Arxiu de l'autor: Ramon Piera

Desconegut's avatar

Quant a Ramon Piera

Coleccionista de dades, amb tota la informació sobre els Països Catalans (geografia, història, biografies, cultura, etc.).

Perapertusa, Guillem de -varis-

Deixa un comentari

Guillem de Perapertusa  (Catalunya Nord, segle XIII)  Noble. Membre del llinatge homònim. Juntament amb un Seguer de Perapertusa, el 1242 hagueren de refugiar-se a les terres del comte rei, fugint dels croats antialbigesos.

Guillem de Perapertusa  (Rosselló, segle XIV – vers 1426)  Baró de Rebollet, senyor de Rocaverd, Sequera, Prats i Trevillac. Pertanyia a la línia dels barons de Rebollet. Adoptà el partit de Pere III de Catalunya contra el seu sobirà Jaume III de Mallorca. Segurament ell o els seus dos fills, Amell i Bernat Berenguer de Perapertusa, passaren a Sicília.

Guillem de Perapertusa  (Sicília, Itàlia, segle XV)  Baró de Rebollet i de Favara. Fill de Bernat Berenguer de Perapertusa i d’Ilaria de Ventimiglia. Romangué a Sicília, on llurs descendents -cognomenats indistintament Perapertusa i Castellar- tindrien la baronia de Favara.

Perapertusa, Berenguer de -varis-

2 Respostes

Berenguer I de Perapertusa  (Rosselló ?, segle XI)  Fill de Pere I de Perapertusa i germà de Ramon I, amb el qual, el 1073, signà l’acta d’unió de l’abadia de Cubieras a la de Moissac. Fou avi de Berenguer II de Perapertusa.

Berenguer II de Perapertusa  (França, segle XII)  Nét de l’anterior. El 1140 era senyor dels castells de Perapertusa, Montalbà i Querbús, la Torre de Triniac i les forces de Rufiac i Cucunhan. Fou el pare del següent.

Berenguer III de Perapertusa  (França, segle XII – després 1193)  Fill i hereu de l’anterior. Es casà amb Comdors. A la seva mort es trencà el fil genealògic.

Berenguer de Perapertusa  (França, segle XIII – Rosselló, 1309)  Noble. S’establí al Rosselló, on es casà (abans del 1276) amb Clemència d’Ortafà, òlim de Durban, senyora de la baronia d’Ortafà. Tingueren per fill Berenguer de Perapertusa.

Berenguer de Perapertusa  (Rosselló, segle XIII – segle XIV)  Noble. El 1313 era veguer de Cerdanya i de Baridà, i batlle de Puigcerdà. Aquest, o l’homònim, era lloctinent del jove rei Jaume III de Mallorca a Perpinyà, el 1328.

Berenguer de Perapertusa  (Rosselló, segle XIV – 1360)  Noble. Castellà d’Ortafà. Tenia la fortalesa el 1344. La lliurà sense dificultats a Pere III el Cerimoniós quan aquest envaïa el Rosselló per desposseir Jaume III de Mallorca.

Berenguer de Perapertusa  (Rosselló, segle XIV)  Abat de Santa Maria d’Arles (1350-61).

Perapertusa, Amell de -varis-

3 Respostes

Amell de Perapertusa  (Rosselló, segle XIV)  Noble. El 1344 era mestre dels ports del Rosselló. Es casà amb la pubilla Francesca Albert. Llurs descendents foren, segons sembla, senyors de Castellrosselló.

Amell de Perapertusa  (Rosselló, segle XIV – Sicília, Itàlia, segle XV)  Fill de Guillem de Perapertusa i germà de Bernat Berenguer. Passà a Sicília on rebé la baronia de Favara, que passaria al seu germà.

Peranxisa

Deixa un comentari

(Horta)

Serra de l’interior de l’horta de València, que s’estén en direcció est-oest, i al terme de Torrent assoleix els 329 m alt.

Peraltes

Deixa un comentari

(Ossó de Sió, Urgell)

Caseria, al nord del poble, a la dreta del Sió.

Peralta de la Sal

6 Respostes

(Peralta i Calassanç, Llitera)

Poble (523 m alt) i cap del municipi. La vila és aturonada a la confluència dels barrancs de Calassanç i de Gavasa; hi ha les ruïnes d’un antic castell.

L’església parroquial és dedicada a santa Maria; després de la conquesta (1058-63) del sector pels comtes de Barcelona i d’Urgell esdevingué cap d’un arxiprestat de la diòcesi d’Urgell enclavat dins el de Lleida.

El 1697 s’hi establí un col·legi d’escolapis (Josep de Calassanç era fill de Peralta) i noviciat que encara perdura.

Peralta, Arnau de

1 Resposta

(Peralta de la Sal, Llitera, segle XIII – Saragossa, Aragó, juliol 1271)

Eclesiàstic i diplomàtic. Bisbe València (1243-48) i de Saragossa (1248-71). Persona de notable influència al seu temps.

El 1258 fou ambaixador a França per tractar del matrimoni de la infanta Isabel amb l’hereu francès Felip.

El 1260 s’oposà a la dependència de Toledo del bisbat d’Albarrassí-Sogorb, atacant la disposició del papa Alexandre IV en aquest sentit.

Peralta -Eivissa-

Deixa un comentari

(Santa Eulària des Riu, Eivissa)

Vénda, a la parròquia de Sant Carles de Peralta.

Peralada, Eimeric de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIII)

Cavaller. Formava part de la cort de l’infant Pere, futur Pere II el Gran.

Peral i Vicente, Josep

Deixa un comentari

(Villena, Alt Vinalopó, 16 juliol 1888 – Elx, Baix Vinalopó, 21 gener 1981)

Escriptor. És autor dels llibres poètics Gérmenes de luz (1916) i Del vergel ilicitano (1923).