Arxiu de l'autor: Ramon Piera

Desconegut's avatar

Quant a Ramon Piera

Coleccionista de dades, amb tota la informació sobre els Països Catalans (geografia, història, biografies, cultura, etc.).

Rama, punta de la

(Sant Josep de sa Talaia, Eivissa)

Extrem de la prolongació meridional de l’illa, a ponent de la de ses Portes.

És el punt més meridional d’Eivissa.

Ram, la -Baix Ebre-

(Xerta, Baix Ebre)

Antic terme, esmentat encara el 1834.

Ram, el -Palma de Mallorca-

(Palma de Mallorca)

Fira de joguets i divertiments, que se celebra des del diumenge de Rams fins després de Pasqua.

Fou originada el segle XVIII per les petites parades de terrissa i fruites, entorn del convent de Santa Margalida, on es conservava un vel de la Verònica dut de Roma el segle XV i que s’exposava amb tal ocasió.

Posteriorment s’ha celebrat en altres indrets de Palma, com a les Avingudes i, sobretot, a la Rambla.

Rallui

(Beranui, Ribagorça)

Poble (1.300 m alt), situat en un coster, al vessant meridionals del coll de Planatossal.

La seva església parroquial depenia de l’antic monestir d’Ovarra.

Ral, el -Vall de Cofrents-

(Cortes de Pallars, Vall de Cofrents)

(cast: El Real)  Caseria, a la vall de la rambla del Ral (o d’El Real), afluent, per l’esquerra, del Túria, que neix a la serra de Martés.

Rajas, Pau Albinià de

(València, 1583 – 1667)

(o Rojas)  Jesuïta, erudit i arquitecte. Ingressà a la Companyia de Jesús (1600) i anà a Flandes com a confessor de Francesc II de Montcada, marquès d’Aitona. De retorn a Espanya, fou professor de teologia i d’escriptura als col·legis de la companyia a Saragossa i a València.

A més d’escriptor (Commentarius litteralis in Canticum Salomonis, Discurso de las medallas (1645), Descripción del Reyno de Aragón, Crítica de la reflexió, Consultatio Theologica) i arquitecte (planta de l’església de Llíria), fou també gravador (Exèquies de Saragossaa Felip III).

Rajada, cala *

(Capdepera, Mallorca Llevant)

Veure> Cala Ratjada  (poble).

Raixa -revista-

(Palma de Mallorca, 1953)

Revista literària mensual. Editada per Francesc de B. Moll. Per dificultats legals només edità sis números, que marquen un moment molt interessant del redreçament de la llengua i de la cultura als Països Catalans.

Amb una col·laboració molt àmplia, publicà treballs d’Agustí Bartra, Xavier Benguerel, Pere Bohigas, Pere Calders, Maria Aurèlia Capmany, Joan Oliver, Manuel de Pedrolo, Manuel Sanchis i Guarner, Joan Triadú, Marià Villangómez, etc.

Raixa -possessió-

(Bunyola, Mallorca Tramuntana)

Possessió. D’origen musulmà, Jaume I el Conqueridor la donà al comte Ponç IV d’Empúries, i després de passar per diverses mans passà a les dels Despuig el 1620.

El cardenal Antoni Despuig i Dameto hi reuní un bon conjunt de peces arqueològiques trobades a la seva finca italiana d’Arriccia o adquirides amb afany de col·leccionisme (làpides, estàtues, columnes, etc), així com importants pintures, col·leccions amb les quals a partir de 1796 creà un museu privat a Raixa.

La casa, típica construcció mallorquina a l’entorn d’una clastra, té un cert aire italianitzant a causa de la reforma promoguda pel cardenal seguint el gust de les vil·les italianes. Hi treballaren els escultors Pasqual Cortès i Lluís Melis i els tracistes Giovanni Tribelli i Francesco Lazzarini. L’estany, de presumible origen musulmà, és considerat el dipòsit artificial d’aigua més gran de l’illa (98 m de llarg, 18 d’ample i 7 de fons).

Dels Despuig la possessió passà a la família Jaume (1906) que, en adquirir-la, posà a la venda les col·leccions del museu que foren adquirides per l’ajuntament de Palma de Mallorca i traslladades al castell de Bellver, on són exposades.

A la dècada del 1980 la possessió fou catalogada com a bé d’interès cultural i l’any 2002 Raixa fou adquirida pel Consell Insular de Mallorca i el Ministeri de Medi Ambient, i aquest inicià obres de rehabilitació de la casa i els jardins. Hom projectà establir-hi un centre mediambiental. El setembre de 2009 els jardins foren reoberts al públic.

Raix, cap des *

(Capdepera / Son Cervera, Mallorca Llevant)

Veure> cap des Pinar  (cap de la costa).