(Palma de Mallorca, 1 setembre 1931 – Barcelona, 26 maig 2016)
Jugador d’escacs. Jugador precoç, aconseguí fama per les seves victòries sobre mestres de reconeguda vàlua.
Campió d’Espanya a quinze anys, el 1954 assolí el títol de Mestre Internacional i el 1962 el de Gran Mestre Internacional. Des del 1958 va defensar el primer tauler d’Espanya a les Olimpíades d’escacs, i va obtenir resultats molt equilibrats davant els millors jugadors del món.
(Palma de Mallorca, 29 juliol 1943 – 10 juliol 2013)
Escriptor i periodista. Ha publicat el recull de poemes Tota la ira dels justos (1967), Premi Ciutat de Palma de Poesia 1966.
També s’ha dedicat a l’assaig. Col·laborà a “Tele/eXprés”.
(Vila d’Eivissa, Eivissa, 1927 – 14 desembre 2017)
Dibuixant i pintor. Joier de professió. La seva pintura ha evolucionat de l’expressionisme a l’informalisme.
(Palma de Mallorca, 1868 – 1910)
Pedagog. Estudià a l’Institut Balear de Palma i es llicencià en filosofia i lletres a Barcelona (1892). Fou catedràtic a Palma fins el 1902 que guanyà la càtedra de geografia i història a Maó, on portà a terme una destacada tasca cultural.
Fou premiat als Jocs Florals de Barcelona el 1890 i el 1891 amb la composició Glorificació de la parla catalana. Publicà obres de crítica històrica i literària (El arte y la ciencia, 1889; El último antipapa, 1899; Reyes y príncipes santos…, 1907, etc) i l’interessant estudi, amb aportació de dades noves, Ensayo histórico sobre el desarrollo de la instrucción pública en Mallorca (1904).
(Santa Magdalena de Polpís, Baix Maestrat)
Despoblat i antic castell de Polpís (336 m alt), situat al vessant nord-occidental de la serra d’Irta, dominant la vall de la ramble d’Alcalà (o barranc de Polpís).
Aquest castell fou donat el 1189 per Alfons I de Catalunya als templers, que l’havien conquerit; recuperat per les forces islàmiques, fou conquerit a la campanya de Jaume I, que el lliurà als calatravers; el 1280 retornà a mans dels templers. El 1316, finalment, esdevingué possessió del nou orde de Montesa.
(Polop, Marina Baixa, segle XIII – )
Jurisdicció senyorial centrada en el castell homònim i concedida el 1275 a Bertran de Bellpuig. Passà per compra a Rodrigo Díaz de Mendoza, que el 1430 comprà a Joan II de Navarra la baronia de Benidorm.
Per enllaç passà als Fajardo, senyors d’Alhama i Molina i més tard de Montealegre, als Puixmarín-Rocafull, marquesos d’Albudeite i comtes de Montealegre, als Teijeiro, als Valda i als Bernuy, marquesos de Benamejí.
Caseria, a l’oest de la ciutat, estesa per la vall del barranc de Polop (afluent, per la dreta, del barranc del Barxell) i dividida en dos nuclis: Polop de Dalt, amb l’església de Sant Isidre, que depèn de la parròquia de Sant Maur d’Alcoi, i Polop de Baix.
(Cañete, Castella, 11 juny 1846 – València, 28 març 1918)
Escriptor i polític. Membre del partit carlí, des del 1889 fou representant a corts per València i senador.
Entre les seves obres de caràcter polític destaquen Pepinillos en vinagre (1891), La intervención de la masonería en los desastres de España (1904) i Anarquía fiera mansa (1908).
Com a novel·lista conreà el costumisme i es mostrà contrari al naturalisme. Publicà també les narracions Los mayos (1879) i Sacramento y concubinato (1884).
(Quartell, Camp de Morvedre, 12 desembre 1812 – Vila-real, Plana Baixa, 4 octubre 1889)
Polític i agricultor. Fou tinent d’alcalde de València (1843), diputat (1846-58 i 1859-78), secretari i vice-president del Congrés i l’any 1881 fou nomenat senador, càrrec que més tard obtingué com a vitalici. Fou successivament membre de l’oposició conservadora i de la Unión Liberal. Es distingí per les seves intervencions proteccionistes.
Propietari d’hisendes agrícoles, introduí noves varietats de fruites (com el mandariner i intentà el cultiu del canyamel) a l’Horta valenciana, i fou un dels pioners en l’ús d’adobs inorgànics i en l’exportació de taronges.
Veure> Gaspar Gil i Polo (poeta i jurista valencià, 1516-91).
