(València, 1821 – 1877)
Polític i periodista. A divuit anys formà part de la direcció del diari progressista “La Tribuna” i fundà el diari “El Justicia”.
Derrocada Isabel II de Borbó (1868), va presidir la Junta revolucionària de València, d’on va ésser governador civil; també va ésser diputat a corts.
(Castelló de la Plana, Plana Alta, 5 octubre 1917 – 31 desembre 1987)
Poeta. Inicià tardanament la seva carrera literària i el primer llibre seu fou publicat el 1967 (Aiguamoll i senill). Obtingué diversos premis a diferents Jocs Florals, alguns dels quals publicà en edicions privades.
L’any 1981 la Societat Castellonenca de Cultura publicà la seva Obra Completa, llibre que inclou poemes i contes escrits entre 1965 i 1980.
(València, segle XVIII – 1786)
Eclesiàstic. Fou catedràtic de filosofia (1749) i de teologia (1764). Tingué gran fama com a orador sagrat. Publicà diversos sermons.
(València, 1862 – 13 febrer 1929)
Periodista. Fou redactor en cap d'”El Pueblo” i director d’“El Mercantil Valenciano”. Hi mostrà el seu ideari republicà i federalista.
Escriví un Estudio sobre las Cruzadas i alguns opuscles sobre les guerres civils d’Espanya.
(Borriana, Plana Baixa, 15 octubre 1857 – 7 gener 1932)
Escriptor i polític. Llicenciat en dret, col·laborà a “El Universo”, de Madrid.
A Borriana fou alcalde i contribuí en l’organització del Sindicat de Regs i de la Policia Rural.
Amb Estanislau Alberola publicà un Refraner valencià (1928), prou ric. Fou autor de nombrosos poemes en català, apareguts a revistes valencianes.
(València, 19 novembre 1872 – 1934)
Arquitecte. Titulat a Barcelona el 1898.
Els seus edificis acusen la influència del neogoticisme català i tenen molt de l’ornamentació vegetal i naturalista en general del moviment modernista (Hospital de Fontilles, Escoles Salesianes).
Fou arquitecte municipal de València des del 1900 i arquitecte diocesà des del 1917.
(València ?, segle XV)
Pintor. Documentat entre el 1404 i el 1451. Col·laborà amb Marçal de Sax i Guerau Gener. Es conserven nombroses mostres de la seva producció en col·leccions i museus de l’estranger.
La seva obra mestra és el retaule de Santa Úrsula, Sant Martí i Sant Antoni (1440), procedent de la cartoixa de Portaceli, que fou encarregat per Úrsula i Berenguer Martí de Torres.
(València, 11 desembre 1882 – 14 novembre 1960)
Autor teatral. Començà la seva carrera com a actor. El 1902 estrenà la seva primera obra, Tres artistes de porxe, i fins a la seva mort n’escriví 102 en català i algunes en castellà, generalment peces d’un acte.
Les més conegudes foren Terres maleïdes (1911), adaptació de La barraca de Blasco i Ibáñez, Mosquits de tenda (1923), Més allà de la llei (1927), Rialles del voler (1928), localitzada durant les Germanies, La pesca de la ballena (1926), Cels de novençà, Per la fam d’heretar, Una ajuda, Voleu llum?, etc.
Destacà també com a autor de llibrets de falla (més de 60) i de miracles de Sant Vicent.
(València, 29 gener 1866 – 19 desembre 1944)
Pintor. Fou deixeble de Joan Peyró. Destacà en el retrat i en les natures mortes.
Té obres dels dos gèneres al Museu de Belles Arts de València.
(Sogorb, Alt Palància, segle XV – València, 1522)
Dirigent agermanat. Va adquirir molta influència a la Junta dels Tretze, i amb la seva demagògia aviat s’apoderà de la direcció del moviment.
Va vèncer el virrei, comte de Mèlito, a Biar, però fou mort a València.
