(Torrent de Cinca, Baix Cinca)
Despoblat, al sud del poble, a la dreta del Cinca, vora la seva confluència amb el Segre.
Hi ha vestigis de poblament des d’època romana.
(Torrent de Cinca, Baix Cinca)
Despoblat, al sud del poble, a la dreta del Cinca, vora la seva confluència amb el Segre.
Hi ha vestigis de poblament des d’època romana.
Antic lloc, al sud de la ciutat, que ha donat nom a un sector del terme, de regadiu, i a diverses cases (Torralba d’En Sabord, Torralbet).
Hi ha una escola rural i una important estació megalítica (una taula i un talaiot).
(la Baronia de Rialb, Noguera)
Veure> la Torre de Rialb (caseria i cap del municipi).
Contrafort (668 m alt) de la serra d’Espadà, al límit amb el terme de l’Alcúdia de Veo, que separa les aigües del riu de Sonella i de la rambla d’Artana.
(Barx / Simat de la Valldigna, Safor)
Sector de la serra de Valldigna, entre els dos termes, entre la serra de Buixcarró i el Mondúver, que culmina a 607 m alt, al límit dels dos termes, que continua vers el nord per l’altiplà dit el pla del Toro, que domina la Valldigna.
Illot de la costa, davant la punta o banc d’Eivissa. Hi ha un far.
Santuari (la Mare de Déu del Toro), situat al cim de la muntanya del Toro (385 m alt), màxima elevació orogràfica de l’illa, a llevant de la vila, és un excel·lent mirador sobre tota Menorca; darrerament hi ha estat instal·lat un repetidor de televisió.
La tradició atribueix la troballa de la Mare de Déu a uns ermitans de Llinàritx que acudiren a la muntanya guiats per una columna de llum. Però cal situar la fundació del santuari vers el 1288, immediatament després de la conquesta. El pariatge de Jaume II de Mallorca cita la capella de Sant Salvador del Toro a la demarcació parroquial de Sant Llorenç de Binixems.
L’església fou regida successivament per mercedaris (fins el 1297), capellans diocesans, augustinians (1595-1835), franciscans (1880-81), ermitans de Sant Pau i Sant Antoni (1941-68) i darrerament per franciscanes. La comunitat augustiniana tenia nombroses propietats rústiques (sa Terra Rotja, es Peu del Toro, Binicreixent, es Rafal des Frares, Lanzell i Berbatxí) i arribà a tenir 28 sacerdots i 8 frares llecs. Hi havia hostatgeria per als visitants i escoles de gramàtica, filosofia i teologia.
L’església actual fou iniciada el 1670, que formava amb les dependències monacals un massís conjunt fortificat, protegit per una torre quadrada de la fi del segle XVI. El santuari ha estat restaurat diverses vegades, les darreres després de la guerra de 1936-39, que fou molt malmès (la imatge es pogué salvar i fou coronada canònicament el 1943), i el 1972.
La Mare de Déu del Toro és considerada patrona de Menorca des de segles (la festa és el 8 maig).
A més del santuari, hi ha una casa diocesana d’exercicis (des del 1933), un gran monument al Sagrat Cor (inaugurat el 1944, damunt un d’anterior als morts de la guerra d’Àfrica).
Despoblat.
(Milà, Itàlia, 1625 – 1637)
Títol concedit a Albert Dameto i Cotoner, senyor de l’honor de Bellpuig (Artà) i de Banyuls, a Mallorca.
Fou suprimit a la seva mort i convertit en marquesat de Bellpuig.