(Los Corrales, Plana d’Utiel, 2 novembre 1912 – Madrid, 16 juny 1972)
Torero. Dependent d’un forn, s’afeccionà a torejar i el 1935 prengué l’alternativa a València (1935) de mans de Rafael El Gallo, confirmada a Madrid el mateix any per Marcial Lalanda. Amb el nom de Rafaelillo, féu una carrera brillant en la qual sofrí diverses ferides greus.
(Begís, Alt Palància, 28 juny 1725 – Madrid, 4 desembre 1792)
Viatger i acadèmic. Després de doctorar-se en teologia a València, va traslladar-se a Madrid (1746), on estudià belles arts. L’any 1751 anà a Itàlia, on s’interessà per les excavacions d’Herculà. En tornar a Espanya, pintà per encàrrec de Carles III de Borbó una sèrie de retrats d’escriptors espanyols per a El Escorial.
Després de l’expulsió dels jesuïtes (1767) fou encarregat de visitar les seves cases a Andalusia per recollir-hi material artístic. D’aquest viatge sorgí l’obra Viaje de España (1771-94), una detallada guia de l’art espanyol, d’esperit típicament il·lustrat, que arribà als 18 volums.
Publicà i il·lustrà amb notes el manuscrit de Felipe de Guevara Comentarios de la pintura. L’any 1776 fou nomenat secretari de l’Academia de San Fernando. També és autor de Viaje fuera de España (1785-92).
(Palma de Mallorca, 1595 – 1681)
Historiador i erudit. Dominicà (1613), completà la seva formació a Oriola (1618-23). A Mallorca es dedicà a la investigació.
Deixà inèdites obres biogràfiques, de temes històrics, etc, com Historia… del convento de Sant Domingo de la ciudad de Mallorca desde el año 1231 hasta el de 1672, seguida de la història de la resta de convents mallorquins.
(Maó, Menorca, 1780 – 1838)
Pedagog. El 1808 representà Menorca a la junta suprema de govern de Mallorca. Fou individu de l’Academia de Historia (1819).
Deixà manuscrits diverses obres sobre la història de Menorca i publicà Cartilla y silibario para la escuela pública… (1850, 1855), de la qual hi degué haver una primera edició en català.
(Rosselló, segle XIII)
Veguer del Rosselló. Tenia en comanda el castell d’Hostoles. Devers el 1257 fou ferit defensant la fortalesa, que resultà expugnada per un baró turbulent, Guillem Galceran de Cartellà, temps a venir heroi a la guerra de Sicília.
Veïnat, al nord del poble.
Veure> Sant Esteve de Pomers (santuari).
(Conflent)
Vall, afluent esquerrà de la riera de Rojà, que davalla del cim de Pomerola (2.456 m alt), contrafort septentrional de roca Colom, termenal dels municipis de Mentet i de Pi de Conflent.
Nom popular del poble i antic municipi de Palmerola.
(Alacant, 1904 – Ciutat de Mèxic, Mèxic, 28 novembre 1972)
Escriptor i advocat. Publicà a Alacant les seves obres titulades Voces de voceros (1929) i Delincuencia política (1929), a més de la novel·la El eterno sendero (1934).
