Nom popular de l’antic monestir cistercenc femení de Gratia Dei, situat al pla de la Saïdia, a l’esquerra del Túria, prop dels ravals de Marxalenes i de l’Alcúdia de València i de la sèquia de Mestalla.
Fou fundat el 1268 per Teresa Gil de Vidaure en uns terrenys que Jaume I el Conqueridor havia donat el 1260 a llur fill Jaume de Xèrica. La cessió de Teresa Gil a l’orde del Cister fou feta en presència del bisbe Andreu d’Albalat, de l’abat de Poblet Arnau d’Oliola, de l’abadessa de Vallbona Gerarda de Cardona i de les dotze monges d’aquesta abadia vingudes a la nova fundació, presidides per la qui fou la primera abadessa valenciana Beatriu d’Anglesola.
La naixent comunitat obtingué diversos llegats de Jaume I i el cenobi fou la sepultura de Teresa Gil i de llurs fills Jaume de Xèrica i Pere d’Ayerbe. Malgrat reconèixer la filiació de Vallbona, el nou monestir admeté la paternitat immediata de l’abat de Benifassà. Al segle XVII tingué fama de santedat l’abadessa Gertrudis d’Anglesola (1641-1727).
Durant la guerra contra Napoleó fou fet demolir per la junta de defensa de la ciutat, per temor que s’hi fortifiquessin les tropes napoleòniques. Les monges residiren a diversos indrets de la ciutat fins que el 1820 iniciaren la construcció d’un nou convent al mateix solar.
En la guerra civil de 1936-39 la comunitat fou dissolta i el monestir saquejat i destruït la major part del tresor artístic i documental (entre altres, el cor de talla i altres objectes valuosos procedents de Valldigna).
El 1954 la comunitat s’uní a l’estricta observança de l’orde i el 1965 es traslladà a Benaguasil (Camp de Túria) amb el mateix nom de Gratia Dei.
