(Guardiola de Berguedà, Berguedà)
Veure> la Pardinella de Rus (masia i capella).
Perera * -Bergueda-
Deixa un comentari
Arxiu de l'autor: Ramon Piera
Perenxisa *
Veure> Parentxisa (antiga alqueria islàmica).
Perellós i de Rocafull, Ramon de
(València, 17 setembre 1637 – La Valetta, Malta, 10 gener 1720)
Gran mestre de Malta. Fill de Gener V Rabassa de Perellós i d’Íxer i germà de Gener VI Rabassa de Perellós i de Rocafull.
El 1653 ingressà en l’orde da Malta i anà a residir a l’illa. El 1658 fou nomenat batlliu del Negrepont, càrrec que donà accés al consell suprem del gran mestre.
Fou elegit gran mestre de l’orde (1697), fet que comportà una victòria de la llengua catalana, car fins aleshores la de Castella havia impedit la concessió de càrrecs als naturals de la corona catalano-aragonesa.
Perellós i de Montagut, Gener III Rabassa de
(País Valencià, segle XV – 1513)
Nét de Francesc de Perellós i de Pròixida i de Joana de Rabassa. Comprà (1495) la baronia de Dosaigües als Lladró de Vilanova i vinculà els seus béns amb obligació que tots els hereus es diguessin Gener Rabassa de Perellós.
Fou pare de Gener IV Rabassa de Perellós i Vives de Boïl (País Valencià, segle XVI) Baró de Dosaigües. Amb una parenta seva amb grau prohibit per al matrimoni -Àngela d’Íxer- tingué un fill, Ramon, que fou legitimat el 1547 i adoptà el nom de:
Gener V Rabassa de Perellós i d’Íxer (País Valencià, segle XVI) Baró de Dosaigües i senyor de Benetússer. Fou el pare de Ramon de Perellós i de Rocafull, i de:
Gener VI Rabassa de Perellós i de Rocafull (País Valencià, segle XVII) Cavaller d’Alcàntara. Fou creat (1699) marquès de Dosaigües. Fou el pare de:
Gener VII Rabassa de Perellós i Pardo de la Casta (País Valencià, segle XVII – segle XVIII) Uní al seu patrimoni la baronia de Picassent. Fou el pare de Gener VIII Rabassa de Perellós i de Lanuza.
Perellós i de Lanuza, Gener VIII Rabassa de
(País Valencià, segle XVIII – 1765)
Fill i successor de Gener VII Rabassa de Perellós i Pardo de la Casta. Incorporà al patrimoni el comtat d’Albatera i les baronies de Bétera i Daia com a descendent dels Rocafull.
El 1737 adquirí, per concòrdia, les baronies de Llutxent, Castalla i la Font de la Figuera i el 1745 es casà amb Maria Helena de Lanuza-Montbui-Vilarig i de Boixadors, comtessa de Plasencia, vescomtessa de Rueda i Perellós i baronessa de Montbui.
El seu nét fou Gener X Rabassa de Perellós i de Palafox.
Perellós, Miquel de
(Perellós, Rosselló, vers 1348 – Embrun, Provença, 1 maig 1427)
Eclesiàstic. Fill de Francesc de Perellós, primer vescomte de Rueda. El 1370 era canonge de Mallorca. Probablement per influència del seu pare, que residia a la cort reial de París, fou nomenat arquebisbe d’Embrun (1378) pel papa avinyonès Climent VII.
Fou addicte al papa Benet XIII, que el 1401 li trameté, per petició seva, Vicent Ferrer perquè prediqués contra els valdesos en la seva arxidiòcesi. En l’acció pastoral l’ajudà el seu vicari general Jaume Albert, fill de Perpinyà.
El 1415 prestà homenatge a Perpinyà, per mitjà del seu germà Ramon, segon vescomte de Rueda, a l’emperador Segimon.
Perellós -Rosselló-
(o Perillós, ant: Perellons) Poble i antic municipi que el 1970 formà part de l’actual.
El poble és centrat per l’església parroquial de Sant Miquel i per les restes del castell de Perellós (antic castell del Senyor), centre del vescomtat de Perellós.
Perellonet, el
Sector costaner, al sud del terme, enfront del Palmar i al nord del Perelló (Sueca), on hi ha la gola del Perellonet, el segon dels canals de desguàs de l’Albufera, al costat de la qual hi ha un petit nucli urbà.
La població es dedica al conreu de l’arròs i d’hortalisses i, en petit nombre, a la pesca. A partir del desenvolupament del turisme hom ha bastit a la platja blocs d’apartaments i ha construït un petit port esportiu.
Perelló i Llopis, Salvador
(Alzira, Ribera Alta, 8 juliol 1832 – l’Alcúdia, Ribera Alta, 10 gener 1908)
Polític. Republicà, participà activament en la revolució de setembre de 1868, formà una partida armada que actuà a la Ribera Alta i visqué algun temps exiliat a Marsella.
La victòria revolucionària el féu alcalde de l’Alcúdia de Carlet i (1871) diputat provincial. Afiliat al partit republicà federal de Castelar fou, durant la Primera República, diputat a corts.
Perelló, Pere Feliu
(Palma de Mallorca, segle XIX – 1861)
Poeta i polític. Fou diverses vegades alcalde i regidor de Palma i diputat a corts el 1850.
Deixà manuscrites poesies en castellà i català i publicà S’Hermità pelegrí o camins de sa providència (1850), poema de 201 estrofes.
