Arxiu de l'autor: Ramon Piera

Desconegut's avatar

Quant a Ramon Piera

Coleccionista de dades, amb tota la informació sobre els Països Catalans (geografia, història, biografies, cultura, etc.).

Sendín i Galiana, Alfred

Deixa un comentari

(Xàtiva, Costera, 3 octubre 1903 – València, 18 gener 1985)

Autor teatral. És autor de nombroses comèdies en català, estrenades cap a la fi de la dictadura de Primo de Rivera, durant la Segona República i en la postguerra; algunes foren publicades.

Cal destacar: A la teua reixa (1926), Encarna, la primorosa (1930), Floreta de la serra (1927), Front a front (1930), Tonica la del llunar (1926), Russafa, Bolseria-Matadero (1928), Crucigrama familiar (1946, amb J.M. Beltran), Adiós, vida meua (1947), Tot per un pis (1950), Si en vols més, para el cabàs (1961, amb V. Clèrigues) i d’altres.

Com a poeta, fou premiat en alguns certàmens locals.

Sempere i Masià, Francesc

1 Resposta

(València, 1859 – 24 gener 1922)

Editor i polític. Començà la seva carrera com a llibreter de vell. Vinculat a la fracció del partit republicà que encapçalava a València Blasco Ibáñez, ocupà diversos càrrecs polítics de caràcter local.

Col·laborà amb Blasco en l’organització de l’Editorial Prometeo i el 1900 fundà F. Sempere i Companyia, a través de les quals dugué a terme una àmplia tasca de difusió d’obres literàries i històriques, i també de compendis i estudis de legislació laboral.

La seva aportació fonamental, però, fou la publicació de traduccions dels més importants teòrics socialistes i anarquistes (Mazzani, Marx, Engels, etc) i de dirigents obrers de la Península (Lorenzo, Josep Prat).

Fou regidor de València (1909) i pertangué a la Cambra de Comerç, a la junta d’Obres del Port, a la Defensa de l’Obrer i a la Societat Patronal de les Arts del Llibre.

Sempere i Juan, Eusebi

Deixa un comentari

(Onil, Alcoià, 3 abril 1923 – 10 abril 1985)

Pintor, escultor i gravador. Un dels membres més remarcables del op-art al país. Va estudiar a l’Acadèmia de Belles Arts de València i, després d’una estada a París (1948-59), és va interessar per l’art cinètic (joc dinàmic dels plans no basat en la perspectiva) i per les variacions que pot produir la il·luminació exterior i interior.

Va concebre la idea d’il·luminar amb llum canviant la seva obra (1955), de manera que aquesta es fes i es refés constantment, i va començar a realitzar la seva sèrie de mòbils. Participà en la XXX Biennal de Venècia, i formà ocasionalment part del Grup Parpalló.

Sempere i Guarinos, Joan

1 Resposta

(Elda, Vinalopó Mitjà, 8 abril 1754 – 18 octubre 1830)

Il·lustrat i jurista. Fou fiscal de la cancelleria de Granada des del 1790 fins al 1810, en què Josep I el nomenà membre del Tribunal Suprem de Madrid. Les seves idees econòmiques entronquen amb les de Campomanes.

Autor de moltes obres, entre les quals cal esmentar Ensayos de una biblioteca española de los mejores escritores del reinado de Carlos III (1785-89), Historia del lujo y de las leyes santuarias en España (1788) i Historia de los vínculos y mayorazgos (1805).

Sempere *

Deixa un comentari

(Vall d’Albaida)

Altre nom del municipi de Sant Pere d’Albaida.

Semanario Político de Mallorca

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 2 octubre 1809 – 3 abril 1810)

Publicació liberal. Bilingüe, tingué un caràcter més literari que polític.

Fou continuat pel “El Extraordinario Político Mallorquín“, també setmanal (1810).

Semanario de Mallorca

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 1779 – 1820)

Publicació. Denominació de l’òrgan de la Societat Econòmica Mallorquina d’Amics del País, iniciada amb el nom de “Noticias Periódicas de los Precios Corrientes en la Semana…”.

Fou denominat també “Semanario Económico” el 1799 i del 1816 al 1820, que deixà de publicar-se.

En fou el principal impulsor Bernat Contestí.

Semanario Cristiano-Político de Mallorca

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 30 juliol 1812 – 28 juliol 1814)

Publicació setmanal. Sorgida per tal de combatre les idees liberals i especialment la publicació “Aurora Patriótica Mallorquina”.

Fou dirigida per Ramon Strauch i Vidal -franciscà, empresonat diverses vegades pels seus articles-.

Selva i Mergelina, Josep

Deixa un comentari

(València, 10 juliol 1884 – 10 maig 1932)

Polític. Setè marqués de Villores. Carlí, ocupà ben aviat càrrecs importants en el partit.

Fou cap legitimista de València i, arran de l’escissió de Vázquez de Mella (1919), que tingué molts partidaris al País Valencià, defensà la posició del pretendent Jaume de Borbó, que el nomenà cap delegat de la Comissió Tradicionalista i secretari general polític a Espanya. Alfons Carles de Borbó (1931) el ratificà en el lloc.

Treballà en la formació d’una aliança de les forces dinàstiques carlines i alfonsines, en els primers anys de la Segona República. Pertangué a la Mestrança de València i a diverses altres entitats.

Selva, Pròsper de

Deixa un comentari

(Perpinyà, 1811 – Pau, Bearn, 1883)

Marí. Fill d’Agustí de Selva i Donat. Anà a les Antilles, on portà a terme treballs hidrogràfics a la badia de Samana.

Participà amb les tropes franceses a la guerra de Guinea (1855) i a la de Mèxic (1862), i a la mar Bàltica (1870) en la guerra contra Prússia.