(Perpinyà, 26 octubre 1902 – 30 març 1906)
Diari. Òrgan del partit radical socialista, fundat per Simó Violet.
Els seus redactors en cap foren Marcel Huart, G. Jouaust i Noma Roustan.
(Perpinyà, 26 octubre 1902 – 30 març 1906)
Diari. Òrgan del partit radical socialista, fundat per Simó Violet.
Els seus redactors en cap foren Marcel Huart, G. Jouaust i Noma Roustan.
Altre nom amb què fou conegut el poble de s’Arenal.
(Palma de Mallorca, juliol 1887 – gener 1892)
Diari, òrgan dels republicans mallorquins, dirigit per Gabriel Castellà. Representà el republicanisme progressista.
Fou continuat amb “La República” (març 1892 – setembre 1894), també dirigit inicialment per Castellà i posteriorment per Miquel Martí.
(València, juliol 1934 – juny 1936)
Revista trimestral. N’aparegueren vuit números i n’era director Enric Navarro i Borràs. Incloïa treballs sobre literatura, art i política amb una òptica valencianista d’esquerres, nacionalista catalana.
Hi col·laboraren Miquel Duran i Tortajada, que en fou el promotor, Adolf Pizcueta, Francesc Almela i Vives, Eduard Martínez i Ferrando, Gabriel Alomar, M. Folguera i Duran, Martí de Riquer i altres autors.
(Palma de Mallorca, gener 1934 – gener 1936)
Setmanari d’esquerra, bilingüe. El seu director fou Bernat Gaita i Isern i es convertí en òrgan d’Esquerra Republicana Balear en fundar-se aquesta l’abril de 1934.
Féu unes sorolloses campanyes per a la revisió de la llei d’arrendaments i de denúncia de la Companyia dels Ferrocarrils de Mallorca.
Deixà d’aparèixer per facilitar la sortida del diari “Antorxa”, òrgan del front popular.
(Fontanars dels Alforins, Vall d’Albaida / Beneixama – el Camp de Mirra, Alt Vinalopó)
Altiplà (989 m alt) entre els tres municipis, a la zona limítrofa de la Vall d’Albaida i la vall de Biar.
Pic (2.295 m alt), al límit de les dues parròquies, que forma la paret oriental del forat de la Bor, congost obert per la Valira.
(Montpeller, França, 1 gener 1815 – Prada, Conflent, 1 setembre 1903)
Filòsof. Principal representant a França del neocriticisme que, després de Kant, defensà les tesis de la llibertat i del personalisme i negà la possibilitat de la metafísica com a ciència.
Els seus últims anys els visqué prop del seu deixeble Louis Prats, a Prada.
Publicà, entre altres obres, Essais de critique générale (1854-64), Introduction à la philosophie analytique de l’histoire (1896), Philosophie analytique de l’histoire (1896), Histoire et solution des problèmes métaphysiques (1901).
Antiga torre de defensa de la costa.
Refugi excursionista (2.140 m alt), situat al vessant septentrional del massís de la Maladeta (és dominat pel pic de la Renclusa, 2.819 m alt, contrafort destacat del massís), a la dreta del torrent de Paderna o barranc de la Renclusa. Prop seu el curs d’aigua és fa subterrani (forta de la Renclusa).
És propietat del Centre Excursionista de Catalunya que el féu construir impulsat per Juli Soler i Santaló i Josep Sayó, fou inaugurat el 1916. Prop seu fou construïda la capella de la Mare de Déu de les Neus.