Arxiu de l'autor: Ramon Piera

Desconegut's avatar

Quant a Ramon Piera

Coleccionista de dades, amb tota la informació sobre els Països Catalans (geografia, història, biografies, cultura, etc.).

Perpinyà, catedral de

16 Respostes

(Perpinyà, Rosselló)

Temple principal del bisbat de Perpinyà. Coneguda com a Sant Joan el Nou, s’inicià el 1324, com una església de tres naus, fou represa a partir del 1433 amb nau única, i consagrada el 1509 (com a catedral el 1601, en detriment de la seu d’Elna).

De molt belles proporcions, les voltes reposen damunt els pilars de les capelles que serveixen de contraforts interiors; la portalada és del segle XVIII. A l’interior cal fer esment de la pila baptismal de marbre pre-romànica i de la capella de la Verge de la Magrana, impulsada per Sança de Nàpols, així com de diversos retaules com el neoclàssic de Claudi Ferrat.

La porta romànica del costat sud, en marbre de Ceret, decorada amb un important Crist de Majestat i quatre apostols, es pot relacionar amb l’art de Ramon de Bianya; sortint per la capella de la Magrana, hi ha l’excepcional sala capitular, atribuïda a Guillem Sagrera, i la galeria visible de l’antic claustre-cementiri.

Perpinyà, castell de

4 Respostes

(Perpinyà, Rosselló)

Palau construït el segle XIII a la part alta de la ciutat (capital efectiva del regne de Mallorca entre el 1276 i el 1344). És una de les obres civils medievals més significatives de la ciutat.

Començà cap al 1276, en temps de Jaume II de Mallorca, ha sofert nombroses transformacions i afegits, per tal d’intensificar-ne, sobretot, l’aspecte defensiu.

Les parts més importants del conjunt són la Sala de Mallorca o Saló de Tron, d’estructura similar al Tinell barceloní; l’ampli pati central; la gran torre de l’homenatge, amb les dues capelles reials superposades; els jardins i les llotges, així com les fortificacions de Lluís XIV, portades a terme per Vauban.

Perpinyà, bisbat de

16 Respostes

(Catalunya Nord)

Demarcació de l’església catòlica, que té per capital la ciutat de Perpinyà. Comprèn el territori del departament francès dels Pirineus Orientals. La seva jurisdicció s’estén sobre 253 parròquies, dividides en 3 arxiprestats. Forma part de la província eclesiàstica d’Albi.

Correspon a l’antiga diòcesi d’Elna, els bisbes de la qual des del 1602 traslladaren llur seu a Perpinyà, encara que han conservat fins avui dia el títol antic.

Suprimida el 1801 i agregada a la de Carcassona, fou restablerta el 1817. Adquirí part de la diòcesi d’Urgell (Alta Cerdanya) i d’Alet (Capcir i Fenolleda).

Perpinyà, aeroport de

1 Resposta

(Perpinyà, Rosselló)

(o de la Llavanera)  Camp d’aviació, situat al nord-est de la ciutat, a la dreta del torrent de la Llavanera, vora el límit amb la comuna de Ribesaltes. La seva activitat comercial no prengué volada fins els anys 1952-56, que s’inicià a la Costa Brava el boom turístic de postguerra. Fins el 1963 fou escala predilecta per als vols entre París i Algèria, considerada francesa i inclosa en els vols dits nacionals.

Des del 1968, en ple funcionament l’aeroport de Girona-Costa Brava, el de Perpinyà recuperà com a primordial la seva funció inicial d’aeroport regional dins l’estat francès, amb dues clienteles bàsiques: la dels negocis i l’administració parisencs i la del turisme de la Salanca i la Marenda (Costa Vermella). La relació principal fora de l’estat francès és amb Londres i, dins els Països Catalans, amb Mallorca.

A partir de l’any 1971 sembla que s’inicià una etapa nova, d’atracció de clientela francesa i de potenciació turística del litoral rossellonès i vallespirà. En conjunt, però, la Llavanera ha estat ultrapassada quant a passatge pels set altres aeroports dels Països Catalans i pràcticament igualada per l’aeròdrom de Reus.

Perpiñan i Artíguez, Josep

Deixa un comentari

(Sogorb, Alt Palància, 24 gener 1863 – 1 abril 1928)

Compositor. Fou mestre de capella de la catedral. Compongué música sacra.

Escriví l’estudi Cronología de los maestros de capilla i organistas de la catedral de Segorbe.

Perpiñan, Vicent

Deixa un comentari

(Sogorb, Alt Palància, 1884 – País Valencià, segle XX)

Compositor. Fou mestre de capella a Oriola. Destacà com a organista. És autor d’obres de música sacra.

Perpella

1 Resposta

(Estopanyà, Ribagorça)

Despoblat i antic terme. Les restes del poble, del castell i de l’església són al cim de l’espadada serra de Perpella, de molt difícil accés, que forma la paret occidental del congost de Canelles, a la Noguera Ribagorçana, límit amb la Noguera.

Pérotin, Yves

Deixa un comentari

(Bordeus, França, 15 juliol 1922 – Perpinyà, 2 març 1981)

Historiador i arxiver. Després d’una carrera brillantíssima al servei de l’Organització de les Nacions Unides, es retirà a Perpinyà, com a sots-director de l’Arxiu Departamental dels Pirineus Orientals.

Amatent a les realitats nord-catalanes, publicà Roussillon ou Catalogne-Nord, la liberté et l’histoire (1978), breu estudi polèmic sobre la denominació de les terres catalanes administrades per l’estat francès.

Ha publicat, entre altres, llibres de literatura en francès i ha estat redactor de la Guide des Archives de la Societé des Nations (1967-77).

Perot Alomar, son

1 Resposta

(Llubí, Mallorca Pla)

Possessió que fou en el Repartiment de l’abat de Sant Feliu de Guíxols.

Perleta, la

Deixa un comentari

(Elx, Baix Vinalopó)

Rodal, al sud-est de la ciutat. El 1952 fou creada la parròquia (Sant Vicent).