(Perpinyà, 22 desembre 1817 – París, França, 30 desembre 1892)
Rellotger. Visqué a París des del 1832, gràcies a una pensió per millorar en l’ofici. Aconseguí gran fama. Fou premiat a les exposicions parisenques de 1849, 1855 i 1867, i obtingué d’altres distincions.
Fou també autor de diverses memòries científiques, com les titulades Memoire sur la pendule conique, Étude sur le baromètre i Calcul des engranages.
Morí tot fent estada a casa d’un dels seus fills.
(Alcoi, Alcoià, 26 febrer 1921 – 26 setembre 1923)
Setmanari anarquista. Fou primer òrgan dels sindicats locals de la CNT, dirigit inicialment per Enric Gisbert. Però a l’octubre de 1921 se’n féu càrrec J. Juan i Pastor, que li donà una gran empenta com a òrgan anarquista.
Reaparegué el 1930 (abril-setembre) dirigit per Emili Mira, però hagué de desaparèixer pel poc èxit assolit.
Veure> Sant Pau de Casserres (antiga església parroquial).
(o la Rectoria del Ràfol) Subcomarca, a la vall mitjana del Girona, limitada per un amfiteatre de muntanya, oberta a l’est, integrada pel tossal del Moro, els Racons, els Recingles i Segili (425 m alt); té una superfície de 41 km2.
Inclou les viles d’Orba i de Sagra, i els pobles de Tormos, el Ràfol d’Almúnia, Benimeli, Sanet de la Rectoria i els Negrals. El 1535 era fundada al Ràfol una rectoria amb jurisdicció damunt tota la vall.
(Banyuls de la Marenda, Rosselló)
(ant: la Ribera) Barri, al sud del poble, a l’esquerra de la riera de Banyuls.
(Vilallonga de la Safor, Safor)
Antic poble. Lloc de moriscs (53 focs el 1602), fou erigit en parròquia (Santa Maria) el 1535 i tingué com a annexos Forna i Almasseta.
Restà despoblat amb l’expulsió dels moriscs del 1609.
Riu, afluent dretà del riu de La Hoz. Neix dins el terme d’Aiora, als límits amb Múrcia, i desguassa vora Teresa de Cofrents al seu col·lector.
(Alcoià)
Massís muntanyós (1.206 m alt), que separa la foia de Castalla (Onil) de la vall de Biar.
(Llucmajor, Mallorca, 1901 – juliol 1936)
Societat de resistència dels sabaters. Fou, fins al 1936, la principal impulsora de les realitzacions obreres de la vila.
Permeté la creació de l’Agrupació Socialista adherida al PSOE (1905), afavorí l’aparició de la Unió de Camperols i de la cooperativa de consum La Nueva Vida (1907) -la més important de l’illa- i de la producció La Hormiga (1931).
Foren els seus principals dirigents els germans Miquel i Joan Montserrat i Parets.
(Monòver / la Romana de Tarafa, Vinalopó Mitjà)
Alineació muntanyosa (1.053 m alt), constituïda per materials calcaris blancs liàsics i juràssics sobre el trias alpí.
Termenal dels dos municipis, al límit amb els del Pinós de Monòver i de l’Alguenya.
