(Alacant, 16 agost 1869 – 4 abril 1919)
Escriptor. Autor de drames i comèdies en castellà i sainets bilingües com els titulats Vida por honra (1904), Prueba de almas (1908), Las perlas mejores (1911), Calahuet i sa cosina, Quatre casos fulminants i Nelo i sa cunyà.
Els últims superen els primers en qualitat literària i joc escènic.
(Vila-real, Plana Baixa, 7 febrer 1901 – Madrid, 1979)
Filòsof. Estudià filosofia a Vic i Madrid, on es doctorà i s’establí.
Com a historiador de la filosofia ha estudiat el franciscà català Guillem Rubió, el pensament del qual ha confrontat amb el de Duns Escot. D’altra banda ha esbossat un corrent personal de pensament, en la línia d’una fenomenologia de la vida, oberta per força de les seves mateixes exigències metòdiques al problema del sentit i, per això mateix, als temes de l’absolut i de la supervivència.
Entre altres obres seves cal esmentar El conocimiento de Dios en la filosofía de Guillermo Rubió (1936), La filosofía del siglo XIV a través de Guillermo Rubió (1952), Qué es filosofía (1940), Ser y vida. Análisis fenomenológico de los problemas básicos de la filosofía (1950), El sentido último de la vida (1958), Fenomenología de la acción del hombre (1961) i La realidad de la filosofía (1969).
Antic lloc, prop del de Garrofera, confós entre les actuals poblacions de Faura i Benifairó de les Valls.
Lloc de moriscs (30 focs el 1609) de la fillola de la Vall d’Uixó, la seva església de Sant Roc depenia de la parròquia de Faura des del 1535. Fou agregat al municipi de Faura el 1845.
(Orba, Marina Alta, 10 abril 1878 – Mèxic, 2 setembre 1950)
Pintor i cartellista. Format a l’Acadèmia de Sant Carles. Guanyà la medalla d’or a l’Exposició Regional Valenciana del 1909. El 1912 féu el seu primer cartell de toros. Exposà a Madrid i a Bilbao (1919). Col·laborà a “La Esfera”, “Mundo Gráfico”, “El Mercantil Valenciano”, etc.
El 1932 anà a Mèxic, on s’establí definitivament el 1934. Foren remarcables les seves exposicions a Nova York (1945) i a Mèxic (1949).
És considerat el millor cartellista taurí, gènere en el qual establí un prototipus que ha perdurat fins avui.
Caseria, al sud del terme, prop del coll de la Rualda, damunt el camí de Benassal a Culla.
Poble, el més baix de la vall de Benasc, a la dreta de l’Éssera, abans d’entrar en el llarg i profund congost del Ru o de Ventamillo.
L’església parroquial era de la jurisdicció nullius de Sant Victorià d’Assan.
(o El Arroyo Cerezo) Llogaret, situat al nord-oest del terme.
L’església de Sant Joaquim i Santa Bàrbara depèn de la parròquia de Castellfabib.
Veure> Català Mazarí (regiment format a Perpinyà al segle XVII).
(Rosselló)
Riu de la comarca, que neix al sector marítim de les Corberes, entre el pas de l’Escala i el Montolier de Perellós, din el terme d’Òpol i Perellós, al límit amb el Llenguadoc.
Aflueix, per l’esquerra, a l’Agli, poc abans de Ribesaltes.
Antic veïnat.
