(Morellàs i les Illes, Vallespir)
Llogaret (612 m alt), al nord del poble, al vessant oriental del coll de les Cireres.
Selva, la -Vallespir-
1 Resposta
Arxiu de l'autor: Ramon Piera
Selma, Francesc
(Catí, Alt Maestrat, 1692 – 1777)
(o Celma) Erudit i sacerdot.
És autor d’una Historia del santuario de N. S. de Misericordia (1759) o de la Mare de Déu de l’Avellà, d’uns Goigs en honor de la imatge venerada allí, d’una Historia verídica del Santísimo Misterio de Aguaviva (1762), miracle segons la tradició esdevingut a Aiguaviva de Bergantes (Matarranya) el 1475, d’un Devocionario eucarístico (1766) i d’altres escrits relacionats amb Catí, inèdits.
Selma, Ferran
(València, vers 1752 – Madrid, 1810)
Gravador. Deixeble d’Ignasi i de Josep Vergara. L’any 1783 fou nomenat membre de l’Acadèmia de Sant Carles de València i de la de San Fernando de Madrid.
Il·lustrà l’Atlas marítimo de España, i és autor de Sant Ildefons rebent la casulla de la Verge i d’una Vista d’Aranjuez.
Sellumbres, rambla de
(Ports)
Curs d’aigua de l’extrem septentrional del Sistema Ibèric Valencià, que neix prop de Mosquerola (Aragó) i, amb el nom de riu de les Truites, constitueix, des de la sortida d’aquest terme, la frontera històrica entre el País Valencià (Vilafranca del Maestrat) i Aragó (Anglesola).
Penetra als Ports, on constitueix termenal del Portell de Morella i Castellfort, fins al seu aiguabarreig amb el riu de Calders, col·lector seu malgrat que té un recorregut més curt; per això, sovint, hom anomena rambla de Sellumbres també el sector del riu de Calders des d’aquest aiguabarreig fins a Forcall, on s’uneix al Bergantes conjuntament amb la rambla de Cantavella.
Selleta, la
(Atzeneta del Maestrat, Alt Maestrat)
Caseria, al nord-oest de la vila, al límit amb el terme de Benafigos.
Sellés i Gosálbez, Salvador
(Alacant, 21 abril 1848 – Madrid, 9 febrer 1938)
Escriptor. Visqué bastants anys a Madrid. El seu prestigi com a poeta fou considerable. S’inspirà sobretot en la bellesa del país natal i en temes religiosos, on s’observa una influència de les doctrines espiritistes.
Publicà els llibres Pepín (1911), Lepra (1912), Judas (1914), Alicante, poema extens (1916), Satán (1918), El Profeta en su patria (1923) i El Sermón del Monte, de Jesús (1935).
Sellés *
Veure> Cellers (poble).
Sellent, riu de
(Canal de Navarrés / Ribera Alta)
(o riu de Sallent) Afluent del Xúquer per la dreta, entre les dues comarques. Té un règim pluvial mediterrani irregular.
Originat per la unió de dos cursos d’aigua, procedents de la serra d’Énguera; s’estén amb traç sinuós fins que ha passat Sallent de Xàtiva, on pren la direcció nord fins que desguassa a la Vallfarta.
Se’n deriven sèquies (com la de Cotes i la de vall de Càrcer) per als regatges, els quals es concentren en el curs baix i són destinats al conreu dels tarongers.
Sellent *
Veure> Sallent de Xàtiva (poble i municipi).
Sella, riu de
Curs d’aigua de la comarca. També és anomenat riu de la Vila i d’Amadòrio. Neix als vessants de la serra d’Aitana i corre en direcció perpendicular a la costa.
El seu principal afluent (per la dreta) és el riu de Relleu, aigües avall de la confluència del qual hi ha l’embassament de Sella d’Amadòrio.
Passa per Sella, Orxeta i la Vila Joiosa, vora la qual desemboca.
