(País València, segle XVII)
Escriptor. Participà a diversos certàmens poètics, com els celebrats en honor de sant Lluís Bertran, sant Joan de Mata, sant Vicent Ferrer (1665), sant Tomàs de Vilanova i la Verge dels Desemparats (1673).
(Illes Balears, segle XVII)
Escriptor. Li són conegudes poesies soltes, com el sonet de lloança de l’Epítome… de Dídac de Rocabertí.
(Palma de Mallorca, 1720 – 1794)
Noble. Exercí diversos càrrecs públics, com el de regidor perpetu de Mallorca.
Deixà inèdits diversos estudis històrics i un treball sobre la seva família.
(Romanya, Itàlia, 1898 – Roma, Itàlia, 1962)
Feixista. Nom utilitzat a Mallorca per l’advocat italià Arconovaldo Bonaccorsi. Feixista de primera hora, Mussolini l’envià a les Balears, amenaçades per l’expedició de Alberto Bayo, per l’agost de 1936.
Es presentà com a comte i com a general i pretengué sense èxit d’assumir el comandament de Mallorca. Actuà com a cap de les milícies de la Falange i al capdavant d’un grup anomenat Dragons de la Mort en les darreres operacions a Portocristo i en la reocupació d’Eivissa, i reprimí implacablement els republicans mallorquins.
Pel desembre de 1936 abandonà les Illes a causa de les pressions angleses. El 1937 Franco el condecorà.
(Ciutadella, Menorca, segle XIX – segle XX)
Escriptor. Publicà Idil·li triat (1904, 1928), Ruralismo (1908), La carta del obispo Severo; su autenticidad (1909), Sor Clara Monjo. Apuntes biográficos (1912) i Sor Mariana Olives (1914).
(Palma de Mallorca, 1931 – )
Geògraf. Cursà la carrera de filosofia i lletres a València (1954-59) i aviat s’especialitzà en geografia sota el mestratge del catedràtic Antonio López Gómez. Restà a la Universitat de València com a professor adjunt de geografia i el 1967 esdevingué catedràtic de la Universitat de Múrcia. Des del 1969 ho fou de la de València.
Especialista en geografia física, la seva obra abasta tanmateix tots els altres camps i s’ha centrat especialment en temes mallorquins i valencians (i també sobre Múrcia, com a fruit del temps que hi residí).
Es destaquen Mallorca, el sur y el sureste (1964), la seva tesi doctoral El litoral valencià (1969), que estudia des de la geomorfologia al turisme i a l’origen dels nuclis de poblament del sector costaner, Evolución urbana de la ciudad de Murcia (1975), 55 ciutats valencianes (1984), etc.
Els articles de temes mallorquins són dedicats sobretot a toponímia, agricultura i geomorfologia; els de temes valencians, sobretot a indústria i geomorfologia. S’ha dedicat també amb preferència a les regions meridionals valencianes i a les relacions entre aquest país i el de Múrcia (n’és un exemple el treball Múrcia, un reialme català frustrat? de la Miscel·lània Pau Vila).
(Palma de Mallorca, 29 novembre 1785 – Carcaixent, Ribera Alta, 2 novembre 1855)
Eclesiàstic i escriptor. Entrà a l’orde trinitari a Mallorca (1802) i completà la formació a València (1816). Demanà la secularització el 1821 i retornà a Mallorca, on es féu remarcar per les seves idees liberals en la direcció del diari “El Atleta de la Verdad” (1822); això l’obligà a abandonar l’illa i a refugiar-se a Madrid (1824), on canvià d’idees i arribà a ésser predicador de l’arquebisbe de Toledo i fou condecorat com a missioner apostòlic.
Aleshores es dedicà a l’escolàstica i a l’apologètica i escriví articles i obres piadoses. Des del 1884 dirigí la “Biblioteca Sagrada”, destinada a publicar obres de religió i moral cristiana. El 1846 guanyà unes oposicions com a rector del bisbat de València, que més tard canvià pel de Carcaixent, on morí.
La seva bibliografia, en castellà, era molt extensa.
(Alaró, Mallorca, 1868 – sa Vileta, Palma de Mallorca, 1901)
Escultor. Estudià a París, on fou premiat, igual com a Madrid i Barcelona. La seva obra apareix influïda per Rodin.
(Palma de Mallorca, 31 gener 1827 – 1 agost 1902)
Poeta i lul·lista. Després d’estudiar dret a Barcelona tornà a Palma de Mallorca, on exercí d’advocat tota la vida. La seva tasca d’escriptor tingué diversos vessants: com a poeta fou nomenat mestre en gai saber l’any 1862.
La seva poesia és romàntica, sense inserir-se excessivament en cap grup. Lingüísticament pretén de reconstruir un idioma medieval amb poc encert. En les poesies castellanes Hojas y flores (1853) es perceben influències franceses, angleses i sobretot alemanyes. Traduí al castellà poemes de Walter Scott, Schiller, Burger i Goethe.
Sota el títol Lo Cançoner de Miramar aplegà totes les seves poesies escrites en llengua natal. Els corrents romàntics van impulsar-lo a utilitzar temes medievals com Balades, col·lecció de poesies cavalleresques, o bé Lo joglar de Maylorcha (1862), poema constituït per romanços sobre la història de Mallorca, amb la particularitat d’ésser escrits en la llengua dels segles XIII i XIV.
També va dedicar-se a la història de Mallorca, i en això serví de guia a l’obra posterior de Joaquim Bover.
A la fi de la vida va dedicar-se plenament a preparar l’edició completa de les obres de Ramon Llull; reuní diversos còdexs i edità les Obres rimades. Alhora va editar diverses col·leccions dels millors savis i poetes mallorquins.
(Palma de Mallorca, 1835 – Madrid, 1872)
Gravador en acer. Estudià pensionat a Itàlia. Guanyà tercera medalla a l’Exposició Nacional de Madrid (1867) i primera el 1871 amb Un Crist.
El 1872 esdevingué director de la Calcografía Nacional.
