(l’Alguer, Sardenya)
Cap de la costa occidental de Sardenya, límit meridional del municipi.
(l’Alguer, Sardenya)
Cap de la costa occidental de Sardenya, límit meridional del municipi.
(Alcúdia de Mallorca, Mallorca Raiguer)
Antiga ciutat romana, corresponent a l’Alcúdia actual, però que és la base del topònim Pollença. Capital de la província de la Baleàrica sota Dioclecià.
Diverses excavacions arqueològiques hi han descobert algunes cases, un sector de la muralla i les restes d’un teatre extramurs, així com algunes necròpolis properes.
(Pollença, Mallorca, 1914)
Grup informal d’artistes. L’integraven Tito Cittadini, Roberto Montenegro, Gregorio López Naguil, Roberto Raumagé i altres pintors, en general llatinoamericans, reunits a l’entorn del seu mestre Hermen Anglada Camarasa.
Es caracteritzà per un decorativisme colorista basat en el paisatge mallorquí.
(Alcúdia de Mallorca, Mallorca Raiguer / Pollença, Mallorca Tramuntana)
Entrant del litoral, entre els dos municipis, oberta a l’angle nord-est de l’illa, i formada per la costa meridional de la península de Formentor (el cap de Formentor és a l’extrem nord de la badia) i, al sud, pel braç que la separa de la badia d’Alcúdia, l’extrem del qual és el cap des Pinar.
Veure> les Alqueries dels Pollastres (veïnat).
Masia i antic terme.
Veure> el Mas del Poll (caseria).
(Andorra, 1763)
Compilació dels costums de les Valls d’Andorra feta pel sacerdot Antoni Puig el 1763, sota el títol Politar andorrà. De la antiquitat, govern i religió, dels privilegis, usos, preheminències, consuetuds i prerrogatives de la Vall d’Andorra.
L’autor es limita a copiar, afegint-hi algunes modificacions, el Manual Digest d’Antoni Fiter i Rossell.
És una obra privada, testimoni de la tradició, que ha adquirit amb el temps un caràcter semioficial per l’autoritat que li reconeixen els mateixos andorrans.
Llogaret, al nord del cap del municipi, a l’extrem nord-est dels Aspres.
Cova natural marina, situada a la costa septentrional, a sa Mola de Fornells.
Hi ha formacions estalactítiques.