(València, segle XVI)
Científic. Sacerdot, doctor en teologia, moralista. Deixeble de Jeroni Munyós. Fou canonge de València. Catedràtic de matemàtiques.
Escriví un enginyós tractat sobre la manera de fabricar rellotges de sol: Libro de relojes solares (1575).
(País Valencià, segle XV)
Escriptor. Participà a diversos concursos poètics del seu temps, com els celebrats a València el 1486, a honor de la Concepció, i el 1488, a honor de sant Cristòfol. Al primer guanyà el premi del marsapà o massapà, i al segon el premi major.
En aquesta darrera ocasió es produí una mena d’impugnació poètica del resultat, a càrrec del concursant mossèn Pere d’Anyó, impugnació que fou rebutjada pels jutges i que provocà també una rèplica insultant de Lluís Roís.
(Ontinyent, Vall d’Albaida, segle XVI – País Valencià, després 1616)
Cronista. Beneficiat de la parròquia de Sant Tomàs de València i vicari de Sant Miquel d’Ontinyent.
Descriví alguns dels esdeveniments del seu temps, com l’erecció a València de l’Acadèmia de Nostra Senyora de la Sapiència el 1606 (en català), el trasllat del cos del vicecanceller Dídac Covarrubias des de Madrid, l’expulsió dels moriscs el 1609, l’entrada a València de l’arquebisbe Aliaga el 1612 i el terratrèmol d’Ontinyent del 1615, totes aquestes relacions en castellà.
(Maó, Menorca, 7 setembre 1750 – Palma de Mallorca, 6 març 1808)
Eclesiàstic. Es doctorà en filosofia a Mallorca (1767) i en drets a Avinyó. Residí després a Menorca i a Mallorca (Felanitx i Palma). Fou teòleg consultor del cardenal Antoni Despuig (1796), inquisidor (1807) i canonge de la seu de Mallorca. Fou soci de la Societat d’Amics del País.
Destacat predicador, publicà nombrosos sermons (entre ells el Sermó de la Beata Catalina Tomàs, 1793) i obres religioses en castellà i llatí. En català publicà un Catecisme de la doctrina cristiana (1801), del qual es feren com a mínim onze edicions. És autor també de Reflexiones crítico-apologéticas sobre algunos escritos relativos a la isla de Menorca y a sus naturales.
(Llucmajor, Mallorca, 1615 – Pamplona, Navarra, 1683)
Eclesiàstic. Professà al convent franciscà de Mallorca. Fou un notable predicador i director de consciències.
Traslladat a Madrid, fou confessor de Marianna d’Àustria, que el féu bisbe de Pamplona (1670). Tingué certes tibantors amb el capítol, per la seva rectitud i austeritat.
(Benassal, Alt Maestrat, 6 maig 1794 – 8 febrer 1865)
Escriptor. Fou professor de llatí i tingué un benifet a la parròquia de Benassal. Durant la guerra del Francès formà part de la partida d’Ascensi Nebot el Frare, i durant la primera guerra carlina fou perseguit per les seves idees liberals i s’hagué d’instal·lar a Castelló de la Plana.
Fou autor de populars calendaris de pronòstics, de Flores poéticas que adornan el aula de Benasal i d’un compendi de gramàtica castellana (1847).
(Bétera, Camp de Túria, 4 juliol 1903 – Gandia, Safor, 11 maig 1987)
Eclesiàstic i crític d’art. Fou rector de l’església de Sant Joan de la Ribera, de València, i professor de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles des del 1939. El 1946 se n’anà a Roma on es llicencià en arqueologia cristiana.
Féu diversos viatges a Europa becat pels governs de França i de la RF d’Alemanya. Alternà la docència amb conferències i articles sobre l’art d’avantguarda. El 1975 s’uní al grup L’Eixam.
Publicà diversos treballs: El arte de hoy y la Iglesia (1954), La pintura religiosa de Georges Rouault (1959), Julio González (1960), En la muerte de Ángel Ferrant (1961), Picasso en Barcelona (1962), Diálogo de la Iglesia con el mundo moderno de la Arquitectura (1964).
(Rafelbunyol, Horta, 17 gener 1844 – València, 5 abril 1898)
Autor teatral. Era notari. Fundà l’associació teatral “La Juventud”.
És autor de les sarsueles Los amores de un cesante i Los dos esclavos (1886). Estrenà bon nombre de sainets, com El tonto del panerot, que fou un gran èxit.
També escriví els drames El tresor del Germanells i Romeu.
Barri, a l’oest de la ciutat, enfront de l’antiga porta de Múrcia, al peu de la muntanya del castell.
Hi ha l’antic convent de caputxins.
Barri, un dels més característics de la ciutat antiga, al vessant sud-oriental del Benacantil.
El carrer principal es troba damunt la muralla feta fer per Felip III i domina la platja del Postiguet, entre l’antic Portal Nou i l’església del Socors.
Era, originàriament, un barri de pescadors.
