Arxiu de l'autor: Ramon Piera

Desconegut's avatar

Quant a Ramon Piera

Coleccionista de dades, amb tota la informació sobre els Països Catalans (geografia, història, biografies, cultura, etc.).

Perelló, el -Ribera Baixa-

(Sueca, Ribera Baixa)

Poble, situat a la costa, al límit amb el terme de València, al nord del qual hi ha la gola del Perelló, el tercer i més meridional canal de desguàs de l’Albufera, amb comportes que regulen la sortida. La platja del Perelló és baixa i arenosa.

L’activitat més tradicional del poble ha estat el conreu de l’arròs, però des de la fi del segle XIX adquirí importància l’estiueig i s’ha convertit, els últims decennis, en important nucli turístic (urbanitzacions, hotels i apartaments). El 1907 hom hi edificà una església.

Perella -Vallespir-

(Prats de Molló, Vallespir)

Antic castell, que domina la vila, aturonat a la dreta del Tec.

Alçat el segle X, fou enderrocat per l’exèrcit francès el 1684 perquè era massa pròxim al fort de la Guàrdia. Només en resta l’absis de la capella.

Perea, mestre dels

(País Valencià, segle XV)

Pintor gòtic anònim. Aquest nom deriva del fet que l’obra més important entre les que li són atribuïdes porta l’escut de la família Perea (1491). És creuen obra seva les taules de Sant Llàtzer, Santa Maria i Santa Magdalena i la de la Visitació.

En aquestes obres és palesa la influència del Renaixement, bé que encara amb clares pervivències flamenques.

Pere Pascual *

Veure> Pasqual, Pere  (eclesiàstic, escriptor i sant valencià, 1227-1300).

Pere I de Cerdanya *

Veure> Ramon Berenguer IV de Provença  (comte de Provença i de Cerdanya, 1158-81).

Pere I de Bas *

(Catalunya, segle XI – 1127)

Veure> Pere Udalard de Bas  (primer vescomte de Bas).

Perdiguers *

(Castellar de la Ribera, Solsonès)

Veure> la Vila de Perdiguers  (masia).

Perdiguero, pic de

(Benasc, Ribagorça)

Cim (3.231 m alt) de la línia de crestes de la zona axial pirinenca, al límit entre l’Alta Ribagorça i Bigorra, al sud de la vall de Lliterola.

És flanquejat de glaceres. A l’oest la glacera de Lliterola que alimenta l’estany de Lliterola, a la capçalera de la vall d’aquest nom; al sud-est, la glacera que forma el barranc de Perdiguero (afluent, per l’esquerra, del riu d’Estós) que drena la vall de Perdiguero; al sud-oest, i separada de l’anterior per la cresta de Gargallosa, la gelera que s’estén per l’ampla capçalera de la vall de Molseret.

Percanela, coma de

(la Massana, Andorra)

Coma de la parròquia, al vessant meridional del pic de Mamontell, damunt Arinsal.

Perapertusa -varis bio-

Arnau de Perapertusa  (Rosselló, segle XIV – després 1354)  Falconer, munter i coper del rei Pere III el Cerimoniós i veguer de Cerdanya.

Hugueta de Perapertusa  (Catalunya, segle XIV)  Baronessa de Corbera del Castell. Filla de Pere de Perapertusa. Heretà la baronia dels seus pares i l’aportà al seu marit Francesc de Sagarriga i llurs descendents.

Pere I de Perapertusa  (Llenguadoc, segle X – segle XI)  Noble. Fill d’Amell i d’Ermengarda, i germà de Seguer I. Fou pare de Ramon I i de Berenguer I de Perapertusa.

Pere de Perapertusa  (Rosselló, segle XIV)  Fill de Berenguer de Perapertusa i d’Esclarmunda de Santjoan, i germà de Berenguer d’Hortafà. El 1355 es casà amb la pubilla Margarida de Corbera, hereva de la baronia de Corbera del Castell, que heretà llur filla Hugueta de Perapertusa.

Ramon I de Perapertusa  (Llenguadoc, segle XI)  Fill de Pere I de Perapertusa i germà de Berenguer I, junt amb el qual, el 1073, signaren l’acta d’unió de l’abadia de Cubieras a la de Moissac.

Seguer I de Perapertusa  (Llenguadoc, segle X – segle XI)  Senyor del castell de Perapertusa. Fill d’Amell i d’Ermengarda, i germà de Pere I. El 1017 assistí a la fundació del bisbat de Besalú.

Seguer de Perapertusa  (Rosselló, segle XIV – segle XV)  Noble. Era casat (1412) amb Anna de Parestortes, senyoria que passà, per enllaç d’una néta seva, als Oms.