(la Font de la Figuera, Costera)
Veure> les Pebrades (caseria).
Perrades, les *
Deixa un comentari
Arxiu de l'autor: Ramon Piera
Perputxent, vall de
(Comtat)
Subcomarca històrica, que s’estén allargada en direcció sud-oest – nord-est, i que constitueix el sector mitjà del curs del riu Serpis. Queda encaixada entre els vessants meridionals de la serra de Benicadell (nord) i els septentrionals de les serres de l’Albureca, el Xarpolar i la Safor (sud), que formen un congost conegut amb el nom d’estret de l’Orxa.
Hi ha dos nuclis importants: Beniarrés i l’Orxa. L’activitat bàsica és l’agricultura: hi predomina el secà sobre el regadiu; aquest aprofita aigües derivades del riu i de l’embassament de Beniarrés. El conreu més estès són les oliveres, seguides dels cereals de secà i dels productes d’horta.
Perputxent
Antic castell, a l’esquerra del riu d’Alcoi, davant la vila. En temps de la reconquesta de Jaume I havia pertangut a al-Azraq.
Al mateix segle XIII passà als hospitalers per donació de Joan Llançol de Romaní, i després a l’orde de Montesa (1317), i fou centre de la comanda de Perputxent d’aquest orde.
Donà nom a la vall de Perputxent.
Perpunyent *
Antic nom de la vila de Puigpunyent.
Perpinyà, regió de
(Catalunya Nord)
Regió al nord-est dels Països Catalans, anomenada també, per aquest motiu, Catalunya Nord, i tradicionalment Catalunya francesa. Correspon al departament francès dels Pirineus Orientals.
Comprèn les comarques del Rosselló, el Vallespir, el Conflent, el Capcir, l’Alta Cerdanya i la Fenolleda, aquesta de parla occitana, és a dir, aproximadament les conques del Tec, la Tet i l’Aglí i la capçalera de la del Segre. Ocupa 4.086,72 km2.
Més d’un terç de la població resideix a Perpinyà, el mercat regional. Els mercats comarcals són Prada, Ceret i Sant Pau de Fenollet. L’Alta Cerdanya bascula en realitat sobre els de Prada i Puigcerdà.
Perpinyà, punta
Cap de la costa occidental, al nord del cap de Menorca.
Perpinyà, Pere Joan -jurista-
(Illes Balears, segle XVII – 1686)
Eclesiàstic i jurista. Era advocat i jutge conegut quan entrà en religió. Fou canonge i vicari general de la seva diòcesi. Morí assassinat.
Perpinyà, Pere Joan -argenter-
(País Valencià, segle XIV)
Argenter. És autor del retaule d’argent de l’altar major de la seu de Palma (1373).
Perpinyà, Pere Joan -humanista-
(Elx, Baix Vinalopó, 1530 – París, França, 28 octubre 1566)
Humanista i jesuïta. Fou professor de retòrica als col·legis de l’orde a Lisboa, Coimbra i Roma i de Sagrada Escriptura a Lió.
Fou famós pels seus discursos o oracions a la cort de Portugal (1555) i en festivitats com les de santa Elisabet de Portugal, a la cort pontifícia de Roma (1563) i a Lió i París contra la doctrina luterana, així com en nombrosos cursos als col·legis de la Companyia. Tots ells foren reimpresos el 1732 a Verona i el 1749 a Roma.
Perpinyà, Fòrmit de
(Perpinyà, segle XIII)
Escriptor. Se n’ha conservat una sola composició, que és una cançó amorosa de qualitat remarcable. Hom creu que era joglar.
