. Col·laborà a la revista “La Nostra Terra”.
És autor de nombroses traduccions i dels llibres originals El arte de fumar en pipa (amb dues edicions en castellà i cinc en alemany), les narracions Dues històries ferestes (1950), amb il·lustracions de “Xam“, i Un menorquí indòmit (1959), que és una biografia del doctor Josep Miquel Guàrdia.
(Elx ?, Baix Vinalopó, segle XVIII – Tortosa, Baix Ebre, segle XIX)
Compositor. Participà en les oposicions a mestre de la capella d’Elx. És autor d’obres religioses, responsoris, lamentacions i nadales.
Entre aquests darrers es destaquen En los montes y en las brechas, dedicats a l’Assumpció, escrit l’any 1815, per a quatre veus i orquestra.
(Pi de Conflent, Conflent / Prats de Molló, Vallespir)
Pas (2.282 m alt) que comunica les altes valls de la Secallosa i del Solà del Pomar, entre el pla Guillem i el pla de Calm-agra, entre els dos termes.
És dominat pel puig de la collada Verda (2.403 m alt), a la mateixa línia de crestes.
(Palma de Mallorca, 1690 – Madrid, 15 març 1748)
Jurista. Hagué d’exiliar-se de Mallorca per haver-se mostrat addicte a Felip V de Borbó. Després del triomf d’aquest, fou nomenat jutge d’Eivissa i, més tard, oïdor de l’audiència de València.
És autor d’alguns escrits.
Veure> riu dels Ullals (curs d’aigua).
(o riu Montnegre o de Castalla) Curs d’aigua de la xarxa mediterrània que neix a la foia de Castalla, al vessant meridional de la serra d’Onil, i recorre la foia de Xixona, on hi ha el pantà de Tibi -el més antic d’Europa- i on rep per l’esquerra les rambles Gavarrera i de la Torre. La conca baixa s’introdueix a l’Alacantí, fins a desembocar, gairebé sec, formant un delta arrodonit, prop de Mutxamel.
És de règim pluvial mediterrani, amb màxims a la primavera i sobretot a la tardor, i estiatges molt forts a l’estiu. Té una conca de 440 km2 i el cabal és escàs. L’aigua és aprofitada per al regadiu. El sistema de distribució de l’aigua derivada del pantà de Tibi és un dels més complexos d’Espanya.
