Arxiu de l'autor: Ramon Piera

Desconegut's avatar

Quant a Ramon Piera

Coleccionista de dades, amb tota la informació sobre els Països Catalans (geografia, història, biografies, cultura, etc.).

Tolrà, Tomàs

(Prada, Conflent, 1721 – 1804)

Eclesiàstic. Fill del doctor en dret Bonaventura Tolrà, ingressà al seminari (1745) i s’ordenà de sacerdot (1758). Nomenat arxipreste de Prada i vicari del bisbe d’Elna, intentà de reformar l’administració eclesiàstica, però davant l’oposició sorda que hi trobà optà per passar a Molig com a vicari (1762-73); més tard ocupa càrrecs a Vinçà, Prada i Espirà de Conflent.

El 1790 es negà a jurar la constitució civil del clergat i hagué d’exiliar-se. Probablement s’establí a Barcelona. El 1801 tornà a Espirà i el 1803 es retirà a Prada.

Deixà extensos manuscrits, entre ells els dos volums en català Conferències sobre la religió i Conferències sobre la constitució de l’Assemblea o Convenció nacional de França, que restaren inèdits.

Tolomó

(Asp, Vinalopó Mitjà)

Caseria, al sud-oest del terme, al límit amb el terme de Crevillent (Baix Vinalopó).

La rambla de Tolomó, que neix al Fondó de les Neus i passa entre aquesta caseria i la de l’Ofra, és tributària, per la dreta, de la rambla de Tarafa.

Sant Esperit

(Gilet, Camp de Morvedre)

Convent franciscà, dit també Sant Esperit del Munt, situat a la vall de Toliu.

Fou fundat el 1402 per la reina Maria de Luna, muller de Martí I l’Humà, en acció de gràcies per la pacificació de Sicília; el 1404 s’hi instal·là una comunitat de 15 frares, que el 1413 fundaren una filial propera a Morvedre, a l’església de Sant Blai.

El 1456, per pèrdua de les rendes deixades per la reina fundadora, començà una època de crisi per al convent, que arribà a ésser abandonat pels franciscans el 1497 per cedir-lo a les monges clarisses de la Trinitat de València, que volien traslladar-s’hi. Fracassat aquest intent, els frares hi retornaren el 1501.

Fou objecte d’un atac de pirates barbarescs el 1545 i restaurat i fortificat el 1547. El 1612 s’intentà una permuta del convent amb els cartoixans del Puig, que tampoc no es portà a terme.

El 1681 fou reedificat el claustre i una bona part del convent, i el 1690 l’església actual. A la fi del segle XVIII el convent fou cedit per a seminari de missioners franciscans i ampliat amb l’hostatgeria i altres edificacions.

Durant la guerra del Francès (1811-13) fou hospital de sang, i exclaustrat i espoliat el 1835. Els franciscans hi retornaren el 1878, restauraren el convent i l’església i edificaren l’ermita neogòtica dels Desemparats i altres edificis, que configuren l’actual estructura del convent, on no resten gaires elements de valor artístic o arqueològic.

És un lloc de devoció popular i de concentració folklòrica i festiva: el romiatge de la festa de Sant Francesc (4 octubre) aplega gent de la comarca, de l’Horta i del Camp de Túria.

Toliu, vall de

(Gilet, Camp de Morvedre)

Nom que tenia els segles XIII i XIV la vall on es troba el monestir de Sant Esperit.

Toledo -Vall d’Albaida-

(Ontinyent, Vall d’Albaida)

Despoblat, al nord del terme, a l’esquerra del riu Clariano.

Toix, serra de

(Calp, Marina Alta)

Continuació vers l’oest-sud-oest de la serra de Bèrnia, on hi ha el cap o morro de Toix, més enllà del barranc de Mascaret, que culmina al puig de Toix (337 m alt), a la Costa Blanca.

Divideix en dos sectors l’oval comprès entre el penyal d’Ifac i la punta de la Bombarda, formant l’extrem meridional de la Raconada de Calp i el septentrional de l’Olla d’Altea.

Togores i Sanglada, Josep de

(Palma de Mallorca, 12 juliol 1767 – 1 octubre 1831)

Escriptor. Era comte d’Aiamans. És autor d’un Diccionari mallorquí-castellà.

Togores i d’Olesa, Francesc de

(Palma de Mallorca, 29 novembre 1650 – 9 gener 1730)

Eclesiàstic. Fill del comte d’Aiamans Miquel Joan de Togores i Sales. Estudià drets i teologia a Mallorca. Fou sagristà i després canonge de la seu i rector de la universitat. Essent vicari general, governà eclesiàsticament la diòcesi de Mallorca.

Publicà una Epistola pastoralis ad parrochos (1700) i deixà, sembla, inèdits uns opuscles lul·lians.

Féu construir a despeses seves l’altar major, i amb el retaule obra de Pere Carbonell i el presbiteri i deixà a la catedral nombroses rendes.

Togores, cala en -Mallorca-

(ses Salines / Santanyí, Mallorca Migjorn)

Cala de la costa meridional, al límit dels dos municipis, vora l’estany de ses Gambes.

Togores, Arnau

(Illes Balears, segle XVII)

Escriptor. És autor d’una obra en vers, que s’ha perdut, dedicada a la Concepció.