Arxiu de l'autor: Ramon Piera

Desconegut's avatar

Quant a Ramon Piera

Coleccionista de dades, amb tota la informació sobre els Països Catalans (geografia, història, biografies, cultura, etc.).

Reig i Armero, Ramir

(Xàtiva, Costera, 9 abril 1936 – València, 20 maig 2018)

Historiador. Especialista en moviments sindicals i socials. Ha estat responsable de formació i publicacions de CCOO del País Valencià i col·laborador de les revistes “Trellat” i “Nous Horitzons”. Després fou professor del departament d’anàlisi econòmica de la facultat de ciències econòmiques i empresarials de la Universitat de València.

Ha publicat Feixistes, rojos i capellans: església i societat al País Valencià, 1940-1977 (1978), Obrers i ciutadans: blasquisme i moviment obrer: València, 1898-1906 (1982) i Blasquistas y clericales: la lucha por la ciudad en la Valencia de 1900 (1986).

Reial Estimació, comtat de la

(País Valencià, segle XIX)

Títol concedit el 1869, pel pretendent Carles (VII), a Pere Maça de Liçana-Cornell-Cardona-Luna-Aragó (òlim Caro i Álvarez de Toledo) (Madrid 1827 – ? 1888), cinquè marquès de la Romana, baró de Moixent i Novelda.

Fou l’únic titular.

Reial Català

(Rosselló, 1661 – 1667)

(fr: Royal Catalan)  Nom del regiment Català Mazarí, després de la reforma que aquest sofrí el 1661.

Més tard fou rebatejat amb el nom Reial Rosselló (1667).

Rei Sanxo, caseta del

(Bunyola, Mallorca Tramuntana)

Antiga residència (800 m alt), situada als vessants orientals del puig des Teix, dominant per l’oest el coll de Sóller, que adquirí i féu reconstruir el rei Jaume II de Mallorca al començament del segle XIV perquè hi residís l’infant Sanç (després Sanç I), afectat d’asma.

Consta de diversos cossos i és coneguda també per l’obra del Teix.

Rei d’Artieda, Andreu

(València, 1549 – 16 novembre 1613)

(o Andreu Artieda)  Dramaturg i poeta. Fill del notari aragonès, aveïnat a València, Joan Artieda. Es graduà de batxiller en arts a València (1563) i estudià drets a Lleida i Tolosa; es graduà en lleis a València el 1574 i el 1585 era doctor en lleis. Es dedicà durant més de 47 anys al servei de les armes (fou present a Xipre, a Lepant, on fou ferit, i a Flandes, i arribà a ésser capità d’infanteria).

És autor de diverses poesies de circumstàncies, com les escrites amb motiu de la visita de Felip II a la ciutat de València, aparegudes el 1586; el 1605 publicà a Saragossa el volum Discursos, epístolas y epigramas de Artemidoro.

L’obra que li ha donat fama fou, però, la tragèdia Los amantes (1581), història de l’amant que mor per la força d’una passió impossible. Aquesta obra representa per a l’època una novetat per la concepció de la tragèdia com una lluita de passions frustrada per la fatalitat. Cenyida pel prejudici clàssic de la unitat del temps, una mica freda, la influència de Ferrandis d’Herèdia es fa sentir en els personatges secundaris, que li donen un to més acolorit.

Sembla que abandonà després la tragèdia per la comèdia, però cap de les seves obres –El príncipe vicioso, Amadís de Gaula, Los encantos de Merlín– no s’ha conservat. Exposà les seves opinions sobre la comèdia en una carta poètica dirigida al marquès de Cuéllar.

Pertangué a l’Acadèmia dels Nocturns amb el pseudònim Centinela (1593). Fou elogiat, entre d’altres, per Cervantes, Lope de Vega i L. Leonardo de Argensola.

Rei, venta del * -Baix Cinca-

(Fraga, Baix Cinca)

Veure> Biars  (antic hostal i santuari).

Rei, torre del -Plana Alta-

(Orpesa, Plana Alta)

Antiga torre de defensa, situada al cap d’Orpesa. Dóna nom a una caseria.

Rei, sèquia del -Safor-

(Gandia, Safor)

Sèquia de l’horta de Gandia, que rega el sector septentrional del terme, vora el Grau.

Rei, quartó del * -Eivissa-

(Santa Eulària des Riu, Eivissa)

Veure> quartó de Santa Eulària  (antiga divisió de l’illa).

Rei, illa del -Menorca-

(Maó, Menorca)

(o de l’Hospital, o des Conills; ant: The Bloody Island)  Illa del port, prop de la vila des Castell, on fou fundat el 1722, pels anglesos, un hospital militar (l’actual edifici fou construït en 1771-76).

El 1287 hi desembarcà Alfons II de Catalunya quan anà a conquerir Menorca.

Hi foren descobertes el 1888 les restes d’una vil·la romana.