(o Santa Maria de Siscar, ort trad: Ciscar) Poble (594 m alt) de l’antic municipi de Calladrons, a la dreta del riu de Queixigar, a l’est del municipi.
L’església parroquial és dedicada a Sant Miquel; havia estat donada pels bisbes de Roda als hospitalers, que el 1159 havien constituït ja la comanda de Siscar, que passà al gran priorat de Catalunya, en crear-se aquesta demarcació el 1319. El 1425 fou unida a la comanda de Susterris.
(Perpinyà, 1795 – 1865)
Escriptor. Fou un dels fundadors de la Societat Filomàtica de Perpinyà (1833), de la qual fou repetidament secretari. Tingué una actuació destacada en la creació de centres escolars gratuïts a Perpinyà.
Publicà, entre altres obres, estudis històrics, com Ephémérides de l’hôpital Saint-Jean et de l’hospice de la Miséricorde, i el llibre de poemes Raison et folie (1835).
Barri, al nord de la ciutat.
Poble, a l’est del terme, a l’esquerra del barranc de Sirès, que aflueix a la Noguera Ribagorçana, per la dreta, al Pont de Suert.
De la seva església parroquial (Sant Cristòfol) depenien Buira, Gavarret i Espolla i els santuaris de la Mare de Déu de la Mola i de Sant Bartomeu.
(València, 26 febrer 1948 – )
Autor teatral. Germà de Josep Lluís. Ha exercit la crítica en diversos diaris i revistes. El 1970 fundà el Centre d’Estudis Teatrals de València i el 1972 El Rogle, del qual ha dirigit els muntatges.
Entre les seves obres cal fer esment d’Homenatge a Florentí Montfort (1971), Plany en la mort d’Enric Ribera (1975), Tres variacions en el joc del mirall (1977), Arnau (1978), L’assassinat del doctor Moraleda (1978), El verí del teatre (1978), Bloody Mary Show (1980), Intermedi (1980), El príncep, Històries de desconeguts i Història de la representació frustrada de la llegenda de la princesa trista (1986), Funció de gala (1987), Indian Summer (1990) i altres obres conjuntament amb el seu germà Josep Lluís.
També ha escrit diversos assaigs, alguns en col·laboració: Memòria general d’activitats (1978) i Inici d’una anàlisi crítica de la producció teatral de Faust Hernández-Casajuana (premi Joan Fuster 1975).
(València, 14 gener 1954 – 8 desembre 2015)
Autor teatral. Crític de teatre en diversos periòdics del País Valencià i del Principat. Amb el seu germà Rodolf col·laborà en la trilogia El brunzir de les abelles (1975), Còlera dels déus (1976) i El capvespre del tròpic (1980).
Posteriorment va escriure Tardor traïda (1979) i novament amb el seu germà Cavalls de mar (1988) i La ciutat perduda (1994). També ha publicat els assaigs El fet teatral dins la societat valenciana (1979) i Passat, present i futur del teatre valencià (1981, premi Crítica del País Valencià).
(l’Alguer, Sardenya, segle XVIII – 1831)
Poeta. Canonge de la catedral de l’Alguer. Autor prolífic, les seves composicions poètiques no s’han conservat, però encara pogueren ésser consultades el segle XIX. La seva obra constitueix una mena de crònica en vers dels esdeveniments de l’illa. Alguna composició ha perdurat en la tradició.
És autor, entre altres obres, de Paràfrasi de la Salve, A la vinguda de Carles Emmanuel en Sardenya (1799) i A l’arribada a Alguer del bisbe Blanch (1806).
(País Valencià, segle XI)
Darrer sobirà de la taifa de Dénia i Balears. Fill d’Alī ibn Mugāhid, quan aquest fou desposseït (1076) de Dénia per al-Muqtadir de Saragossa, es reclogué al castell de Molina de Segura, des d’on, aliat amb Ramon Berenguer II de Barcelona, intentà debades de recuperar el domini de Dénia.
Sembla que morí enverinat per ordre d’al-Muqtadir.
Veure> Sant Salvador de Cirà (antic petit monestir benedictí).
(o Sinyent, ant: Sinent) Despoblat.
