(País Valencià, segle XVII)
Escriptor. És autor de poesies catalanes.
(País Valencià, segle XVII)
Escriptor. És autor de poesies catalanes.
(País Valencià, segle XVII)
Escriptor i eclesiàstic. Concursà al certamen poètic celebrat a València el 1623, en honor de la Concepció.
(Catalunya, segle XIX)
Actor. Actuà en teatre català al costat de Carme Parreño, Lleó Fontova i Francesca Soler.
(Cabanes de l’Arc, Plana Alta)
Antiga torre de defensa, a la costa, al sector meridional del terme, prop de la qual s’ha format el barri de la Torre de la Sal.
(el Pinós de Monòver, Vinalopó Mitjà)
Dom diapíric (893 m alt) que domina la vila pel sud-est. Té fonts salabroses i importants jaciments de sal explotats des d’antic.
Modernament una companyia porta la salmorra per una canonada a les salines litorals de Torrevella.
Antiga demarcació reial que comprenia els llocs de Serdinyà, que n’era el centre, i els de Flaçà, Marinyans, Joncet i la Guàrdia.
(Saetabis en època romana) Ciutat ibèrica que correspon a l’actual Xàtiva, coneguda a través de les monedes que encunyà.
(València, 1940 – )
Anuari. Fundat per l’arqueòleg Josep Chocomeli i Galan, el 1942 fou traspassat al laboratori d’arqueologia de la Universitat de València i dirigit per Manuel Ballesteros i Gaibrois; des del 1945 és revista de la facultat de filosofia i lletres i ha tingut algunes interrupcions.
Publica articles d’erudició i interpretació i hi han col·laborat nombrosos catedràtics i professors universitaris, especialment sobre temes del País Valencià.
(Perpinyà, 9 setembre 1873 – 12 octubre 1953)
Escriptor. Fill d’Albert Saisset. Visqué a París, on col·laborà a la revista “Réagir”; fou membre de la Institut d’Estudis Catalans des de la seva fundació (1907). Deixà una obra copiosa de teatre, prosa i vers.
Hom pot citar entre els seus principals títols: Au fil du rève (1897), Les soirs d’ombre et d’or (1898), Vers l’amour (1900), Le bonheur passe (1906), Les vieux (1908) i Paysages de l’âme (1912).
Veure> Pere (V) de Fenollet (vescomte de Fenollet, segle XIII).