Arxiu de l'autor: Ramon Piera

Desconegut's avatar

Quant a Ramon Piera

Coleccionista de dades, amb tota la informació sobre els Països Catalans (geografia, història, biografies, cultura, etc.).

Renaudin, Ernest

Deixa un comentari

(Perpinyà, 1843 – 1878)

Marí. Germà gran d’Alfred. Des dels disset anys actuà en diverses campanyes. Començà per la d’Itàlia (1860), on fou condecorat. Participà a les expedicions de Xina, Coxinxina i Mèxic.

A la guerra contra Alemanya de 1870 fou ferit al setge d’Estrasburg el 16 d’agost. Reincorporat amb gran zel, fou gravíssimament mutilat per una granada el 23 de setembre. Rebé la medalla militar.

Amb la salut molt malmesa, moriria jove. El seu nom, amb la del seu germà Alfred, figura al monument commemoratiu de 1870 alçat a Perpinyà.

Renaudin, Alfred

1 Resposta

(Perpinyà, 1854 – 1880)

Marí. Germà petit d’Ernest. A setze anys s’allistà a la marina arran de la invasió alemanya. Amb forces desembarcades fou ferit greument al combat de Chartres, on fou condecorat sobre el camp per l’almirall.

Morí ben jove, amb la salut malmesa per les ferides rebudes. Convertit en un dels símbols de la resistència francesa contra els alemanys, la seva memòria ha estat perpetuada al costat de la del seu germà Ernest.

Renau i Montoro, Josep

1 Resposta

(València, 14 juny 1874 – 1941)

Pintor. Conreà la pintura religiosa. Una de les seves obres més notables és el Sant Lluís Bertran de l’església valenciana de Sant Esteve. Treballà també com a restaurador.

Fou professor de l’Acadèmia de Sant Carles. Hi ha una tela seva al Museu de València.

Fou el pare de Josep Renau i Berenguer.

Renau i Berenguer, Josep

4 Respostes

(València, 17 maig 1907 – Berlín Oriental, Alemanya, 11 octubre 1982)

Pintor, grafista i polític. Fill de Josep Renau i Montoro. Estudià a l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles de València. El 1928 realitzà la primera exposició a Madrid, però al cap de poc abandonà la pintura de cavallet per treballar en la il·lustració de revistes (“Estudios”, “Cuadernos de Cultura”, “La República de les Lletres”, “Orto”, “Nueva Cultura”) i en la realització de cartells.

Membre del PCE des del 1931, fou codirector amb Max Aub de la revista “Verdad”, òrgan d’unió de PCE i PSOE, i féu diversos cartells de propaganda comunista. Exiliat a Mèxic el 1939, visqué des del 1958 al Berlín oriental (RDA).

A més del cartellisme, destacaren els seus fotomuntatges, de llenguatge simple i efectiu, a l’estil de Heartfield. En publicà dos reculls, Fata Morgana (1967) i The American Way of Life (1977), i escriví també diversos llibres, com Función social del cartel publicitario (1937) i La batalla per la nova cultura (1978).

Renat i Ferris, Guillem *

Deixa un comentari

Pseudònim del filòleg valencià Josep Giner i Marco (1912-96).

Renard de Saint-Maló, Joan Baptista

Deixa un comentari

(Cotlliure, Rosselló, 16 juliol 1780 – Perpinyà, 11 febrer 1854)

Polític i erudit. Estudià a Perpinyà amb Jaubert, Racine i Laborie. Sots-prefecte de Ceret (1815-30), en retirar-se de la vida pública es dedicà a la investigació, sobretot dels arxius notarials del Rosselló, on recollí una gran quantitat de documents d’interès històric.

Publicà nombrosos texts al “Publicateur des Pyrénées-Orientales” (1832-38), sobre els bisbes d’Elna i monografies sobre Tuïr, el Voló, Ceret, Argelers i Prats de Molló. Estudià també el comerç rossellonès durant l’edat mitjana.

Deixà una gran nombre de manuscrits. Des del 1843 inscriví els seus treballs en la Societat Agrícola, Científica i Literària dels Pirineus Orientals.

Col·laborà amb ell el seu germà Jaume Renard de Saint-Maló  (Perpinyà, 1784 – 1834)  Escriptor. Col·laborà amb el seu germà en els seus estudis històrics sobre el Rosselló. S’ocupà especialment de l’antiga via Domitiana.

Renanué

3 Respostes

(Bissaürri, Ribagorça)

Poble (1.360 m alt), al vessant benasquès del coll de Fades.

Remunyé, vall de

1 Resposta

(Benasc, Ribagorça)

Vall que aflueix, per la dreta, a l’Éssera, aigua avall de l’hospital de Benasc, oberta entre la línia de crestes de la zona axial pirinenca, al nord, i les muntanyes d’Aigües Passes (pic de Remunyé, 2.874 m alt).

A mitja vall hi ha l’estany de Remunyé, a 2.700 m alt.

Remolins -Alt Urgell-

1 Resposta

(Coll de Nargó, Alt Urgell)

Antic terme.

Remígia, cova

2 Respostes

(Ares del Maestrat, Alt Maestrat)

Balma amb pintures rupestres de l’estil dit llevantí o dels pintors de les serres, que forma part del conjunt de pintures del barranc de la Gasulla.

L’escena principal representa un grup d’arquers.