(País Valencià, segle XVIII – )
Títol concedit el 1799 al tinent coronel Llorenç Bou de Penya-roja i Cisternes d’Oblites, òlim Escrivà i Martínez de la Raga, baró de Benifallim i senyor de Cenija i de Ròtova.
Passà als Rodrigo (cognominats Faus-Escrivà) i als Rovira, barons d’Antella i de l’Uixola.
Barri, a la costa, a llevant des Molinar.
(o Roglà) Poble (116 m alt) i capital del municipi. D’origen islàmic (tenia el nom d’Alcúdia Blanca), fou lloc de moriscs (50 focs el 1609) de la fillola de Xàtiva.
Depengué eclesiàsticament de Xàtiva fins el 1535, que fou erigida la rectoria de moriscs (l’actual parròquia és dedicada als sants Joans) amb els annexos de Corberà, les Alqueries de Galceran Sanç, l’Alqueria de Gil, Martí Tallada i Torrent de Fenollet, també en depengueren temporalment Cairent, Meneu i Quilis.
Pertangué a la família Roglà i passà als marquesos de Bèlgida.
Veure> Sant Sadurní de Rotgers (antiga parròquia).
(Pollença, Mallorca, 1862 – Palma de Mallorca, 1916)
Historiador. Canonge de la seu de Mallorca i catedràtic d’història al seminari.
La seva obra més important és la Historia de Pollensa (1897-1906); publicà també el recull de poemes en llatí -amb traducció al català de Llorenç Riber– Carmina (1905), i monografies com les dels santuaris de Lluc i Cura o Orígens del cristianisme en la illa de Menorca… (1890, 1948).
(Sant Antoni de Portmany, Eivissa)
Vénda, dins la parròquia de Santa Agnès de Corona.
(Sant Cebrià de Rosselló, Rosselló)
Veure> la Platja de Sant Cebrià (nucli turístic).
Antiga parròquia (Santa Creu de Roteros) de la ciutat. Creada després de la conquesta cristiana fora el primitiu recinte murallat.
En aquest indret el mur passava per l’actual carrer de Roteros, a ponent de la porta de Serrans.
(Rosselló)
Antic nom del poble i municipi de Vilanova de la Ribera.
