(França, s XIV)
Metge de Montpeller. El 1318 fou nomenat metge reial per Jaume II de Catalunya, el qual fou assistit el 1335.
Es coneixen dotze escrits mèdics seus, entre els quals figura un règim dietètic per a un bisbe de prop de Monteleimar, fet en col·laboració amb tres altres metges i publicat a Alemanya (1923) i França (1924).
(País Valencià, segle XVII)
Músic. Fou organista de la catedral de Barcelona i del 1645 al 1665 féu de segon organista de la catedral de València i impulsà l’escola musical valenciana. D’ençà del 1667 fou organista del Pilar de Saragossa, església de la qual fou nomenat al cap de dos anys mestre de capella.
És autor de misses, d’una lletania a cinc veus, d’una lamentació a vint veus i baix continu, d’una nadala i de cançons profanes.
(València, 1943 – 1966)
Editorial. Iniciada sota la direcció de Xavier Casp i Miquel Adlert. Publicà la col·lecció L’Espiga (iniciada el 1949; 51 volums petits), diversos volums fora col·lecció i el butlletí Esclat (1948; 3 números), amb obres de diversos autors, majoritàriament valencians, sovint inèdits anteriorment.
Formà part, amb editorials del Principat i les Illes, d’una Acció Editorial Coordinada, quant a la distribució i la publicitat, i tingué una notable amplitud de gèneres: poesia, narrativa, teatre, assaig, història i geografia.
Veure> les Coves de la Torre (barri format per coves).
(Alacant, 1896 – segle XX)
Escriptor i enginyer agrònom.
Obres seves són les titulades La riqueza agrícola en la provincia de Alicante (1952), Influencia del ahorro en lo social (1952), El Huerto del Cura (1956) i Presencia de la palmera en la provincia de Alicante (1959).
(Inca, Mallorca, 17 juliol 1881 – Palma de Mallorca, 15 gener 1963)
Músic. Estudià a Madrid i a París.
És autor de Danses romaneses, per a piano i orquestra, Simfonia, per a violí i orquestra, i Sonata, per a violoncel.
(País Valencià, segle XIX – )
Títol concedit (1894) a Maria Aurora de Pedro i Urbano, filla dels marquesos de Benemejís de Sistallo, en memòria d’una antiga senyoria de la família sobre Torralba del Pinar (Alt Millars).
Ha passat als Iturralde.
(Sagunt, Camp de Morvedre, segle XVI – cartoixa d’Aula Dei, Aragó, 1578)
Frare cartoixà. Fou el primer prior de la cartoixa d’Aula Dei.
És autor d’obres religioses, la majoria inèdites.
Llogaret, al nord del poble, a la confluència dels rius d’Albaida i de Micena, centre de l’enclavament de Torralba i Micena (2,94 km2), situat entre els municipis de Benissuera, Sant Pere d’Albaida, Bèlgida i la Pobla del Duc.
Lloc de moriscs dependent de Bèlgida, al segle XVI fou agregat a Otos.
