(Alcoi, Alcoià, 1992 – )
Revista anual especialitzada en arqueologia. Publicada en català i castellà pel Museu Municipal Camil Visedo Moltó d’Alcoi.
Té per finalitat la divulgació de treballs de prehistòria i arqueologia de l’àmbit geogràfic de les comarques centrals i meridionals valencianes, així com de les activitats del museu.
(Nàpols, Itàlia, 12 juny 1634 – Alacant, 29 maig 1695)
Pintor. Membre d’una família d’artistes. Introduït a l’art pel naturalista Baschenis, aviat evolucionà cap a composicions barroques i decorativistes.
Artista destacat dins l’escola napolitana, treballà a la cort de Madrid. Conreà la pintura de flors i natures mortes.
Antic estany, contigu a l’Albufera (amb la qual es comunicava a través de l’Alacantí), entre les goles del Perelló i del Perellonet, vora la costa (platja del Recatí), a l’extrem meridional del municipi.
(Fraga, Baix Cinca, 1664 – Minama, Costa Rica, 28 setembre 1709)
Missioner caputxí. El 1692 passà al col·legi de Querétaro (Mèxic), des d’on emprengué diverses expedicions missioneres fins a Verapaz (Guatemala); a partir del 1695 s’establí a Talamanca, centre de la seva evangelització de Costa Rica.
Morí en una revolta tribal que intentà apaivagar. Les seves vida i mort li donaren fama de santedat.
(Gandia, Safor) Sèquia de l’horta, de la dreta del riu d’Alcoi, derivada de la reial sèquia d’Alcoi, de la qual li corresponen 13 files. S’utilitza per als regadius de l’horta.
(Rebollet, Fenolleda, segle XIV – )
Jurisdicció senyorial que pertanyia als Perapertusa, centrada en el lloc de Rebollet i que comprenia, a més, els de Prats de Sornià, Trevillac i Sequera.
El segle XIV ja pertanyia als Perapertusa, que la posseïren fins al 1676, que passà per herència als Bournonville.
(País Valencià, segle XIV – segle XV)
Terme senyorial del sud-est de l’horta de Gandia, centrat al castell de Rebollet. Fou tercer senyor el nét de Jaume I el Conqueridor, l’almirall Francesc Carròs i de Cruïlles (mort vers el 1339), que fou succeït pel seu fill Francesc Carròs (mort el 1343), per la filla d’aquest, Joana (morta després del 1350), casada amb Ramon de Boixadors.
De la filla d’aquest, Alamanda Carròs, casada amb Berenguer de Vilaragut (que el 1368 reféu el castell, destruït pels castellans el 1344, durant la guerra dels Dos Peres), passà als néts de Francesca Carròs, filla de l’almirall i muller de Ramon de Riu-sec; Ramoneta de Riu-sec es casà amb Pere de Centelles (mort els darrers anys del segle XIV), i la baronia de Rebollet, juntament amb la de Nules, passà als Centelles, que s’intitularen senyors de les baronies de Rebollet i d’Oliva.
El 1449 Alfons IV el Magnànim creà per a Francesc Gilabert de Centelles i de Queralt el comtat d’Oliva.
(Safor)
Antic terme, que vers el 1400 comprenia el sud-est de la comarca, amb la vila d’Oliva i les alqueries de la Font d’en Carrós, Potries, Rafelcofer, l’Alcudiola de Rafelcofer, Beniflà i Elca, a les quals s’agregà el nou nucli de l’Alqueria de la Comtessa.
N’era el centre històric el castell de Rebollet (dins el terme de la Font d’En Carròs), d’origen islàmic, esmentat des dels terratrèmols del 1598, que Jaume I el Conqueridor donà el 1240 al noble d’origen germànic Carròs.
Fou el centre de la baronia de Rebollet.
Partida i caseria, al nord del terme, a l’oest de la serra de Fontcalent. Hi ha estat erigida la parròquia del Carme.
Llogaret, a 8 km a l’est de la ciutat.
