(País Valencià, segle XV – )
Jurisdicció senyorial que pertangué als Carròs. Sembla que en fou el primer titular Francesc Carròs Pardo de la Casta i de Bellvís (mort el 1509).
A la fi del segle XVIII passà per enllaç als Arroyo. El 1868 fou reconeguda com a títol del regne a favor de José María Arroyo y Molina. El 1887 passà als Almansa, marquesos de Cadino.
(Aiguatèbia i Talau, Conflent)
Masia i antic llogaret, en un coster que domina, per la dreta, la vall de Cabrils, entre aquest llogaret i els Plans, al sud-est del poble de Talau.
És esmentat ja en 864-65 en una venda al monestir d’Eixalada.
Balneari (740 m alt), situat a la dreta de la Tet, al fons del llarg congost dels Graus, vora el límit amb el terme de Toès, en un indret anomenat tradicionalment Aigüescaldes.
Les fonts termals són nombroses (42), amb temperatures entre 22 i 78°C, en general sulfuroses, i indicades per al reumatisme. L’edifici és ampli i modern.
Prop d’aquest indret hi havia hagut el monestir d’Eixalada.
(Palmera, Safor, 31 maig 1958 – )
Historiador de l’art. Llicenciat en història de l’art per la Universitat de València, amplià els seus estudis als Estats Units. L’any 1986 fou nomenat cap d’exposicions de l’IVAM a València, responsable de la col·lecció i del programa d’exposicions. Al mes de setembre de 1996 es convertí en director de la Fundação Serralves de Porto, Portugal, on realitzà diverses exposicions, així com n’organitzà la col·lecció.
Membre de comissions assessores de diversos centres, com el MNCARS de Madrid, o d’esdeveniments culturals, com la Biennal de Venècia (1997). El 2002 fou nomenat director de la Tate Modern de Londres, càrrec que assumí el 2003.
(Prada, Conflent, 3 desembre 1715 – 12 setembre 1778)
Jurista. Es doctorà en ambdós drets i fou jutge reial i lloctinent del rei a la vegueria de Vilafranca de Conflent i Capcir.
El 1755 publicà La nouvelle France ou la France commerçante, obra que fou molt llegida i en la qual postulava que el futur de França residia en el comerç i no en les empreses militars. També publicà obres de tema jurídic, com Novae juris ac judiciariae… institutiones (1759).
Fou pare de Francesc Xavier Valeri de Tixedor.
(Prada, Conflent, 16 novembre 1744 – 18 abril 1818)
Polític i jurista. Fill de Francesc Xavier de Tixedor i del Solà, al qual succeí en els càrrecs oficials. Assistí als estats generals del 1789.
Veure> Melcior de Tivissa (missioner caputxí català, 1848-1920).
Caseria, al nord-oest de la ciutat.
(les Coves de Vinromà, Plana Alta)
Caseria, al vessant occidental de les Talaies d’Alcalà.
Lloc o possessió, subdividit actualment en Tirant Vell i Tirant Nou, notable casal, uns 7 km al nord de la vila, i prop de Fornells, que dóna nom a la cala, platja i arenal de Tirant, que s’obre a la costa septentrional de l’illa, al fons del golf limitat pels caps de Fornells i de sa Cavalleria, i on desemboca el torrent des Mercadal, que rep en aquest darrer tram els noms de Lloriac i de riu de Tirant.
Hi ha urbanització i hom explota industrialment la sorra de l’arenal.
