Planell (315 m alt), al sud-est de la ciutat, contrafort occidental de les muntanyes de la Valldigna.
Reus, pla de -Ribera Alta-
Deixa un comentari
Arxiu de l'autor: Ramon Piera
Reus, Jerònia
(Palma de Mallorca, 1827 – segle XIX)
Brodadora. Els seus treballs foren molt admirats. El més famós era un brodat en seda que reproduïa un quadre de Bartomeu Sureda.
Reus, Andreu
(Illes Balears ?, segle XVI – segle XVII)
Pintor. El 1623, per encàrrec dels jurats de la universitat, pintà els retrats imaginaris de Jaume I el Conqueridor, Jaume II de Mallorca, Sanç I de Mallorca i Jaume III de Mallorca (galeria de l’ajuntament de Palma de Mallorca) i altres.
Retilles, barranc de *
(Planes de la Baronia, Comtat)
Veure> barranc de Planes (curs d’aigua).
Ressalany
Antic lloc de moriscs (70 focs el 1609) de la fillola d’Alberic, que des del 1855 forma un enclavament (1,76 km2) del municipi de Benimodo entre els de Massalavés, Guadassuar, Alberic i Alzira.
Formà part del terme d’Alzira, del qual fou segregat el 1535 en ésser erigit en rectoria de moriscs (Santa Maria). Al segle XIX encara era comptat com a despoblat, però el 1960 tenia 68 h dispersos.
Requetè, partida del
(País Valencià, segle XIX – 1874)
Partida manada per Pasqual Cucala i Joaquim Santes, durant la tercera guerra Carlina.
Inicià la seva actuació al Maestrat i es dedicà sistemàticament a la destrucció de línies telegràfiques i ferroviàries. Posteriorment assaltà diverses ciutats.
Derrotada a Iecla (Múrcia), la majoria dels seus components es dispersaren o es refugiaren a França (1874).
Requena, Vicent
(Cocentaina, Comtat, segle XVI – València, després 1590)
Pintor renaixentista. Probablement era germà de Gaspar Requena. Documentat del 1589 al 1590.
Pintà els retaules de Sant Jeroni, de Santa Anna i de la Concepció per a l’església de Sant Miquel dels Reis. Se li atribueixen altres obres pintades per a l’església de Sant Domènec, també a València.
També era bon retratista.
Requena, serra de
(Barxeta / el Genovés, Costera / Benigànim, Vall d’Albaida)
Sector de la serra Grossa, entre els tres municipis, a llevant del riu d’Albaida, continuació de la serra de la Creu, que separa les dues comarques.
Culmina a 486 m alt.
Requena, regió de
(Canal de Navarrés / Foia de Bunyol / Plana d’Utiel / Vall de Cofrents)
Regió ponentina del País Valencià (4.462,42 km2), de parla castellana, que comprèn les quatre comarques. Inclou la conca mitjana del Xúquer i una part de la del barranc de Xiva.
Històricament estigué dividida entre el regne de València (governacions deçà Xúquer i dellà Xúquer) i el de Castella (Plana d’Utiel). Però la divisió provincial de 1833 l’englobà dins la província de València, on constituí els partits judicials que foren refosos el 1970 en els de Requena i Xàtiva. Tota la regió pertany a l’arxidiòcesi de València.
Requena és discutida, com a mercat regional, per Utiel, dins la mateixa Plana, per Xàtiva a la Canal de Navarrés i per València a la Foia de Bunyol.
Requena, Gaspar
(Cocentaina, Comtat, segle XVI – València, després 1583)
Pintor renaixentista. Documentat del 1555 al 1583.
En col·laboració amb l’extremeny Pedro Rubiales és autor del retaule de Santa Úrsula, amb figures generalment de cànon esvelt i harmoniós, que hom ha identificat amb el conservat al Museu de Belles Arts de València (1540), procedent del convent de la Puritat.
Probablement fou germà de Vicent Requena.
