Arxiu de l'autor: Ramon Piera

Desconegut's avatar

Quant a Ramon Piera

Coleccionista de dades, amb tota la informació sobre els Països Catalans (geografia, història, biografies, cultura, etc.).

Patraix

(València, Horta)

Antic poble i municipi, annexat el 1870 a la ciutat, de la qual forma un barri, al sud del centre urbà. El seu terme comprenia un sector de l’horta regat per la sèquia de Favara, un petit nucli de cases i nombroses alqueries. A més de l’activitat agrícola, tingué el segle XIX una important fàbrica sedera, que fou la primera a utilitzar el sistema de vapor al País Valencià.

Les noves edificacions volten l’antic nucli, que ha conservat el seu caràcter tradicional (la casa senyorial fou reedificada a la fi del segle XV, i el segle XVII fou construïda l’església parroquial, que depengué de la de Sant Joan del Mercat de València) i l’horta ha restat molt reduïda per la construcció de nous barris de treballadors i de classe mitjana, amb activitats industrials molt diverses.

Antiga alqueria islàmica, fou centre de la baronia de Patraix.

Patiràs

(Biar, Alt Vinalopó)

Caseria i església, al sector septentrional del terme, prop de la carretera a Banyeres de Mariola.

Pati, el

(Tàrrega, Urgell)

Nom popular del passeig principal de la ciutat.

Paterna, ceràmica de

(Paterna, Horta)

Tipus de ceràmica. Als segles XIV i XV es formà a la localitat un centre important de producció ceràmica. Un dels gèneres més típics d’aquests forns fou la decoració en verd i morat; la seva àrea d’expansió comprengué tot l’àmbit mediterrani i durà menys d’un segle.

Les seves formes més freqüents foren els plats, les escudelles, les palanganes i els pots d’apotecari; la seva decoració pintada, d’una gran varietat, rebé diverses influències (egípcies, italianes, àrabs); hi alternen les figuracions humanes, animalístiques, vegetals i heràldiques. Cal remarcar també la ceràmica decorada en blau sobre fons blanc, generalment de temàtica musulmana.

Un dels productes característics de Paterna foren els socarrats (segle XV), peces de fang cuit, de forma rectangular, que s’empraven per decorar volades i sostres de les mansions; els colors usuals eren, principalment, el vermelló, el blau plom, el negre i el groc; els temes figurats estan constituïts per fulles i flors, figures humanes i, també, per motius zoomòrfics.

Patau, Pere

(Bolquera, Alta Cerdanya, 1864 – Perpinyà, 6 març 1941)

Eclesiàstic. Fou vicari general de la diòcesi de Perpinyà en temps del bisbe Juli Carsalade, i vicari capitular a la mort d’aquell, el 1932.

Conreà i protegí les lletres catalanes.

Pastre, Lluís

(Clarmont d’Erau, Llenguadoc, 27 octubre 1863 – Perpinyà, 15 febrer 1927)

Gramàtic i escriptor. Fou una de les figures més representatives del catalanisme rossellonès del començament del segle XX. Fou un dels fundadors de la Société d’Études Catalanes (1906), de la qual fou secretari. Usà el pseudònim d’Algú.

Publicà una Grammaire catalane (1913) i llibres d’ensenyament com Le français enseigné par les exercices de traduction de textes catalans (1911). Publicà nombrosos articles d’estudi o pedagogia a la “Revue Catalane”.

Pastrana, Pedro de

(Aragó ?, segle XV – segle XVI)

Compositor. Després d’haver actuat com a cantor a la capella de Ferran II de Catalunya i més tard (1527-34) de Carles I, el 1535 fou nomenat mestre de capella a la cort del duc de Calàbria, a València, i abat del monestir cistercenc de Sant Bernat. A partir del 1547 fou mestre de capella del futur Felip II.

És autor de magníficats, motets i villancicos.

Pastrana, Joan

(Illes Balears, segle XIV – segle XV)

Llatinista. Va escriure una Gramàtica en vers, extreta de Priscianus i de Villadel, de la qual es feren moltes edicions (Salamanca, 1492; València, 1533; Mallorca, 1545, 1554 i 1559, i Barcelona, 1578).

També se li atribueix el Comprehensorium, publicat a València el 1475.

Pastoritx

(Valldemossa, Mallorca Tramuntana)

Possessió, a l’extrem oriental del municipi, al centre de la vall de Pastoritx, capçalera del comellar de l’Infern.

Pastorell de la Vall d’Arles *

Pseudònim del poeta rossellonès Josep Bonafont  (1854-1935).