Arxiu de l'autor: Ramon Piera

Desconegut's avatar

Quant a Ramon Piera

Coleccionista de dades, amb tota la informació sobre els Països Catalans (geografia, història, biografies, cultura, etc.).

Rovira i Meri, Hipòlit

2 Respostes

(València, 15 agost 1693 – 7 maig 1765)

Escultor, pintor i gravador. Deixeble d’Evarist Muñoz a València, l’any 1720 anà a Roma per completar la seva formació artística.

La seva obra més important, encara que hi intervingueren d’altres arquitectes, és el Palau del Marquès de Dosaigües, a València. La façana, realitzada el 1740, és d’una sumptuositat excepcional i constitueix una mostra importantíssima del barroc del país, per cert bastant tardana.

Li és atribuït el Sepulcre de Sant Vicent, esculpit per al gremi de sastres i exhibit avui al Museu de Belles Arts de València, també pintà al fresc el sostre del cambril de sant Lluís Bertran, a Sant Domènec de València.

És autor del gravat de la portada del primer volum del Museo Pictórico (1715) de Palomino i de nombrosos retrats i estampes de sants.

Morí foll.

Rovira i Fernández de Mesa, Francesc Xavier

Deixa un comentari

(Alacant, 14 juliol 1740 – València, 24 maig 1823)

Militar. Fill del regidor d’Alacant Joan Rovira i Salafranca. Fou comissari general i comandant principal del cos d’artilleria de Marina, professor d’artilleria de l’Acadèmia de guàrdies marines de Cadis, comandant d’artilleria al departament de Cartagena i des del 1781 comandant de tot el cos.

Retirat a València el 1809, arran de la guerra del Francès, obtingué l’ascens a tinent general.

És autor de manuals pedagògics: Tratado de artillería (1773), Compendio de matemáticas (1781-91), Ejercicios de cañón y mortero (1787), tots publicats a Cadis.

Rovira i Bonet, Francesc de

Deixa un comentari

(Perpinyà, 1728 – Roma, Itàlia, vers 1797)

Eclesiàstic. Fou doctor en teologia i el 1755 obtingué una capellania a Sant Lluís dels francesos de Roma. Tingué també algunes prebendes al Rosselló, però passà la vida a Roma, on fou des del 1780 rector de l’església della Madonna dei Monti. Fou amic i protector del sant captaire Benet Josep Labre.

És autor d’algunes obres piadoses, hagiografies i d’un tractat en dos volums, Caratteri del Messia in Gesù (1781). Escriví en italià.

Rovinyó *

Deixa un comentari

(Caldes de Montbui, Vallès Oriental)

Veure> Sant Martí de Rovinyó  (capella).

Rovella, sèquia de

Deixa un comentari

(València, Horta)

Sèquia del Túria. La darrera, aigües avall, de les set sèquies de la dreta del riu, els síndics de les quals formen el Tribunal de les Aigües de València. El primitiu assut era prop de la ciutat, tocant a l’actual passeig de la Petxina, però fou reiteradament perjudicat per les riuades; darrerament se serveix de la cassola de Quart de Poblet.

Actualment a la ciutat només rega el Jardí Botànic i serveix per a l’escorxador municipal; comença a regar les terres de Montolivet fins a Pinedo. La urbanització ha fet que les 586 ha regades que hom calculava s’hagin reduït a menys de 300 ha. Té dret a 14 files i rep els desguassos del Valladar i rega també francs i marjals veïns no incorporats a la comunitat.

A l’edat mitjana aquesta sèquia fou el canal industrial més important del Regne de València. Les investigacions arqueològiques de Nicolau Primitiu Gómez han demostrat el seu origen islàmic.

Inicialment fou anomenada sèquia de Russafa, poble les terres del qual regava, però ja el 1344 apareix amb el nom de Na Rovella, probablement a causa del molí de Rovella, intramurs (en aquest molí hi hagué des del 1520 fins al 1764 una important impremta). Servia els obradors de tintorers, estorers i blanquers, així com els de teixidors i paraires. Era important també la seva funció de neteja de les clavegueres de la ciutat.

Roussillon, Le

5 Respostes

(Perpinyà, 2 maig 1870 – 12 agost 1944)

Diari aparegut com a successor del “Journal des Pyrénées-Orientales”. Monàrquic i catòlic, es proposava de defensar les idees de conservació política, religiosa i social contra les doctrines revolucionàries.

El 1905 desenvolupà una violenta campanya contra l’aplicació de la llei de separació de l’església i l’estat.

Rous, Josep

Deixa un comentari

(Prada, Conflent, 28 maig 1881 – Acs, Occitània, 30 juliol 1974)

Periodista i polític socialista. Doctor en dret el 1908, fou diputat de la SFIO per Prada (1932).

Fundador a Tolosa de la revista “Idées Libres”, fou redactor del “Midi Socialiste” de Tolosa (1910), director i redactor en cap del “Journal Spécial des Sociétés Françaises par Actions” (1913).

Rous, Francesc

Deixa un comentari

(Prada, Conflent, 1828 – Banyuls de la Marenda, Rosselló, 1897)

Poeta i eclesiàstic. Professor al seminari de Prada i després rector a Estagell (1860), Sant Esteve del Monestir (1863) i Banyuls (1871), féu construir una església nova per a la qual demanà a l’escultor Oliba de fer la Mare de Déu que adorna l’altar major.

Per inaugurar aquesta obra organitzà un concurs literari (1888) que tingué una gran repercussió en les lletres catalanes del Rosselló. Anteriorment ja havia tingut un paper principal en la preparació de la primera de les festes literàries de Banyuls el 1883.

Publicà Catalanes d’Estagell i d’altres endrets (1870) i Catalanes i catalanades (1873). La seva poesia té preocupacions morals, religioses i polítiques.

Roure, el -Rosselló-

Deixa un comentari

(Tellet, Rosselló)

Santuari (la Mare de Déu del Roure), al sud-est del poble.

Roure, el -Conflent-

Deixa un comentari

(els Masos, Conflent)

Antiga església dedicada a la Mare de Déu del Roure, al sud del terme.