Arxiu de l'autor: Ramon Piera

Desconegut's avatar

Quant a Ramon Piera

Coleccionista de dades, amb tota la informació sobre els Països Catalans (geografia, història, biografies, cultura, etc.).

Pau, Joan de -varis-

2 Respostes

Joan de Pau  (Catalunya Nord, segle XIV – vers 1429)  Noble. Pertanyent a la línia dels senyors de la baronia de Pau. Era baró de Pau i senyor de les Abelles. Fou familiar de la cort de Benet XIII a Avinyó. El 1395 mantingué una guerra privada contra el seu parent Francesc de Pau i Amorós. Fou el suposat pare de:

Joan de Pau  (Catalunya Nord, segle XIV – després 1448)  Fou veguer de Rosselló i Cerdanya, uixer d’armes del rei Alfons IV el Magnànim, que li vengué la font Dama de Salses i fou també senyor de Cinclaus. El 1440 li foren confiscats els béns pel fet d’haver fet matar un sacerdot de la cort de la reina, però li foren restituïts l’any següent. Heretà els béns de Francesc de Pau i Amorós. Alguns d’aquests fets podrien també ésser atribuïts a un fill seu homònim:

Joan de Pau  (Catalunya Nord, segle XV – 1464)  Noble. Germà d’Hug de Pau. En iniciar-se la guerra contra Joan II es posà al costat del rei. Fou el pare de Berenguer, Joan i Francesc de Pau i de Perapertusa.

Pau, Hug de

1 Resposta

(Catalunya Nord, segle XV)

Comanador de Bajoles a l’orde de Sant Joan i, per tant, senyor de Bompàs i Sant Nazari, que per les mateixes raons que el seu germà Joan, fou exonerat d’aquest càrrec, però el recuperà el 1441 a instàncies del seu altre germà el bisbe Bernat de Pau.

Sembla que tots tres foren germans de Caterina de Pau.

Pau, Guillem de

Deixa un comentari

(Catalunya Nord, segle XIII – vers 1285)

Cavaller. Suposat quadrinét de Berenguer de Pau. El 1270 comprà les senyories de les Abelles i de Cervera de la Marenda al comte Hug V d’Empúries.

Fou l’avi de Guillem de Pau i d’Oms (Catalunya Nord, segle XIII – 1338)  El 1329 era lloctinent general del rei de Mallorca a les parts cismarines del seu regne (Rosselló, Cerdanya i Vallespir). Fou el pare de:

Bernat de Pau (Catalunya Nord, segle XIV – 1361/72)  Baró de Pau i de les Abelles. Fou el pare de Pere de Pau i tingué dos fills més, dels quals sorgiren les dues línies del llinatge.

Pau, Felip

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XV – segle XVI)

Pintor. Té obres notables de caràcter religiós, pintades sobre sarga, al Museu de Belles Arts de València.

Patrocini, el -Llitera-

1 Resposta

(Tamarit de Llitera, Llitera)

Santuari marià (la Mare de Déu del Patrocini), situat als afores de la població.

El 1718 s’hi instal·là la comunitat cistercenca del monestir de Sant Hilari de Lleida, que hi residí fins al 1836, any que foren expulsades les monges, que es repartiren entre els monestirs de Casbas i de Vallbona.

Es manté el santuari; l’antic monestir, de rajola i estil aragonès, es troba en ruïnes.

Patró, punta des

Deixa un comentari

(Santa Margalida, Mallorca)

Santuari talaiòtic. És situat a la partida de Son Real, a pocs metres de la línia de costa.

Els treballs d’excavació, iniciats l’any 1998, permeteren descobrir una cambra amb planta de ferradura, de 8 m de diàmetre, a la qual s’accedia des d’una avantcambra situada immediatament al sud i que tenia una gran llosa vertical de 177 cm d’altura, que devia ser un element essencial de l’activitat cultural del santuari.

L’ús d’aquesta estructura es datà al segle II aC, però n’existeix una fase anterior, mal coneguda, que es remunta al segle IV aC, i hi ha indicis de l’ocupació del lloc des del segle VI aC.

La proximitat de les necròpolis de Son Real i de l’illot des Porros fa pensar que podia tractar-se d’un santuari necrolàtric.

Patró, el *

Deixa un comentari

(la Vall de Gallinera, Marina Alta)

Veure> Alpatró  (poble).

Patriarca, Col·legi del *

Deixa un comentari

Veure> Col·legi del Corpus Christi  (col·legi i seminari de València, 1586- ).

Pàtria Nova -València, 1915/23-

3 Respostes

(València, 6 març 1915 – 15 setembre 1923)

Setmanari valencianista. Dirigit per Marià Ferrandis i Agulló. De caràcter neosolidari, en la seva primer època (fins al 7 agost 1915) la seva finalitat era la d’agrupar entorn de la qüestió nacional els diversos sectors del valencianisme, superant les divisions polítiques.

Durant una segona època (24 març a 15 setembre 1923) es convertí, en canvi, en portaveu de nuclis valencianistes catalanitzants i pro-republicans. Hi col·laboraren també escriptors socialistes.

Els seus inspiradors principals foren Tomàs i Martí, Pizcueta i Almela i Vives.

Patraix, baronia de

13 Respostes

(País Valencià, segle XIII – )

Jurisdicció senyorial, centrada en la vila de Patraix que fou concedida vers el 1240 al notari reial Guillem Escrivà. El seu rebesnét Joan Escrivà i Garcia la deixà en indivís als seus fills Guillem i Jaume Escrivà i Romeu.

En morir (1463) la néta de Guillem, el seu indivís passà al seu fill Joan Escrivà, àlias Sanoguera, el qual obtingué tota la baronia en comprar l’altra part a Lluís Pallars de Vilanova, però el 1477 la vengué a Joan Roís de Corella, comte de Cocentaina. L’indivís de Jaume recaigué en el seu besnét Eiximèn-Peres Escrivà de Romaní i Ram, baró de Beniparrell, el qual el vengué al dit Lluís Pallars de Vilanova.

El comte de Cocentaina, ja en possessió de tota la baronia, la vengué el 1492 al germà d’Eiximèn-Peres Escrivà de Romaní i Ram, Joan Escrivà de Romaní i Ram, el besnét del qual, Joaquim Escrivà de Romaní i Sabata de Mercader, arruïnat pels plets familiars, veié com li fou portada a subhastar (1600) i comprada per Bernardino de Cárdenas, duc de Maqueda i marquès d’Elx. Passà per successió als Hurtado de Mendoza, marquesos de Cañete, als Lancaster, ducs d’Aveiro, i als Ponce de León, ducs d’Arcos.

El 1769 fou reconeguda com a títol del regne a favor del tinent general Joaquim de Montserrat i de Cruïlles, marquès de Cruïlles i baró de Planes, que l’havia comprada, el mateix any, a Antonio Ponce de León y Spinola de la Cerda, duc d’Arcos i de Maqueda (mort el 1780). Passà als Salvador i als Gómez de Barreda comtes d’Obedos.